El 22 de juny del 1976, set mesos després de la mort de Francisco Franco, el Palau Blaugrana de Barcelona va acollir el primer acte polític de masses des de la fi de la guerra civil. Amb el lema ‘Guanyem la llibertat, la resposta socialista’ va ser la primera concentració autoritzada per les autoritats. El batejat com a ‘Míting de la llibertat’ és l’acte fundacional del PSC-Congrés, que després es va convertir en una peça clau en el naixement de l’actual PSC. En una entrevista a l’ACN, l’impulsor del PSC-Congrés i exprimer secretari del PSC, Raimon Obiols, defensa que «tot» l’esperit del míting d’ara fa 50 anys s’ha mantingut en el PSC tot i que ara la situació és diferent.
Obiols formava part del primer secretariat general del PSC- Congrés, que després del míting va quedar constituït l’1 de novembre del 1976. També va participar, dos anys dos anys més tard, el 1978, al Congrés d’Unificació que va suposar la fusió del PSC-Congrés (liderat per Joan Raventós) amb la federació catalana del PSOE i amb el PSC- Reagrupament (liderat per Josep Pallach). El resultat va ser el naixement de l’actual PSC. Obiols va exercir com a primer secretari del PSC del 1983 al 1996 i posteriorment va ser president de la formació quatre anys més. També ha format part com a diputat de les tres cambres legislatives: Congrés, Parlament i Parlament Europeu.
Obiols explica que pocs mesos abans del míting hi va haver dues «enormes» manifestacions antifranquistes a Barcelona convocades per l’Assemblea de Catalunya. Una «escletxa» que, segons Obiols, es va saber aprofitar amb «certa intel·ligència política» per impulsar el ‘Míting de la llibertat’.
Relata com van anar a plantejar fer un gran acte massiu al Palau Blaugrana al llavors governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, que representava el sector més obert del règim. «Ens esperàvem que ens digués que no, però ens va dir que sí. Ens va posar algunes condicions, algunes ridícules com no cantar ‘La Internacional’ ni ‘Els Segadors’. Cosa que evidentment es va fer, però llavors ja no podia reaccionar», recorda.
L’exdirigent socialista assegura que l’assistència al míting va «desbordar» els organitzadors i milers de persones es van haver de quedar fora del Palau Blaugrana. L’ambient, segons relata Obiols, desprenia una «il·lusió extraordinària» després de molts anys de manca de llibertats.
L’acte, segons Obiols, es converteix en el primer míting de la transició a Espanya, no només a Catalunya. I, segons apunta, no només té un caràcter socialista sinó també democràtic general. En aquest sentit, fa valdre que es va reclamar la legalització de tots els partits polítics.
Preguntat per si el PSC ha sabut mantenir l’esperit d’aquell míting de fa 50 anys, Obiols respon que es manté «tot» l’esperit encara que la situació ara és «completament diferent». L’exdirigent socialista destaca que l’aspiració de fer un gran partit socialista «de fronteres àmplies, amb voluntat reformadora, profundament catalanista i inspirador del federalista, estava estipulat en el plantejament inicial i ha continuat».
Els protagonistes del ‘Míting de la llibertat’
En l’acte es va llegir un missatge del president de la Generalitat Josep Tarradellas fet arribar des de l’exili. I posteriorment, van intervenir diverses personalitats com l’escriptora Maria Aurèlia Capmany; el caputxí i escriptor Jordi Llimona; Alexandre Cirici del Grup d’Independents pel Socialisme; el treballador de la banca Elias López Blanco; la periodista i membre organitzadora de les Jornades Catalanes de la Dona Anna Balletbò; Josep Andreu Abelló com a membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat del Parlament; Dolores Torrent i Juanjo Ferreiro, tots dos treballadors del metall; Josep Vidal (Pep Jai) pagès i antic militant del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d’Unificació Marxista; Joan Colomines, secretari general del Partit Popular de Catalunya; i el membre de la comissió permanent de Convergència Socialista de Catalunya Joan Reventós.
Una gran pancarta amb el missatge ‘Vindrà aquell dia que el treball vencerà. PSC. Cap a congrés constituent’ presidia l’acte polític amb un Palau Blaugrana ple de gom a gom. Senyeres i banderes roges entre el públic que cridava proclames contra la repressió franquista com «socialisme és llibertat». Milers d’assistents units per la lletra i el significat de ‘L’Estaca’ de Lluís Llach, que es va entonar en presència del mateix cantautor.
