El Barcelona, amb gols de Fermín i Rashford, ha guanyat 0-2 al Getafe i ha liquidat la Lliga, inabastable per al Reial Madrid, que ha acabat la jornada a onze punts del líder quan a penes en queden quinze en joc.

Ha estat un partit seriós, d’equip que ha entès el moment i no s’ha deixat portar per l’ansietat del desenllaç. El conjunt de Flick s’ha arremangat, ha jugat amb ofici i ha trobat en Pedri (ovacionat pel Coliseum quan ha estat substituït), Cubarsí i Fermín tres noms propis per explicar la victòria. Tots han interpretat el guió amb precisió, han sostingut l’equip i l’han empès cap a un triomf que, llevat de gir impossible, li permetrà començar a pensar més en la victòria que en l’aritmètica.

L’ensopegada del Reial Madrid contra el Reial Betis va deixar el Barcelona davant d’una d’aquestes oportunitats que fan olor de títol. Guanyar al Coliseum significava obrir una bretxa d’onze punts amb quinze per disputar. Una distància que, en circumstàncies normals, ja imposa; en l’estat actual del conjunt blanc, sona a sentència prematura que pot arribar la propera jornada.

Però el futbol no entén de dreceres còmodes, i menys quan al davant apareix el Getafe de Bordalás. Un equip que converteix cada partit en una qüestió aspra, gairebé dental, com aquells queixals que no deixen viure. Més encara al Coliseum, territori històricament ingrat per al quadre blaugrana, que encadenava cinc temporades sense guanyar-hi.

A més, el Getafe no estava per fer de comparça. Venia de tombar la Reial Societat (0-1) i de construir una ratxa sòlida: només dues derrotes en dotze partits. El que al gener era por al descens s’havia transformat en una inesperada mirada a Europa. Un mèrit indiscutible, d’aquests que expliquen el futbol més enllà dels pressupostos. Bordalás ho resumia bé en la vigília: per fi podien gaudir sense mirar a la classificació.

Al Barcelona, l’absència del Lamine pesava com una ombra allargada, sumada a la de Raphinha. Flick ha apostat per Roony per ocupar aquest buit, mentre Lewandowski entrava per Ferran. Al Getafe, Bordalás movia peces amb Birmancevic i Davinchi. El primer, titular per primera vegada des del seu fitxatge al gener; el segon, amo del lateral esquerre.

El guió del partit no ha sorprès ningú. El Getafe s’ha tancat en bloc baix, línies juntes, sense fissures, alternant pressions altes com a cops inesperats. El pla era clar: incomodar, embrutar la sortida rival i esperar aquell error que ho canviés tot.

El Barcelona, fidel a la seva naturalesa, ha intentat trobar claredat per dins. Les associacions entre Fermín, Olmo i Pedri han estat l’únic que ha generat alguna cosa semblant al perill, sempre en espais reduïts. Però el partit avançava espès, sense ocasions reals, fins que Roony ha provat sort des de lluny passada la mitja hora. Poc més. A l’altra banda, el Getafe a penes ha inquietat, menys un cop de cap d’Arambarri que Koundé ha neutralitzat amb una intervenció providencial.

Tot semblava encaminat a aquest empat sense gols abans del descans que tant sedueix Bordalás. Un partit tancat, sense escletxes, dels que desesperen el rival. Però el futbol castiga l’error amb una precisió quirúrgica.

Al límit del descans, Mario Martín ha perdut una pilota al centre del camp. Cubarsí la ha ensumat, la ha robat. Pedri ha entès el moment. I Fermín, llançat a l’espai, ha definit amb serenitat en un mà a mà davant Soria. Aquí ha canviat el paisatge del partit, perquè el Getafe, aquesta temporada, no ha remuntat ni un sol partit.

En la represa, Bordalás ha mogut fitxes amb l’entrada de Luis Vázquez i Kiko Femenía. I, de primeres, s’ha trobat amb dues oportunitats: xut de Dani Olmo que ha desviat Soria i cop de cap de Koundé que se n’ha anat fora. L’amenaça de la sentència era més evident que un possible empat. I més quan ha aparegut De Jong, que ha tret del camp a Gavi.

Entre el jugador neerlandès i Pedri, han adormit el partit. El Barcelona ha controlat el xoc, ha defensat bé el joc directe del Getafe i els minuts han anat passant com una llosa per al conjunt local, que ha besat la lona definitivament just quan ha acariciat l’empat.

A falta d’un quart d’hora, Davinchi ha posat un centre espectacular des de la banda esquerra. Satriano ha recollit la pilota dins de l’àrea, la ha posat al cor de l’àrea i Cubarsí, en l’últim instant, li ha arramassat a Arambarri gairebé sota la línia.

El rebot ha caigut a la vora de l’àrea a les botes de Lewandowski, que ha llançat a la carrera a Rashford. Inabastable per a Djené, l’anglès ha batut Soria i ha posat el teló al partit i, de passada, a la Lliga. El Getafe ha passat d’acariciar l’empat a rebre la sentència. I el Reial Madrid, des de la distància, s’ha agenollat. El Barcelona ha superat un dels seus obstacles més complicats, ha triomfat i el títol és seu.

— Fitxa tècnica:

0.- Getafe: Soria; Juan Iglesias, Djené (Abqar, min. 76), Duarte, Boselli (Kiko Femenía, min. 46), Davinchi (Sancris, min. 76); Mario Martín, Milla, Arambarri (Kamara, min. 81); Birmancevic (Luis Vázquez, min. 46) i Satriano.

2.- Barcelona: Joan García; Koundé (Araujo, min. 60), Cubarsí, Gerard Martín, Cancelo; Gavi (De Jong, min. 60), Pedri (Casadó, min. 88), Bardghji (Rashford, min. 60), Fermín (Balde, min. 82); Dani Olmo i Lewandowski.

Gols: 0-1, min. 45: Fermín; 0-2, min. 75: Rashford.

Àrbitre: Francisco José Hernández Maeso (Comitè Extremeny). Ha mostrat cartolina groga a Koundé (min. 20), Gavi (min. 39) per part del Barcelona i a Djené (min. 63) per part del Getafe.

Incidències: partit corresponent a la trenta-dosena jornada de la Lliga EA Sports disputat al Coliseum davant prop d’11.000 espectadors. EFE