El València va remuntar aquest dissabte el gol inicial del culer Robert Lewandowski amb els gols de Javi Guerra, Luis Rioja i Guido Rodríguez, tots ells a la segona meitat, però la victòria no li va servir per entrar a la Lliga Conferència, ja que Getafe i Rayo Vallecano van guanyar els seus partits.

Una victòria i esperar. Això és el que havia de fer aquest dissabte el València davant del campió de lliga, un rival que té presa la mesura a Carlos Corberán, ja que sota la seva direcció l’equip culer ha endossat als valencianistes un contundent 18-1 en tres partits. Però aquest cop no va ser així.

El València va sortir intens i decidit amb un pla clar: pressionar a dalt per recuperar la pilota com més aviat millor i sortir a l’atac. I no li va sortir malament. L’equip blanc-i-negre no deixava temps per pensar el rival, que s’afanyava en la presa de decisions i perdia ràpidament la pilota.

La primera ocasió clara va arribar al minut set després d’una exquisida passada a l’espai de Núñez per a Diego López, la canonada de la qual va marxar als núvols. Va ser el primer avís dels que després vindrien. Per la seva banda, el Barcelona ho va intentar amb un Ferran que creava perill en les poques ocasions que el conjunt català va trepitjar l?àrea de Dimitrievski.

Amb un ull als altres partits, Mestalla murmurava amb el gol de l’Alabès al Rayo Vallecano mentre el seu equip acabava de fallar una triple ocasió claríssima. No defallia el València, que, amb un gran desplegament físic, seguia intentant-ho i molt a prop es va quedar Hugo Duro de marcar el primer al minut 17 després d’una centrada de Diego López, però el seu cop de cap va marxar fregant l’escaire.

Tot i això, el Barça creava perill amb molt poc. L’equip de Hansi Flick, ja relaxat després del sopar de celebració del títol de lliga, el dia d’oci en un parc d’atraccions i el concert de Bad Bunny, va encadenar una bona jugada que va culminar Balde amb un xut que va marxar al lateral de la xarxa. Tenia la possessió i accelerava quan volia.

Però el València seguia i seguia. Aquesta vegada ho va intentar Ugrinic amb un potent xut llunyà que va atrapar Szczesny i Núñez amb una pilota que se’n va anar lluny de la porteria del polonès. El Barcelona va jugar durant uns quants minuts amb un jugador menys per una bretxa de Gerard Martín fruit d’un llanci amb Luis Rioja i, en aquest període, Araújo va ramat la pilota de manera imperial a Javi Guerra quan el mitjà remataria davant Szczesny després d’una brillant jugada personal.

Just abans del descans, els blaugranes van tenir la més clara amb un cop de cap de Lewandowski a la fusta després d’un córner. Després del pas per vestidors, Xavi Espart va substituir Araújo i, al cap de poca estona, Ramazani Diego López per lesió.

Al València li costava mantenir el ritme de la primera part i el Barcelona va començar a sentir-se molt més superior, mentre que el Getafe es va posar per davant de l’Osasuna. Encara que guanyés el València, no hi hauria possibilitat de Lliga Conferencia.

Però Lewandowski no va voler que es donés aquesta situació i va posar per davant el seu equip al 61 al desviar a gol una forta volea de Ferran que se n’anava lluny. Semblava que les esperances del València s’esvaïen, però va aparèixer cinc minuts després Javi Guerra per empatar d’un xut amb l’esquerra i Luis Rioja va posar el 2-1 al 71 després de caçar una pilota perduda a l’àrea per fer somiar Mestalla i Dimitrievski va salvar els locals amb una parada sota pals a una rematada de Christen.

Però el Getafe seguia guanyant i també va remuntar el Rayo al minut 89. El València va fer els deures, però els seus rivals també. Ja en el temps afegit, Guido va marcar el 3-1 amb un xut des de la frontal i ajustat al pal curt per acomiadar la temporada amb una victòria.