Jordi Martí Galbis es va imposar aquest cap de setmana a les primàries de Junts per escollir el candidat a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del 2027. L’actual president del grup municipal va obtenir el 40% dels vots de la militància i es va situar per davant de Pilar Calvo (29,3%), Jaume Alonso-Cuevillas (18,6%) i Glòria Freixa (11%).

La victòria de Martí suposa un triomf per al sector hereu de Xavier Trias i una derrota per a les tesis de la direcció nacional del partit, que durant els darrers mesos havia explorat fórmules per evitar una confrontació interna a Barcelona. Tot i això, malgrat el resultat, a l’entorn de Carles Puigdemont ningú dona per tancada definitivament la qüestió de la candidatura.

Fonts pròximes a l’expresident recorden aquests dies un precedent que continua molt present en la memòria convergent: el de Neus Munté. El maig del 2018, l’exconsellera va guanyar les primàries del llavors PDECat per convertir-se en candidata a l’alcaldia de Barcelona. Tanmateix, mesos després va ser apartada en ple procés de reconfiguració de l’espai postconvergent i mai no va arribar a encapçalar la candidatura municipal.

La referència a Munté no és casual. En alguns sectors de Junts s’interpreta com un missatge adreçat a aquells que consideren que les primàries han resolt definitivament el lideratge municipal. L’argument és senzill: la victòria davant la militància constitueix un aval polític important, però no necessàriament una garantia absoluta que el guanyador acabi sent el candidat quan encara falten mesos per a les eleccions i el partit pot veure’s condicionat per decisions estratègiques d’abast nacional.

Les primàries de Barcelona s’havien convertit en una prova de força sobre els equilibris interns de Junts. Martí va decidir mantenir la seva candidatura malgrat les pressions per trobar una solució de consens i es va acabar imposant gràcies al suport d’una bona part de l’estructura local i dels sectors més pròxims al llegat de Trias. La seva victòria reforça l’autonomia de la federació barcelonina davant la direcció nacional i consolida la seva posició com a principal referent municipal del partit.

Malgrat això, la batalla política no sembla completament tancada. A Waterloo insisteixen que encara queda molt recorregut fins a les municipals del 2027 i recorden que Junts ha demostrat en altres ocasions una gran capacitat per alterar escenaris que semblaven decidits. El record del que va passar amb Neus Munté serveix precisament per alimentar aquesta idea.

Per ara, Jordi Martí és el vencedor indiscutible de les primàries i el nom que emergeix de les urnes internes per intentar recuperar l’alcaldia de Barcelona per a Junts. Però en un partit on les decisions estratègiques acostumen a prendre’s en diverses pantalles simultànies, alguns dirigents prefereixen evitar qualsevol proclamació definitiva. La militància ja ha parlat; queda per veure si la direcció acaba tenint l’última paraula.