Lluny de ser excepcional, els incendis que es registren en aquestes dates al nord d’Espanya no són una anomalia. En molts casos, s’originen per fuites de cremes vinculades a l’activitat ramadera, una pràctica ancestral utilitzada per netejar el camp, però que a més, contribueix a prevenir els grans incendis de l’estiu, els més nocius.

«Hem d’aprendre a coexistir amb els nostres incendis», assegura a EFE l’enginyer Víctor Resco de Dios, catedràtic d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la Universitat de Lleida i investigador a Agrotecnio.

Resco de Dios proposa substituir les cremes tradicionals per «cremes prescrites», realitzades sota la supervisió de tècnics especialitzats. Aquestes contribueixen a minimitzar el risc de fuita de flames, millorar la qualitat dels pasts i evitar efectes negatius com l’erosió.

L’especialista en ecosistemes terrestres defensa a més noves formes de gestió forestal en auge, com l’anomenat «pasturatge» d’incendis, que consisteix a gestionar determinats focs com si fossin bestiar, en lloc d’extingir-los immediatament.

Al seu parer, és clau prioritzar l’ús del foc com a «eina de prevenció davant la seva extinció immediata».

Aquest enfocament ja s’aplica en zones com la vall d’Aran, on, sota determinades condicions meteorològiques, alguns incendis no s’apaguen de forma immediata, sinó que es gestionen com si fossin bestiar que «pastura», consumint l’excés de combustible del bosc.

Per què crema el nord d’Espanya?

A la cornisa cantàbrica, els incendis al març i principis d’abril són freqüents i estan estretament lligats a l’activitat ramadera.

Es tracta de cremes que, de vegades, es descontrolen, un risc que el canvi climàtic agreuja a causa de l’augment de les temperatures. No obstant això, també exerceixen un paper essencial en la gestió del combustible vegetal.

Aquestes cremes es realitzen en aquesta època perquè és el període «més segur» per fer-ho: a l’estiu la calor és excessiva i eleva el risc, mentre que a l’hivern les condicions no són adequades per a la combustió de la vegetació, segons l’expert.

La seva funció és reduir l’acumulació de biomassa que, si no es gestiona, afavoriria incendis més intensos.

Prohibir-les podria tenir efectes contraproduents, adverteix l’expert.

L’abandonament de l’activitat ramadera incrementaria la càrrega i continuïtat del combustible a la muntanya, cosa que afavoriria incendis de més intensitat en el futur, ha explicat.

Els incendis d’aquesta època de l’any «no s’han d’interpretar com un indicador del que passarà a l’estiu; els pics d’activitat d’incendis a finals de l’hivern sempre s’han registrat i se seguiran registrant; no és res inusual», assenyala Resco de Dios.

Al seu judici, cal canviar la percepció social del foc: «no tots els incendis són una catàstrofe», sinó que formen part del funcionament natural dels ecosistemes.

Quin és el paper de les cremes?

Resco de Dios subratlla que les cremes ramaderes «no són una amenaça», sinó tot el contrari quan estan ben gestionades i supervisades.

Per això, considera que haurien d’incorporar-se als plans de prevenció d’incendis de les comunitats autònomes, especialment en aquelles on aquestes pràctiques són habituals a finals de l’hivern i principis de la primavera.

Quan el comportament del foc pot predir-se i controlar-se sense posar en risc persones ni béns, els incendis es poden «pasturar», sense necessitat d’extingir-los, ha insistit.

Reconeix que encara és necessari aprofundir en el coneixement de les condicions sota les quals es poden «pasturar» aquests incendis, així com desenvolupar mètriques que permetin identificar les finestres d’oportunitat adequades a cada territori i moment.

«No hem d’acudir a apagar tots els incendis; això és contraproduent”, afirma l’enginyer.

 «Hem d’aprofitar les oportunitats que ens donen alguns focs per a la gestió del combustible».

«Hem de passar de veure les cremes en aquesta època de l’any com una amenaça per transformar-les en oportunitat. Poden ser aliades en la lluita contra els incendis de la canícula estival, que són els que realment causen els majors danys», segons l’expert.

Resco de Dios aprofita per instar l’administració a garantir procediments àgils i sense costos afegits per als ramaders per activitats que contribueixen directament a la prevenció de grans incendis estivals. EFE