El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la petició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de l’exconseller Toni Comín d’aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Llarena argumenta que el tribunal europeu descarta l’afectació als interessos financers de la UE però no modifica l’argument del benefici patrimonial. A més, afegeix que el Tribunal Constitucional no s’ha pronunciat tampoc sobre aquesta qüestió, que Llarena manté com a motiu per excloure l’aplicació de la llei en el cas del delicte de malversació. Per tot plegat, rebutja aixecar les ordres nacionals de detenció.

Llarena subratlla que la resolució del TJUE impedeix mantenir la segona de les raons per excloure l’aplicació de l’amnistia, l’afectació dels interessos financers de la UE derivada de la secessió d’una part del territori nacional. Ara bé, afegeix que no modifica el fonament constitutiu de la primera raó que fa servir el Suprem per excloure l’aplicació de l’amnistia, relatiu al propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial. La desestimació de la nova sol·licitud d’amnistia no es fonamenta en el fet que la interpretació europea no tingui rellevància, sinó en què el seu efecte no abasta l’altre motiu que el Suprem utilitza per denegar-la.

El Suprem indica que el Tribunal Constitucional no ha resolt l’aplicació individual que ara es discuteix, és a dir, no ha deixat sense efecte la interpretació del benefici personal que Llarena fa en aquesta causa, tot i que tampoc l’hagin validat en cap moment.

El jutge també rebutja les peticions d’inhibició en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o dels jutjats de Barcelona, o l’arxivament de la causa per l’existència d’una vulneració del principi ‘non bis in ídem’, és a dir, la doble persecució punitiva dels mateixos fets, en referència a la causa al Tribunal de Comptes.