La pugna per encapçalar la candidatura de Junts a les eleccions municipals de Barcelona ha deixat de ser una simple disputa local per esdevenir un debat de fons sobre els equilibris de poder dins del partit. Jordi Martí Galbis, president del grup municipal i considerat l’hereu polític de Xavier Trias, interpreta les primàries impulsades per la formació com una oportunitat per consolidar el seu lideratge i reivindicar un perfil propi davant dels sectors més alineats amb Carles Puigdemont.

Fonts properes a Martí Galbis asseguren que un enfrontament polític amb l’entorn de l’expresident no és percebut com una amenaça, sinó com una oportunitat. Consideren que competir amb candidats identificats amb el nucli dirigent de Junts li permet reforçar la seva imatge d’autonomia política i guanyar pes davant la militància. En aquest sentit, sostenen que una eventual victòria en unes primàries llegides en clau de pols amb Waterloo li conferiria una legitimitat interna difícilment discutible.

La negativa de Jordi Martí Galbis a acceptar la proposta de Carles Puigdemont de fer un pas al costat ha acabat precipitant unes primàries que la direcció nacional hauria preferit evitar i ha alterat els plans de la cúpula de Junts, que treballava per articular una candidatura de consens al voltant de Josep Rius, un dels col·laboradors més pròxims a l’expresident. Lluny de desactivar la disputa, el procés ha posat de manifest les tensions internes que travessen l’organització barcelonina i ha convertit l’elecció del candidat en una batalla amb una clara lectura sobre els equilibris de poder dins del partit.

La disputa arriba en un moment especialment sensible per a Junts. La formació treballa en la preparació de les municipals del 2027 amb la preocupació creixent per l’ascens d’Aliança Catalana i per la pèrdua d’influència institucional en diverses ciutats del país. La convenció municipalista celebrada dissabte passat a Vilafranca del Penedès havia de servir per projectar una imatge d’unitat i presentar candidatures de consens, però la batalla oberta a Barcelona va acabar eclipsant la resta de missatges polítics.

A la direcció del partit hi ha inquietud per l’impacte que una confrontació interna prolongada pugui tenir en la construcció de l’alternativa municipal. En canvi, l’entorn de Martí Galbis interpreta aquest escenari com una oportunitat per reforçar la seva posició. Consideren que competir directament amb els sectors més influents de la formació i amb l’ombra política de Puigdemont li permet projectar-se com una figura amb pes específic dins de Junts. I afegeixen que una victòria davant de candidats percebuts com a pròxims a l’expresident el consolidaria definitivament com un dels referents del partit a Barcelona.

Malgrat que fonts de l’entorn de Puigdemont asseguren que la direcció mantindrà una posició de «neutralitat» durant el procés, dins de Junts són pocs els que creuen que aquestes primàries siguin alienes als equilibris interns de poder. De fet, diversos dirigents admeten en privat que ni Jaume Alonso-Cuevillas, ni Glòria Freixa ni Pilar Calvo haurien fet el pas sense comptar, com a mínim, amb el vistiplau de l’expresident.

El pròxim 21 de juny, la militància haurà d’escollir entre Jordi Martí Galbis —amb una llarga trajectòria municipal i un profund coneixement de l’Ajuntament, però amb un nivell de notorietat ciutadana encara limitat— i la resta d’aspirants. Segons les enquestes més favorables al dirigent barceloní, una candidatura encapçalada per ell podria obtenir al voltant de cinc regidors. El resultat de les primàries no només determinarà qui liderarà Junts a Barcelona, sinó que també es llegirà com una prova de força sobre els equilibris interns i el lideratge polític del partit de cara al cicle electoral del 2027.