La directora general de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Marian Muro, ha demanat que la prohibició de llicències turístiques a la capital catalana es revisi sota els criteris de «proporcionalitat i la necessitat» recollits en Llei d’Habitatge Assequible de la UE, malgrat que Brussel·les va afirmar que la normativa no afectaria les mesures restrictives aprovades amb anterioritat a l’entrada en vigor del reglament. Durant la seva intervenció a l’Eurocambra, Muro també ha defensat que no hi ha relació entre l’augment dels pisos turístics i la pujada del preu de l’habitatge. «A Barcelona, el 2014 comptava amb 9.800 habitatges turístics i el 2026 té el mateix nombre. Els preus, per contra, s’han incrementat un 70%».

La directora general d’Apartur ha participat aquest dilluns al migdia a la Comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu. Durant la seva exposició, ha celebrat que la proposta de reglament de la CE introdueix un «marc més exigent» a les administracions perquè puguin intervenir sobre els lloguers de curta durada.

Tanmateix, ha remarcat que qualsevol mesura restrictiva ha d’estar «justificada», «proporcionada» i ha de respectar «la seguretat jurídica i les expectatives legítimes d’aquells que exerceixen la seva activitat».

«Aquests principis de proporcionalitat, necessitat i evidència han estat absolutament ignorats pel govern català i per les autoritats de Barcelona amb la regulació aprovada l’any 2023 que permetrà l’eliminació absoluta de tots els pisos turístics de Catalunya. I això, sense haver dut a terme ni un estudi», ha carregat.

És més, Muro ha augurat que, quan entri en vigor el veto el 2028, els 9.800 habitatges d’ús turístic que hi ha a la capital catalana «no passaran amb tota probabilitat al parc residencial».

Per això, ha reclamat a la Comissió que la proposta de reglament no «blindi les restriccions ja existents». «Totes les mesures s’han de revisar amb les mateixes exigències de necessitat i proporcionalitat», ha subratllat.

Així mateix, ha demanat que es garanteixi un «mecanisme de notificació» a l’executiu comunitari de les noves mesures restrictives que s’adoptin durant el període previ a l’entrada en vigor de la regulació. «Sense control, la proporcionalitat queda en mans dels tribunals», ha avisat. Per últim, també ha reivindicat que s’estableixi un mecanisme obligatori de compensació econòmica per la suspensió de les llicències atorgades.

Oficines i negocis en habitatges

En resposta a les intervencions d’altres experts i d’eurodiputats, la directora general d’Apartur també ha argumentat que els habitatges turístics tenen «una funció social», ja que, si només hi hagués hotels, moltes famílies no podrien pagar els preus de les habitacions. «Molta gent va a les grans ciutats a fer-se tractaments oncològics i s’allotgen en apartaments perquè no estan per anar a hotels», ha assenyalat.

A més, també ha qüestionat que només es posi el focus en els pisos d’ús turístic, i no en els que s’utilitzen com a negocis. «¿Què passa amb els 40.000 habitatges que hi ha a la ciutat de Barcelona i que són perruqueries, centres de massatges, acadèmies d’idiomes? ¿Què passa amb els 60.000 habitatges buits que hi ha a Barcelona i que ningú vol llogar perquè els fa por que s’hi posi algú que després no puguin treure?».

Muro ha recalcat que cal que la gent pugui accedir a un habitatge assequible, però ha deixat clar que «no pot ser que només s’estableixin mesures per a un agent de l’economia». «No és equitatiu», ha subratllat.