La candidata de Junts al Congrés i portaveu de la formació a la cambra, Míriam Nogueras, ha reivindicat el partit com el «punt de trobada» dels catalans «cansats dels extrems» i ha defensat el seu paper per frenar els «dos blocs espanyols». Ho ha dit en el Consell Nacional que s’ha celebrat a la Garriga, on ha estat proclamada cap de llista per Barcelona a les generals del 29 de novembre. Ha situat els comicis com una decisió sobre el futur del país: «Ens hi juguem quina capacitat tindrà Catalunya de defensar-se, de frenar els extrems, de fer que Madrid treballi per Catalunya i no al revés». També ha defensat el rebuig als decrets d’habitatge i el coratge de dir la «veritat» davant la «hipocresia» del govern de Pedro Sánchez.

Míriam Nogueras ha defensat la centralitat política de la formació i ha reivindicat la seva capacitat per actuar com a contrapès dels dos grans blocs estatals. «Si hi ha algú a Catalunya que ha demostrat que és capaç de frenar aquests dos blocs espanyols, som la gent de Junts per Catalunya», ha afirmat.

Ha vinculat aquesta posició amb la defensa de la llengua, la classe mitjana i els treballadors, i ha assegurat que el partit representa «la Catalunya que treballa, la Catalunya que cuida, la Catalunya que paga, la Catalunya que compleix i la Catalunya que està farta, farta, farta de pagar la festa als altres».

En aquest sentit, ha reivindicat el paper de Junts com a espai de trobada davant la polarització política. «Avui el més revolucionari és ser el mig, és defensar la centralitat, és defensar el rigor i és defensar la feina ben feta», ha dit.

La candidata ha afegit que aquesta centralitat requereix «caràcter, capacitat de negociació, saber donar un cop de puny a la taula quan cal i tenir determinació per afrontar les pressions”.

Defensa del rebuig als decrets d’habitatge

En aquesta línia, ha justificat el rebuig de Junts als dos reials decrets d’habitatge impulsats pel govern espanyol que ha titllat d”irresponsables”. Ha defensat que el partit s’hi va oposar malgrat “el soroll i la hipocresia” i ha dit que la formació va ser l’única que va tenir “el coratge” de dir “la veritat”.

Ha advertit que si Junts hagués votat a favor dels decrets, “Catalunya s’hauria despertat l’endemà en un país una mica pitjor». Alhora, ha recordat que la feina de Junts i la seva responsabilitat és treballar perquè cada dia Catalunya sigui un país “una mica millor i no una mica pitjor».

Alhora, ha considerat que Catalunya no pot continuar assumint les conseqüències de les decisions preses a Madrid. Ha assenyalat que el malestar ciutadà i les dificultats per arribar a final de mes són una realitat, i ha reivindicat l’esforç que hi ha darrere de cada nòmina, negoci, estalvi i projecte de vida. «La classe mitjana i treballadora de Catalunya no pot continuar pagant-ho tot», ha afirmat, tot defensant que la ciutadania que treballa no ha d’assumir més càrregues.

Durs retrets al Govern d’Illa

La dirigent de Junts també ha carregat contra el Govern i el president Salvador Illa, a qui ha retret que actuï com un «florer del PSOE» i que, segons ella, no sigui capaç d’intercedir en benefici dels catalans. «Catalunya no es mereix ni un segon més un Govern i un president que són incapaços d’influir per poder defensar els ciutadans», ha valorat.

Respecte a aquesta qüestió, també ha posat en valor la feina que Junts ha fet en els darrers anys: “Davant de la incompareixença del Govern de la Generalitat hi hem estat la gent de Junts, som nosaltres els que hem frenat la ruïna de l’esquerra espanyola i el retrocés i el país en blanc i negre que defensa la dreta espanyola».

Candidatures al Congrés i al Senat

El Consell Nacional de Junts ha donat llum verda a les llistes per a les eleccions generals del 29 de novembre. Míriam Nogueras encapçalarà la candidatura al Congrés per Barcelona, mentre que Josep Maria Cruset ho farà per Tarragona, Marta Madrenas per Girona i Isidre Gavin per Lleida.

Pel que fa al Senat, la llista barcelonina estarà integrada per Josep Maria Vila d’Abadal, Anna Cols i Oriol Izquierdo; la de Tarragona, per Pep Andreu, Montserrat Vellvé i Felip Monclús; la de Girona, per Joan Bagué, Júlia Barceló i Pau Taberner, i la de Lleida, per Rosa Melines, Emili Gilabert i Judith Guim.