Just quan es compleixen deu anys de la publicació de ‘Germà de gel’, un èxit traduït a una desena d’idiomes, l’artista visual i escriptora Alicia Kopf retorna amb ‘Memòria d’Eco’, una història d’amor situada en un futur proper, que sorgeix de la investigació artística, com ja ocorria amb el seu debut en la narrativa.

En una entrevista amb EFE, l’autora catalana assenyala que el llibre és la part novel·lada d’un projecte que va iniciar el 2019 anomenat ‘Speculative Intimacy’, l'»última estació» d’un cicle que va començar amb una exposició individual a la Galeria Joan Prats i que conté obra videogràfica, gràfica, fílmica i també textos per a la sala d’art.

Sempre amb ganes de «renovar la veu i el punt de vista», creu que aquí la paraula clau és «intimitat especulativa», en crear una narració sobre la «materialitat de la memòria» i l’origen del desig en un futur pròxim, amb concomitàncies al d’una sèrie com ‘Black Mirror’, posa a mode d’exemple.

«És explicar una història d’amor en un món que ja és diferent del que ens parlaven les novel·les clàssiques», apunta.

Una aposta de L’Altra Editorial per a Sant Jordi

El llibre, que arriba aquest dimecres als prestatges, és la gran aposta de Sant Jordi de l’Altra Editorial, que la seva editora, Eugènia Broggi, al costat de Kopf, remarca que es presta a «moltes lectures», un projecte «completament diferent» al de ‘Germà de gel’, amb nous plantejaments relacionats amb l’autoficció, la ciència-ficció especulativa i els mites de la transformació.

Amb referents que poden semblar «incompatibles» entre si com Annie Ernaux, Maggie Nelson i Ursula K. Le Guin, la novel·la se centra en una dona de 39 anys que un dia coneix un home seductor a través d’una app de cites i s’enamora, activant-se en ella ressonàncies del passat.

Decidirà digitalitzar la seva consciència en una companyia anomenada ‘Mnemosyne Labs’ per editar els seus propis records, cercar l’origen de l’atracció i transformar-se.

Un gat com a contrapunt

En aquest context posthumà, afegeix Kopf, s’aprofundeix en la història de dues persones i a causa de la «pèrdua amorosa», del desengany de la protagonista pel ‘ghosting’ (tallar una relació de forma abrupta sense explicacions), ella «decidirà digitalitzar la seva consciència i entendre què ha passat».

«Seria quelcom similar a l’argument de la pel·lícula ‘Her’, encara que al revés», afegeix.

El lector podrà reflexionar, a partir de la trobada íntima de la protagonista amb un home, sobre la teoria posthumana del desig en què «entren agències distribuïdes, tecnològiques, veus i entorns digitals, els ecos que deixen empremta en aquells amb qui ens relacionem».

En aquest viatge, a la protagonista, en la seva «desmaterialització», l’acompanyarà un gat, un «contrapunt metafòric i irònic» a la seva conversió en una veu, i qui també acabarà fent de guia en la seva «rematerialització i tornada al cos».

Eco mitològic

Per altra banda, Alicia Kopf no amaga que Eco, el nom que pren per al seu personatge, és un gest al mite grec d’Eco i Narcís, ella, una nimfa, condemnada a repetir paraules alienes, rebutjada per Narcís, que és castigat, alhora, a enamorar-se de la seva imatge reflectida en un llac.

Considera que qualsevol lector pot enfrontar-se a la seva proposta sense entendre les bases filosòfiques del posthumanisme ni ser expert en cap tecnologia, perquè «és una història d’amor». «I punt», postil·la.

A més, pensa que, tal com va la societat, els humans ja porten «uns anys dins la ciència-ficció, amb pantalles que formen part de tots els àmbits».

Remarcant que no ha utilitzat en cap moment la Intel·ligència Artificial (IA) en el seu procés de creació literària, sí descobreix que la imatge de la portada del llibre és fruit d’experimentar de «manera crítica» amb ‘Dall-e’, una IA generativa d’imatges, a la qual va donar instruccions amb llenguatge poètic perquè no pogués imitar la realitat sinó «somiar-la». EFE