L’oncòleg barceloní Antoni Ribas, referent mundial en immunoteràpia, assegura que aquest és un moment apassionant de la investigació contra el càncer, en què s’està fent coses que fa uns quants anys «semblaven ciència-ficció».

Ribas (Barcelona, 1966) investiga des de 1996 a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), on es va especialitzar en el tractament del melanoma i va liderar el desenvolupament clínic dels primers fàrmacs d’immunoteràpia, una revolució en el tractament d’alguns dels càncers més agressius.

De visita a Madrid per participar en un simposi científic organitzat per CRIS Contra el Càncer, Ribas repassa, en una entrevista amb EFE, l’actualitat de la investigació i les noves teràpies.

La immunoteràpia i la teràpia cel·lular CAR-T són alguns dels nous tractaments basats a usar el sistema immunitari del pacient per combatre el càncer.

«La ciència és increïble, estem en un moment en què s’estan fent coses que pensàvem que no es podien fer», diu Ribas i cita els avanços d’investigació en la teràpia CAR-T, amb la qual les cèl·lules immunitàries es reprogramen en el laboratori perquè puguin reconèixer el tumor, «com donar-li un GPS al sistema immune».

Ara s’investiga que aquestes cèl·lules CAR-T es creïn directament en el cos. «Un concepte que fa cinc anys es pensava que era ciència-ficció, fa dos o tres anys van començar els primers estudis i ara les tècniques han avançat prou per veure que serà una realitat no gaire lluny».

L’oncòleg recorda que visita Madrid per la Fundació CRIS Contra el Càncer, «que recull diners per ajudar a la investigació, i aquest és el moment de fer-ne més».

«Si avancem més ràpid perquè invertim més en coneixement, tot passarà abans. No està bé pensar que trigarem 25 anys a tenir nous avanços decisius si ho podem fer en 5 o 10».

Nous pilars del tractament

En el que va de segle han sorgit «nous pilars del tractament» i un dels més importants és la immunoteràpia, gràcies a què s’ha entès «com es regula el sistema immunitari, què el limitava per atacar el càncer i eliminar aquestes limitacions».

Ribas recorda que, fa 25 anys, quan va començar a treballar amb melanoma avançat, era un càncer que «cap oncòleg volia tractar», ara, amb les noves teràpies «la meitat dels pacients en consulta viuen una vida normal».

Però la immunoteràpia «no és la panacea». En un subgrup de pacients amb càncers avançats «pot donar una possibilitat real de viure una vida normal», però no funciona en tots, no obstant això, «cada vegada coneixem millor les regles del joc».

El càncer ha de ser immunogènic, «que el sistema immunològic el reconegui», cosa que no passa en casos com el de mama, còlon o pròstata, les cèl·lules dels quals són molt semblants a les normals.

La teràpia gènica CAR-T ha transformat el tractament dels càncers de sang, com la leucèmia i el limfoma, però no amb els tumors sòlids, un dels terrenys on també investiga.

Ribas no es conforma amb la possibilitat de fer del càncer una malaltia crònica. «Jo no abaixo el barem, he vist la curació del càncer metastàsic. Tornar-lo crònic no és per al que estem, estem per curar-lo» i per això «hem de continuar investigant».

L’important és que funcionin

Aquestes noves teràpies, en molts casos personalitzades, són molt cares, davant el que Ribas estima que «l’assequibilitat dels tractaments és important, però el més important és que funcionin».

Un tractament que funciona és millor que un que no, encara que sigui més barat, «un pacient que podries tractar el seu càncer i està malalt durant mesos o anys i acaba morint, és un procés molt, molt car per a la societat i per al sistema de salut».

Quan una cosa funciona, tothom comença a treballar-hi, a descobrir coses noves que en poden rebaixar el preu, diu.

Els nous tractaments sempre són molt cars, quan va arribar la penicil·lina -relata- ho era tant que només es donava als soldats en guerra i purificaven la seva orina per donar-la a altres soldats. «Ara la pots comprar per res».

Ribas reparteix el seu temps entre el laboratori i l’atenció als pacients. «Vaig anar als Estats Units per aprendre biologia, ciència i immunologia, però també per continuar sent metge».

Malalts que acaben «entenent molt del sistema immunitari, (…) que llegeixen articles (científics) venen, em pregunten», el millor que hi ha és que els pacients tinguin accés a coneixements, «perquè som millors metges si ells són els seus propis advocats».

Els EUA i la ciència

Una carrera de 30 anys als Estats Units li permet a Ribas comparar amb les retallades a la ciència del president Donald Trump. «El més preocupant és veure que hi ha una administració que obertament diu que no creu en la ciència», amb el secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr., «atacant» les vacunes.

«Qüestionar això vol dir que han posat a gent a dalt de l’Administració que, per les raons que sigui, no volen entendre el procés científic. Això és tot el contrari a per què me’n vaig anar als Estats Units», diu Ribas, que va ser president de l’Associació Americana per a la Investigació del Càncer.

Amb tot, l’ambient a la UCLA, no ha canviat. «L’Administració pot ser una cosa», però a la Universitat de Califòrnia continua havent-hi accés al coneixement dels millors investigadors del món.

L’actual situació «serà un lapse». La gent que «no vol entendre la ciència, per les raons que siguin i que se m’escapen, no durarà, desapareixeran, perquè el càncer, les infeccions continuen sent un problema, una altra pandèmia ens faria retrocedir en moltes coses, no hi ha manera de pensar que això és bo per a tothom». EFE