Catalunya afronta enguany una Diada en un clima preelectoral, amb els motors dels partits en marxa per preparar les eleccions municipals i generals, amb l’amnistia pendent d’aplicar a Carles Puigdemont i altres líders del procés i amb l’independentisme tensionat pel factor Sílvia Orriols.

Aquestes són les claus d’una Diada de l’11 de setembre que posarà a prova la capacitat mobilitzadora del sobiranisme al carrer, que en els últims anys ha anat a la baixa, en paral·lel a un auge a les enquestes d’Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta independentista liderada per Orriols.

Amnistia encara incerta

Serà, un any més, una Diada Nacional de Catalunya sense la presència de l’expresident català Carles Puigdemont, a qui els tribunals espanyols encara no li han aplicat la llei d’amnistia, avalada al juliol pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El proper 22 de setembre, el Tribunal Constitucional (TC) deliberarà sobre el recurs del secretari general de Junts, Jordi Turull, i en els successius plens decidirà sobre la resta de les sol·licituds, inclosa la de Puigdemont.

Fonts de Junts consultades per EFE es mostren molt cautes amb el que puguin decidir el TC i el Tribunal Suprem, però després de l’aval europeu a l’amnistia sí que veuen factible que els jutges espanyols, abans d’acabar l’any, l’apliquin a Puigdemont, el retorn del qual podria suposar un «canvi de paradigma» en la política catalana.

Aquesta setmana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar amnistiar ja els ex alts càrrecs d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, acusats de malversació, prevaricació i desobediència pel seu paper en l’organització de l’1-O, a l’espera que la justícia europea resolgui les qüestions prejudicials que li va plantejar.

Divisió en l’independentisme

Lluny de les Diades de fa una dècada, en què partits i entitats independentistes exhibien unitat camí del referèndum unilateral de l’1 d’octubre del 2017, avui la tònica habitual són les divergències estratègiques i els retrets creuats entre Junts, ERC i CUP, que han experimentat una desmobilització del seu electorat, fins a perdre el 2024 la majoria absoluta al Parlament.

Això contrasta amb l’ascens exponencial que pronostiquen totes les enquestes per a Aliança Catalana: els seus actuals dos escons al Parlament podrien multiplicar-se segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat fins als 23-25 -per sobre de Junts i només per darrere de PSC i ERC- i alguns sondejos situen el partit d’Orriols com a segona força a Catalunya.

La presència de militants i simpatitzants d’Aliança Catalana ja va ser motiu de controvèrsia en l’última edició de la Diada i, aquest any, la tensió podria repetir-se o fins i tot anar a més.

De fet, organitzacions de l’entorn de la CUP, com Arran, Alerta Solidària o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, han convocat per a la vigília de la Diada una mobilització «antifeixista» per impedir la presència d’Aliança al Fossar de les Moreres, lloc simbòlic de record als caiguts en la defensa de Barcelona davant les tropes borbòniques el 1714.

Actes institucionals i manifestació de l’ANC

Des del Govern de Salvador Illa, el propòsit per a aquest 11 de setembre és reivindicar l’esperit unitari de fa 50 anys en la multitudinària mobilització de la Diada a Sant Boi de Llobregat, on milers de persones van demanar deixar enrere la dictadura franquista entre crits de «Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia».

El dia 9, Illa presidirà un acte commemoratiu d’aquella cita a Sant Boi i, l’endemà, oferirà el tradicional discurs del president amb motiu de la Diada, mentre que l’11 de setembre participarà en l’ofrena al monument a Rafael Casanova i assistirà a l’acte institucional al Teatre Nacional de Catalunya.

Per segon any consecutiu, el Parlament català celebrarà el dia 10 un acte d’hissada de la ‘senyera’ al pal de 25 metres d’alçada instal·lat als exteriors de la seu parlamentària.

Amb el lema «Hi soc. Hi som. Independència», l’ANC organitza un any més la manifestació independentista de l’11 de setembre, amb el suport d’Òmnium Cultural i altres entitats sobiranistes, que tindrà un format descentralitzat -a Barcelona, Girona i Amposta- i que, a la capital catalana, comptarà amb dues columnes que confluiran a la plaça Catalunya.

La CUP i les seves organitzacions afins han convocat manifestacions a Barcelona, Lleida, Girona i Reus amb el lema «Som un poble en lluita per una terra lliure». EFE