Els últims pronòstics demoscòpics auguren un creixement exponencial d’Aliança Catalana en unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, on podria passar dels seus actuals dos escons a més de vint i lluitar per la segona plaça, alimentant-se sobretot de votants de Junts i Vox.

Com s’explica aquest auge? En quins territoris se sustenta la seva expansió? Per què Junts i Vox són els partits que més fuita de vots pateixen cap a la formació d’extrema dreta independentista que lidera l’alcaldessa de Ripoll (Ripollès), Sílvia Orriols?.

Dos motors: immigració i procés fracassat

L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat situa Aliança en tercera posició (23-25 escons), trepitjant els talons a ERC (24-26) i amb avantatge sobre Junts (16-18).

Però el més sorprenent del baròmetre és que detecta que un 28 % de votants de Junts ara triarien la papereta d’Aliança, mentre que el 23 % d’electors de Vox també es decantarien per Orriols.

El discurs virulent d’Aliança contra els partits processistes (en al·lusió a Junts, ERC i la CUP), per no haver culminat el procés independentista el 2017, es combina amb missatges antiimmigració, fins i tot obertament islamòfobs, que li permeten gratar suports entre votants de formacions alienes al catalanisme.

Expansió territorialment homogènia

Consultat per EFE, el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, assenyala que Aliança va començar arrelant a les comarques de Girona i Lleida, però des del 2025 «aquesta expansió ja es dona a Barcelona i comença a penetrar també en terres tarragonines».

Es tracta, doncs, d’un creixement «homogeni» territorialment.

Aquesta homogeneïtat implica que «on més creix Aliança en termes absoluts és allà on Junts és més fort», és a dir, a comarques de Lleida i Girona, i és justament allà on els d’Orriols «traurien més rendiment d’escons en termes electorals».

Gairebé la meitat dels seus votants no són independentistes

La dada més paradoxal de l’ascens d’Aliança a les enquestes és el perfil dels seus electors: malgrat ser el partit que reivindica més vehementment la via unilateralista cap a un Estat per a Catalunya, només el 55 % dels seus votants s’identifica com a independentista, per sota d’ERC (59 %), Junts (82 %) i la CUP (89 %).

«Aliança ha aconseguit situar la immigració, la seguretat, la identitat i la protecció d’una determinada idea de comunitat al centre del seu discurs, i aquests temes connecten amb una part de votants que fins ara tenien com a referents sobretot Vox o sectors del PP», explica a EFE Xavier Peytibi, doctor en ciència política i consultor de comunicació política a Ideograma.

Aquesta estratègia encaixa amb l’entrevista que va concedir el juliol passat al diari ABC el candidat a l’alcaldia d’Aliança per Barcelona, Jordi Aragonès, on afirmava: «No ens hem d’enfrontar catalans i castellans, l’enemic comú és el califat».

El factor Orriols

La «retòrica populista» d’Orriols, basada en el «descrèdit de les elits actuals, particularment de l’independentisme ‘oficial’, ha relegat a un segon pla el discurs sobre Espanya i la qüestió territorial», argumenta Rodríguez Teruel.

El director del CEO destaca l'»atractiu» que té «la claredat i l’èmfasi del discurs» d’Orriols per a «la gent especialment preocupada per la immigració i que té dubtes que Vox pugui representar-los per la seva posició dura contra Catalunya a la resta d’Espanya».

Peytibi veu a Orriols una «capacitat comunicativa molt notable: utilitza missatges simples, directes i fàcilment replicables, amb una gran coherència discursiva», per la qual cosa «projecta claredat i determinació, dos atributs que poden generar identificació entre sectors (normalment més conservadors) que busquen respostes contundents i algú amb percepció d’autoritat».

Canvi estructural o fenomen efímer?

Segons els últims sondejos, Aliança podria arrabassar a Junts un de cada tres votants, però Rodríguez Teruel avisa que en dos anys no hi ha hagut cap cita electoral que hagi consolidat aquest auge, per la qual cosa part d’aquesta fuita de vots «podria tenir un comportament perfectament reversible».

Una porció «rellevant» de votants de Junts, afegeix, no decideixen el seu vot fins que s’aproximen les eleccions, i aquesta activació tardana podria multiplicar-se davant un possible retorn de l’expresident Carles Puigdemont.

Tot i això, puntualitza Rodríguez Teruel, «aquesta vegada hi ha un factor inèdit»: la presència «d’un competidor sorgit al cor de l’electorat de Junts», el que pot «desviar una part important de vots, reduint part o tot el marge de millora de Junts en la campanya electoral». EFE