La innovació aplicada al camp, la tecnificació i els nous models d’agricultura d’alt valor afegit centren l’aposta d’Ametller Origen davant grans reptes com el canvi climàtic i la falta de mà d’obra.

Així s’ha posat de manifest en una jornada per posar en valor la figura de l’agricultor, en la qual responsables de la companyia i experts han analitzat els reptes i oportunitats de l’agricultura del futur.

En un acte celebrat a la finca de la Família Torres a Pacs del Penedès (Alt Penedès), el cofundador d’Ametller Origen, Jordi Ametller, ha abordat la situació actual de l’àmbit agrari.

Ho ha fet en un esdeveniment que ha reunit diversos representants públics, com la directora general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Rosa Altisent; l’exconseller Jordi Ciuraneta; el director de negoci de fruites i verdures de Sonae, David Monteiro; sindicats agraris, patronals i centres d’investigació com l’IRTA.

En aquest marc s’ha presentat ‘Cultivant el futur’, una sèrie documental sobre agricultura, una peça que recull la història de quatre treballadors vinculats al camp i que ha servit com a punt de partida per debatre sobre l’estat del sector i la necessitat d’impulsar la innovació, la sostenibilitat i la tecnificació.

El consumidor demanda una agricultura cada cop «més respectuosa amb el medi ambient i amb més valor nutricional», ha assenyalat a EFE el director general de l’àrea agrícola del grup Ametller Origen, Joan Simó.

«Conjugar aquesta creixent exigència amb les dificultats cada cop més grans per produir és, sens dubte, un dels grans reptes que afronta el sector», ha sostingut Simó.

Jordi Ametller, per la seva banda, ha defensat «la necessitat d’acostar el camp a la societat comunicant millor el valor de l’alimentació».

En aquest sentit, també s’ha parlat del paper que ha de tenir el consumidor en la transformació del sector, un rol actiu les decisions de compra del qual tenen un impacte molt important en la transició cap a un model més sostenible i tecnològic.

Des del punt de vista de la governança, Ciuraneta ha defensat adaptar el model actual per poder cobrir les necessitats de consum i garantir el futur autoabastament alimentari a Catalunya, que avui no arriba al 40 %, ha dit.

Tecnologia aplicada al camp

Des de l’ús d’hivernacles que permeten parametritzar la temperatura i l’ambient per reduir l’exposició dels cultius a les condicions climàtiques externes, fins a robots capaços d’eliminar males herbes mitjançant làser, la tecnologia ha ampliat el seu paper en resposta als reptes del sector agrari, segons ha explicat Simó.

En la mateixa línia, Jordi Ametller ha subratllat el paper de l’Agroparc del grup com a projecte estratègic amb el qual la companyia busca anticipar-se als reptes del futur amb un «impuls a la tecnificació i la innovació».

Amb aquest espai, situat entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), el grup busca innovar amb diferents solucions tecnològiques aplicades al camp, com la robòtica agrícola, la digitalització i l’agricultura regenerativa, a més de noves formes de millorar l’impacte ambiental de la producció.

«L’Agroparc és un gran espai d’innovació obert de 110 hectàrees concebut com un ecosistema d’experimentació i innovació en múltiples àmbits. Estem molt focalitzats en aquest projecte com a motor transformador del sector», ha afirmat Simó.

El talent com a motor de la transformació

Finalment, també s’ha parlat sobre la manca de relleu generacional en l’àmbit agrari, una situació que, segons ha assenyalat la copropietària de Baró e Hijos, Montse Baró, s’ha de «revertir» per poder aprofitar les oportunitats que ofereix el sector.

De la mateixa manera, Simó ha subratllat la necessitat d’atreure dos tipus de talent per transformar el sector agrari: per una banda, professionals vinculats directament al camp i, per una altra, perfils procedents d’altres àmbits com la robòtica o la intel·ligència artificial.

«Si no som capaços d’enamorar el talent i que vingui a implementar aquesta innovació, no serem capaços de canviar res», ha advertit Simó. EFE