La Casa Batlló de Barcelona ha recuperat l’últim habitatge original d’Antoni Gaudí que hi ha a la tercera planta de l’edifici. Per primera vegada després de més d’un segle habitat per descendents directes de la família Batlló, l’espai d’un destacat valor patrimonial s’obrirà al públic amb experiències “privades” que se sumen a la proposta museogràfica. A més d’una extensió de la visita cultural, l’espai estarà disponible per a trobades exclusives, celebracions i experiències gastronòmiques. A diferència de la resta de plantes de la casa, la tercera és l’únic espai que ha arribat a l’actualitat amb un grau d’autenticitat “excepcional”, tot conservant l’essència de la vida domèstica concebuda per Gaudí a principis del segle XX.
Segons han explicat des de la Casa Batlló, la tercera planta es configura com un conjunt de reservats que garanteixen la màxima “privacitat i flexibilitat”, on cada esdeveniment es pot adaptar a mida. S’ofereix una oferta gastronòmica que “reinterpreta la tradició mediterrània i catalana des d’una mirada contemporània”.
L’obertura de la tercera planta ha estat possible després de tres anys de restauració amb un enfocament arqueològic. En retirar les múltiples capes afegides al llarg del segle XX, s’ha revelat l’arquitectura original de 1906, sorprenentment intacta sota aquestes intervencions.
Els treballs de restauració han permès recuperar l’estructura original: fusteries, estucs, paviments i sistemes constructius concebuts per Gaudí han estat restaurats o reproduïts fidelment mitjançant tècniques artesanals.
“Entre les troballes més rellevants destaquen elements decoratius ocults durant més d’un segle, com estucs amb motius florals. També sobresurt la recuperació dels sostres ondulats originals i el descobriment de portes reciclades adaptades per Gaudí. És especialment significativa la recuperació d’una maneta inèdita fins ara, que amplia el coneixement sobre la seva atenció al detall i capacitat d’innovació”, han destacat des de la Casa Batlló.
Pel que fa a l’interiorisme, s’ha plantejat un disseny que introdueix “una segona capa” que no busca imposar-se, sinó habitar l’espai des d’una lògica domèstica. La dissenyadora ha partit de la idea d’entendre l’habitatge “com si fos la seva pròpia casa a Barcelona, activant una relació més íntima, quotidiana i natural amb l’arquitectura de Gaudí”.
Així, s’ofereix una proposta amb un enfocament obertament eclèctic, basat en la barreja, el contrast i la superposició. “Desenvolupada amb un respecte absolut per l’estructura existent —sense alterar els elements essencials— combina mobiliari, objectes i peces artesanals de contextos diversos, algunes reinterpretades específicament per al projecte”, han explicat. “El resultat és un espai que conserva la seva essència domèstica i s’obre a nous usos, on l’arquitectura de Gaudí no només es contempla, sinó que s’experimenta des d’una sensibilitat contemporània”, han conclòs.
El més proper a l’original de Gaudí
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’arquitecte en cap de Casa Batlló i responsable de les obres de recuperació, Xavier Villanueva, ha explicat que el de la tercera planta és el darrer habitatge original que quedava a la Casa Batlló perquè al voltant de 1950 es van modificar tots menys aquest perquè estava llogat a la família Batlló. La tercera i quarta generació dels Batlló van viure al pis durant més de 100 anys, fins al 2019.
Villanueva ha explicat que amb aquest pis han descobert que les característiques bàsiques preserven les que també hi ha a la planta principal de la Casa Batlló. “El concepte de la ventilació, del color, de les formes, els materials o la qualitat dels espais, estava tot sota capes de diferents èpoques. Dels anys 20, 40, 60, 80 i de principis dels 2000. Sota de totes aquestes capes hem trobat el pis original”, ha celebrat. “No estava en un molt bon estat, però sí que recuperable, que això és l’important”, ha argumentat. «La imatge que tenim avui del continent, l’habitatge pròpiament, és l’estat més proper a l’original que podem tenir”, ha afegit.
En aquest sentit, ha dit que al llarg dels anys la gent que va viure-hi el va adaptar a les seves necessitats d’acord amb els canvis socials i culturals. “No és el mateix estar el 1917, que és quan es va ocupar aquest pis per la família, fins a l’any 2019, que són 102 anys més tard”, ha reflexionat.
Una restauració “extremadament curosa”
Sobre el procés de restauració, a banda d’insistir que ha estat arqueològic, ha admès que ha estat complex perquè ha requerit treure capes des de 2019 fins a 1906. “Ha estat un procés extremadament curós, perquè estava ple de detalls, molts més detalls dels que ens podíem imaginar. Pensàvem que seria més bàsic, conceptualment, però, en canvi, hem vist que té una riquesa excepcional en l’àmbit de qualitat de materials, colors, formes, i ha sigut molt interessant”, ha assegurat.
