Llicenciat en Dret, periodista i polític amb una àmplia trajectòria al Parlament de Catalunya, el Senat i l’Ajuntament, Daniel Sirera lidera el Partit Popular a Barcelona. Amb les eleccions municipals del 2027 a l’horitzó, presenta una alternativa centrada en la seguretat, l’habitatge, la reducció d’impostos i la recuperació de l’ordre i de l’espai públic.

Pregunta. Vostè ja ha dit que vol ser alcalde de Barcelona. És una aspiració real o una simple declaració d’intencions?

Resposta. És una aspiració absolutament real. No em presento per tenir un paper testimonial ni per fer de crossa de ningú. Vull ser alcalde perquè conec Barcelona, recorro els seus barris i sé que aquesta ciutat pot funcionar molt millor. Em presento per governar, prendre decisions i canviar les coses.

P. Quin és el seu diagnòstic sobre la situació de la ciutat?

R. Barcelona conserva un potencial enorme, però fa massa anys que es resigna. Tenim greus problemes d’inseguretat, enormes dificultats per accedir a un habitatge, carrers bruts, impostos molt alts, massa traves per obrir un negoci i uns serveis municipals que no sempre responen com cal.

Els barcelonins compleixen, treballen i paguen els seus impostos. Tenen dret a exigir que el seu Ajuntament també compleixi.

P. Vostè ha dit en alguna ocasió que Barcelona ha de tenir “un punt canalla”. A què es refereix?

R. A recuperar aquella Barcelona oberta, mediterrània, cosmopolita, divertida i espontània que era l’enveja del món. Una ciutat amb personalitat pròpia, plena de cultura, comerç, terrasses i vida al carrer.

Però aquesta Barcelona només és possible si també és segura, neta i ordenada. Una cosa és tenir una ciutat viva i una altra de molt diferent permetre que l’incivisme i la delinqüència actuïn amb impunitat.

P. La seguretat s’ha convertit en un dels principals eixos del seu discurs. Què proposa?

R. Proposo incorporar 1.000 agents més a la Guàrdia Urbana, reforçar especialment els torns de nit i de cap de setmana i recuperar el patrullatge a peu. Vull agents coneguts pels veïns i els comerciants, presents als carrers i amb els mitjans, l’autoritat i el suport polític necessaris per actuar.

També necessitem una coordinació real entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, més videovigilància als punts conflictius i una resposta molt més contundent davant dels delinqüents multireincidents. Un alcalde no ha de caure bé als delinqüents, sinó protegir els qui compleixen la llei.

P. Barcelona és avui una ciutat insegura?

R. Barcelona registra cada dia centenars de delictes. No podem normalitzar-ho ni amagar-ho darrere d’estadístiques interessades. Hi ha comerciants que han patit diversos robatoris, veïns que han canviat els seus recorreguts i dones que eviten determinats carrers quan es fa fosc.

No vull fomentar la por, sinó combatre’n les causes. Quan sigui alcalde hi haurà més policia, més prevenció, més autoritat i conseqüències per als qui han convertit el furt i el robatori en la seva forma de vida. La por ha de canviar de bàndol.

P. També ha estat molt crític amb l’ocupació de Can Vies.

R. Perquè estem parlant d’un immoble municipal ocupat des de fa anys davant la passivitat dels alcaldes Trias, Colau i, ara, Collboni. Quan un govern tolera l’ocupació d’un edifici que pertany a tots els barcelonins mentre exigeix als altres que paguin impostos i compleixin les normes, aquesta passivitat es converteix en complicitat política.

La meva posició és clara: cal recuperar l’immoble i destinar-lo legalment a les necessitats del barri. El patrimoni municipal pertany a tothom, no als qui decideixen apropiar-se’n per la força.

P. L’habitatge és l’altre gran problema de Barcelona. Com l’afrontaria?

R. Construint molt més habitatge. Tothom parla d’habitatge assequible, però les polítiques de Colau i Collboni han reduït l’oferta i han paralitzat promocions. L’obligació de reservar el 30% de les noves promocions per a habitatge protegit no ha donat els resultats promesos i ha contribuït a frenar la construcció.

Cal eliminar aquesta mesura, mobilitzar sòl públic, garantir seguretat jurídica i facilitar la col·laboració amb el sector privat. Només al 22@ tenim capacitat per desenvolupar uns 15.300 habitatges. El que falta no és sòl, sinó decisió política.

P. Els seus adversaris diran que eliminar restriccions beneficia els promotors immobiliaris.

R. El que realment perjudica els barcelonins és no construir habitatges. Si augmenta la població i no creix l’oferta, els preus continuaran pujant.

Podem mantenir mesures que han fracassat per quedar bé ideològicament o podem aplicar solucions que permetin als joves emancipar-se i a les famílies continuar vivint a Barcelona. Jo prefereixo la segona opció.

P. També proposa una important reducció de l’IBI. És viable?

R. Barcelona és una de les ciutats amb més pressió fiscal municipal d’Espanya, però els veïns no reben uns serveis a l’altura del que paguen. Nosaltres proposem una rebaixa de l’IBI de fins al 40%, acompanyada d’una gestió molt més eficient de la despesa pública.

No es tracta de retallar serveis essencials, sinó d’eliminar propaganda, despesa ideològica i estructures innecessàries. Els diners estan millor a la butxaca de les famílies i dels qui creen ocupació que destinats a ocurrències com el milió i mig d’euros per a l’anomenat “districte 11” de suport a Gaza o els 600.000 euros que Collboni preveu gastar en una festa per inaugurar la reforma de la Rambla.

P. Quina ciutat vol per als comerciants i els emprenedors?

R. Una ciutat on obrir un negoci sigui qüestió de dies, no de mil dies. Avui massa emprenedors es perden en una muntanya de llicències, informes i tràmits. Mentre esperen, continuen pagant lloguers i impostos sense poder aixecar la persiana.

L’Ajuntament ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un aliat. Simplificarem les llicències, reduirem la burocràcia i oferirem estabilitat als qui obren els seus comerços cada matí. Sense comerç no hi ha barris vius ni carrers segurs.

P. Revertiria algunes de les transformacions urbanístiques dels últims anys?

R. Corregiré les que han demostrat que no funcionen. El carrer del Consell de Cent n’és un bon exemple. Podem mantenir més espai per als vianants i zones verdes i, alhora, permetre una circulació ordenada, amb un model semblant al del carrer d’Enric Granados.

No vull convertir la mobilitat en una guerra ideològica. Barcelona necessita transport públic, bicicletes i espais per als vianants, però també cotxes, motos, taxis, vehicles comercials i prou zones de càrrega i descàrrega. El meu criteri serà molt senzill: que la ciutat funcioni.

P. Quin ha de ser el paper del turisme?

R. El turisme representa aproximadament el 15% del PIB de Barcelona i sosté milers de llocs de treball. Perseguir-lo amb prohibicions i pujades constants d’impostos és un error gegantí. Si expulsem creuers, hotels o pisos turístics, l’activitat es traslladarà als municipis propers, però els visitants no desapareixeran.

Això no significa negar els efectes que el turisme provoca en alguns barris. Cal ordenar-lo, inspeccionar-lo i distribuir-lo millor, però sense destruir un dels principals motors econòmics de Barcelona.

P. Quina política defensa en matèria d’immigració?

R. Defenso una immigració legal, ordenada i vinculada a l’ocupació i a la integració. Barcelona sempre ha estat una ciutat d’acollida, però acollir no significa renunciar a les nostres normes. Qui ve a viure amb nosaltres ha de respectar les nostres lleis i la nostra manera de conviure.

A Espanya, dones i homes tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions. No acceptaré pràctiques que neguin aquesta igualtat i, per això, prohibiré l’ús del burca als espais públics.

També acabaré amb els assentaments irregulars. No és digne que hi hagi persones vivint entre escombraries i barraques, ni és acceptable que els veïns hagin de suportar inseguretat i insalubritat mentre l’Ajuntament mira cap a una altra banda. Immigració sí; delinqüència i incivisme, no.

P. Vostè sosté que Collboni és una continuació de Colau. No aprecia cap canvi?

R. Hi ha hagut un canvi en les formes, però molt pocs canvis de fons. Recorro els barris i encara hi ha molta gent que creu que Colau continua governant Barcelona. És comprensible: Collboni manté bona part de les seves polítiques en matèria de mobilitat, habitatge, impostos i ocupació de l’espai públic.

Ha canviat l’embolcall, però no el model. Barcelona necessita una alternativa de debò, no un alcalde que promet rectificar i després continua fent pràcticament el mateix.

P. També acusa l’alcalde de comportar-se com un delegat de Salvador Illa i Pedro Sánchez.

R. Barcelona no necessita un delegat del PSC ni un alcalde pendent de les instruccions del PSOE. Necessita un alcalde que defensi la ciutat, governi els seus barris i anteposi els interessos dels barcelonins als pactes de partit.

Collboni està massa pendent del que convé a Illa i a Sánchez. Jo estaré pendent de la seguretat, l’habitatge, la neteja, la mobilitat i el comerç de Barcelona.

P. Vostè ha viscut en primera línia l’evolució política de Catalunya. Quin paper vol exercir ara?

R. Vull defensar una Catalunya orgullosa de la seva identitat i plenament vinculada a Espanya. Durant massa anys ens han obligat a triar entre ser catalans o espanyols. Aquesta divisió ha empobrit la nostra convivència i ha allunyat la política dels problemes reals de la ciutadania.

Catalunya necessita recuperar estabilitat, seguretat jurídica i ambició econòmica. I Barcelona ha de tornar a exercir com una de les grans capitals espanyoles i europees.

P. Si després de les eleccions del 2027 no aconsegueix l’alcaldia, facilitaria un govern de Collboni?

R. No treballo per facilitar la continuïtat de Collboni, sinó per oferir una alternativa i guanyar les eleccions. El meu objectiu és ser alcalde perquè Barcelona tregui el fre de mà i torni a funcionar. Quan els barcelonins hagin votat serà el moment de parlar d’escenaris, però nosaltres sortim a guanyar.

P. Com imagina la Barcelona que vol governar?

R. Imagino una Barcelona segura, neta, oberta, ordenada i econòmicament dinàmica. Una ciutat on els joves puguin accedir a un habitatge, una dona pugui tornar sola a casa sense por, obrir un negoci sigui senzill i els veïns recuperin l’orgull de viure-hi.

Barcelona té talent, història, capacitat econòmica i una posició privilegiada. El que li falta és un govern que hi cregui i que s’atreveixi a prendre decisions. Vull ser alcalde perquè Barcelona torni a funcionar i competeixi de nou amb les millors ciutats d’Europa.