A un gol final de Robert Lewandowski, a un rebot a l’espatlla després d’una parada de Juan Musso, ja pel minut 88, els anteriors 43 amb superioritat numèrica, va haver de recórrer aquest dissabte el Barcelona per superar l’Atlètic de Madrid i enfilar la Lliga, aprofitada a última hora la derrota anterior del Reial Madrid a Mallorca.

Fins aleshores, ni contra deu tota la segona part, ni davant d’una formació irreconeixible de l’equip de Diego Simeone des del minut 60, no va ser capaç d’aconseguir un triomf amb pinta de sentència de lliga. Són set punts sobre el Reial Madrid quan faltaven 24 per jugar-se. Ha de fallar tres cops en vuit jornades. A 30, només va fallar en cinc.

Dins del to gris aquest dissabte del Barcelona al Metropolità, menys Lamine Yamal i l’encert de Lewandowski, al qual va recórrer Flick el 79, quan el seu conjunt més ho necessitava, el primer dels tres partits en setmana i mitja adverteix encara més l’equip blaugrana per als dos duels que li queden de la Lliga de Campions Metropolità. Serà un altre Atlètic.

El 2-1 de Lewandowski el va superar, però l’Atlètic se sent poderós al seu estadi. Tant és l’onze, aquest dissabte de circumstàncies entre l’interès que desperta la Lliga de Campions, o les vicissituds. Transformada la seva alineació, més suplents que titulars habituals, va competir al Barcelona, ​​el va aplacar amb onze i amb deu i fins i tot es va avançar amb l’1-0.

Tan coneguts ja entre si, amb tants partits tan decisius enfrontats en els darrers temps, Diego Simeone contra Hansi Flick, la partida ja s’ha jugat més vegades sota les mateixes línies en aquest camp. Innegociables els traços del Barcelona, ​​adaptables els comportaments tàctics de l’Atlètic, detectats els punts d’atac de cadascú, i diferents jugadors locals al 4-0 del 12 de febrer a la Copa del Rei.

Només en van repetir cinc al conjunt blanc-i-vermell (Musso, per la baixa d’Oblak; Molina, Koke, Giuliano i Griezmann), preparat per a la defensa davant la trepidant acció ofensiva del Barcelona i Lamine Yamal, que dispara cada jugada pels seus impressionants recursos, la seva imaginació, el seu desbordament i el seu imparable moment. El seu ball va ser un suplici per a Nico González, que va marxar a la dutxa expulsat a la vora del descans, ja amb 1-1.

Cada regat ho va superar. L’únic alleugeriment de l’Atlètic va ser que no va entrar tant en joc com reclamava la diferència en aquest sector del camp. La primera rematada va ser seva, després una falta directa, també la millor ocasió inicial del Barcelona, ​​quan va posar en carrera Dani Olmo, la rematada del qual va ser fallida. La passada amb l?interior de l?extrem va ser una delícia.

Tot i 0-0, encara onze contra onze, el partit estava llavors en un detall. No ho va aprofitar Griezmann, fi al regat per deixar dos rivals enrere en dues seqüències elegants de conducció. El seu tret va anar a les mans de Joan García. Encara pitjor va ser una altra rematada posterior. Lamine Yamal, després, va estavellar una altra jugada al travesser.

L?Atlètic es va avançar. Per fi, va aconseguir el que havia buscat tant: el desmarcatge sobre la defensa alta del Barcelona, ​​el centre meravellós de Lenglet, amb la precisió i el lloc exacte, i el control igual de perfecte de Giuliano Simeone. El primer toc va dominar la pilota, el segon va batre Joan García. Minut 38 i cinc segons. Alegria al Metropolità.

La resposta del Barcelona va ser veloç. Clau va ser el seu empat tan ràpid. En tres minuts. Un contraatac letal de 15 segons. Des de la recuperació de Cancelo fins a la rematada dins de l’àrea amb l’esquerra, per sota de les cames de Musso, de Rashford, després d’una paret amb Dani Olmo, els dos tocs del qual, abans i després, van ser crucials (1-1).

Després va ser l’expulsió de Nico González, a punt de l’intermedi, després d’una revisió del VAR que va canviar la segona groga per la targeta vermella a l’avui carriler argentí, que va viure un malson amb Lamine Yamal. L’acció va acabar gens, amb l’1-1 camí del vestidor, amb més polèmica a la tornada: la vermella que es va quedar en groga a Gerard Martín.

Fortuït el cop, la trepitjada de ple al turmell de Thiago Almada va portar l’àrbitre, Mateo Busquets, a la vermella directa en la seva primera impressió. Cridat pel VAR, revisat al monitor, la seva comprovació va rebaixar el càstig. De vermella a groga. La correcció encara és incomprensible per a Diego Simeone, els gestos del qual van delatar una incredulitat comuna.

Deu contra onze de nou i tot al voltant de Lamine Yamal, descomunal als regats quan va sortejar quatre adversaris. La rematada es va perdre fora, entre l’alleujament del públic, que va entendre perfectament, encara amb 1-1, quina és la prioritat immediata d’aquest Atlètic i Simeone. Són la Lliga de Campions i la Copa del Rei. El triple va canviar va ser una prova evident: fora Giuliano, Baena i Griezmann; endins Sorloth, Giménez i Morcillo. Ja havia tret a Koke abans, al descans, i després va reemplaçar Lenglet per Taufik.

En inferioritat numèrica, amb una alineació ja impensable en una trobada de cert interès per a l’Atlètic, Musso va repel·lir una altra ocasió Ferran Torres. Però, realment, el Barcelona no gaudia de la quantitat d’ocasions que podia esperar, quan el matx ja entrava en els últims 20 minuts, entre el punt d’honor dels blanc-i-vermells, amb un mig camp format per Morcillo, Obed Vargas i Taufik, a més de Thiago Almada, entre els canvis i les baixes de Johnny Cardoso, Marcos Llordo.

Ho va intentar fins al final el Barcelona, ​​frustrat per Musso, fins que la seva parada a Joao Cancelo va rebotar a l’espatlla de Lewandowski, ja al minut 88. El rebot guanyador. La sentència potser de la Lliga.