
La sèrie ’33 días’, creada per Carles Porta i dirigida per Anaïs Pareto, arriba a Atresplayer aquest diumenge. Una producció de ficció inspirada en el popular cas de Brito i Picatoste i que narra la trepidant fuga de dos presos, interpretats per José Manuel Poga i Julián Villagrán, que va durar 33 dies i les tensions que això va generar als Mossos d’Esquadra. En una entrevista a l’ACN, Anaïs Pareto assegura que la sèrie parla de «fins on l’ésser humà és capaç d’arribar per tal de sentir-se estimat». Aquesta és una producció d’Atresmedia en col·laboració amb Luminol Media, Goroka i Lastor Media.
La sèrie s’inspira en el cas de Brito i Picatoste, que a ’33 días’ es diuen Prieto i Calatrava. Van decidir canviar els noms dels dos per tenir llibertat creativa i per protegir la intimitat dels personatges reals. «La producció em va dir que es van canviar els noms per respecte i per allunyar-nos de la història i inventar les parts que necessitéssim per crear una història que narrativament funcionés i anés cap al punt que volíem», apunta la directora.
Juan José Prieto (José Manuel Poga) i Mateo Calatrava (Julián Villagrán) són els protagonistes d’una fuga que va mantenir en suspens als Mossos d’Esquadra durant 33 dies, que van resistir amagats fins a la seva detenció. Els dos fugitius van escapar de la presó l’octubre de 2001 en un pla dissenyat durant mesos.
«La premissa de la història des de la ficció era què hauria portat aquestes dues persones a fugir», indica Pareto. A la vegada, afegeix, es retrata el moment polític i el sistema i les seves «falles amb lluites entre els cossos policials que va influir en la resolució del cas». Resumeix que hi ha una línia més psicològica i una altra més social i política.
Pareto explica que la idea de ficcionar la història era per aprofundir en les parts que es desconeixien i poder «inventar o elucubrar quins podien haver sigut els motius o el motor dels personatges». Creu que això en un documental es pot fer presentant-ho a través de teories, però en la sèrie considera que «el bonic» era inventar les parts que no sabien i veure «què podria haver passat, quins podien haver sigut els detalls de la història».
La directora admet que quan li van proposar el projecte la seva forma d’apropar-s’hi era no quedar-se amb «la lectura fàcil» de qui són els bons i qui són els dolents. Pareto explica que no creu que la gent sigui dolenta o bona ‘per se’. «Jo crec que tothom és víctima d’unes circumstàncies i d’unes condicions, i en aquest cas eren bastant clares, al final no deixen de ser víctimes d’una societat i d’unes condicions molt concretes».
Els dos protagonistes
Preguntada pels dos personatges protagonistes, desgrana que un, Juan José Prieto, és un perfil d’un home «animal, brutal, físic i corpulent» i l’altre, Mateo Calatrava, és «una persona més mental, més sensible, potser una mica depressiu». La cineasta creu que són dues persones codependents. «Si tota la vida t’ha anat una mica malament, com és el cas, hi ha com una necessitat de ser important i ser vist per algú».
Nausicaa Bonnín i Pau Durà interpreten als agents Clara Moyano i Pau García. Blanca Parés, Arnau Casanovas, Xavi Sáez, Alba Pujos i Joan Solé completen el repartiment de la sèrie, entre d’altres.
’33 días’ és una producció d’Atresmedia en col·laboració amb Luminol Media, Goroka i Lastor Media i està rodada majoritàriament en castellà amb algunes parts en català. Javier Olivares i Jordi Calafí són els guionistes de la sèrie.
Festival de Sitges
L’equip de ’33 días’ va passar l’any passat pel Festival de Sitges per presentar la sèrie. En aquella ocasió, Carles Porta va dir a l’ACN que «qui vulgui veure realitat pura i dura ja té ‘Crims’, però ’33 días’ va més enllà de la realitat».




