La Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona ha acordat de forma provisional modificar les Ordenances Fiscals de 2027 perquè incloguin un increment de fins al 150% el recàrrec de l’IBI dels pisos turístics. La proposta, emparada en el decret llei del govern espanyol, ha prosperat amb els vots a favor del PSC, ERC i els Comuns, l’abstenció de Junts i l’oposició del PP i Vox. La mesura preveu aplicar un recàrrec del 50% als titulars d’una llicència, del 100% als que en tinguin dues o tres i del 150% als propietaris de quatre o més. El tinent d’alcaldia Jordi Valls ha apuntat que la mesura vol «desincentivar» els pisos turístics abans de l’eliminació de les llicències prevista per al 2028. Podria aprovar-se al ple de desembre.

El tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, ha detallat que la mesura estableix tres trams de recàrrec en funció del nombre de llicències que tingui cada titular. Els propietaris amb una sola autorització hauran d’assumir un increment del 50% de la quota de l’IBI. En el cas dels titulars de dues o tres llicències, el recàrrec serà del 100%, mentre que els que en tinguin quatre o més afrontaran l’increment màxim del 150%.

Segons les dades exposades per Valls, la mesura afectarà uns 10.600 pisos turístics que disposen d’una autorització. D’aquests, aproximadament 3.200 corresponen a titulars amb una llicència, uns 1.200 a propietaris amb dues o tres autoritzacions i prop de 6.000 a titulars amb quatre llicències o més.

Valls ha defensat que aquesta distribució justifica l’aplicació d’un recàrrec progressiu, perquè posa de manifest la concentració de les autoritzacions en mans d’un nombre reduït de titulars. Segons ha exposat, al voltant del 60% dels casos corresponen a propietaris amb quatre llicències o més.

“Aquestes dades també ens diuen que aquesta és una mesura plenament justificada, on veiem clarament que es tendeix a la concentració de llicències”, ha afirmat el tinent d’alcaldia durant la comissió.

Ha defensat que els pisos destinats a allotjament turístic desenvolupen una activitat econòmica i que, per tant, no s’haurien de tractar fiscalment com si fossin habitatges d’ús residencial ordinari. En aquest sentit, ha remarcat que el consistori vol dificultar el desenvolupament d’aquesta activitat dins la ciutat.

“Avui el que fem és endurir, i ho diem amb claredat, desincentivar aquesta activitat dins el marc de la ciutat”, ha declarat Valls, que ha defensat la necessitat d’utilitzar les eines fiscals i reguladores disponibles per dificultar l’expansió dels habitatges turístics.

Una mesura vinculada al decret llei estatal

La proposta municipal s’emmarca en el decret llei aprovat pel Consell de Ministres del govern espanyol per incorporar mesures destinades a abordar les dificultats d’accés a l’habitatge.

En aquest sentit, fonts municipals han detallat que la proposta contempla modificar les Ordenances Fiscals de 2027 perquè incorporin aquests increments de l’IBI a partir de l’any que ve. Aquesta modificació es portarà a un plenari extraordinari per a la seva aprovació inicial la setmana vinent. Després es portarà de nou al plenari ordinari de desembre per a la seva aprovació definitiva. Si prospera la votació, el recàrrec es meritaria per primer cop el 31 de desembre de 2027 i es liquidaria anualment. 

Valls ha definit la iniciativa com una mesura amb voluntat transitòria i ha recordat que Barcelona manté l’objectiu d’eliminar les llicències d’habitatges d’ús turístic el 2028, d’acord amb la regulació catalana que ho permet. També ha situat l’increment de l’IBI dins el conjunt de mesures fiscals aplicades durant el mandat per regular l’activitat turística. Entre les actuacions que ha esmentat hi ha l’augment del recàrrec de la taxa turística, l’increment del coeficient de l’IBI aplicable als establiments hotelers, l’aprovació d’una ordenança per gestionar l’accés dels autobusos turístics i l’augment del preu d’entrada al Park Güell. En aquesta línia, s’ha referit a l’augment del recàrrec per als creuers que fan escala que va aprovar el ple del passat mes de setembre.

Suport d’ERC i Comuns

El regidor dels Comuns Marc Serra ha anunciat el vot favorable del seu grup a la tramitació de l’expedient, tot i considerar que «arriba tard» i que tindrà un abast “limitat”. Serra ha defensat que cal anar més enllà dels pisos turístics i aplicar un IBI progressiu al conjunt dels habitatges, independentment del seu ús. En aquest sentit, ha recordat que el seu grup ha presentat una proposta en aquesta línia al plenari i que també n’ha registrat una al Congrés dels Diputats. El regidor ha avançat que presentaran al·legacions perquè, segons ha assenyalat, troben a faltar en l’expedient «l’habilitació dels nous barems» de recàrrec per als pisos buits.

Per la seva banda, la regidora d’ERC Eva Baró ha defensat que «l’habitatge ha de ser per viure-hi» i ha reivindicat el paper del seu partit en la incorporació de la mesura al decret estatal. «Si hi ha aquesta pujada és perquè ERC ha pactat amb el PSOE que això s’incorpori al decret», ha afirmat. Baró ha reclamat que la recaptació prevista, d’entre set i vuit milions d’euros anuals, es destini a ampliar el parc públic d’habitatge i ha demanat que aquesta finalitat quedi recollida en l’expedient. També ha defensat la necessitat de mobilitzar els pisos que fa més de dos anys que estan buits i ha apostat per elaborar un registre d’aquests immobles.

Abstenció de Junts

El regidor de Junts Arnau Vives ha justificat l’abstenció del seu grup perquè la proposta d’incrementar fins al 150% el recàrrec de l’IBI als habitatges d’ús turístic no s’ha negociat amb la seva formació. Vives ha qüestionat l’eficàcia de la mesura i ha afirmat que «no resol el problema». Ha considerat que la iniciativa respon a la política del govern municipal d’incrementar la recaptació, però «no redueix els impostos a la resta de veïns ni millora el preu del mercat de lloguer».

Oposició del PP i Vox

Per la seva banda, Víctor Martí (PP), ha rebutjat la proposta i ha criticat que el recàrrec de l’IBI pugui arribar al 150%. En aquesta línia, ha titllat la mesura d’»estocada fiscal» i de «populisme fiscal». Martí ha retret al govern municipal que utilitzi la fiscalitat com a instrument de «fiscalització i càstig» i ha qüestionat que la desaparició dels pisos turístics comporti que aquests habitatges passin al mercat de lloguer residencial. En contraposició, ha reclamat més inspecció contra els allotjaments il·legals, més oferta d’habitatge, sòl i inversió, així com col·laboració publicoprivada i seguretat jurídica per als propietaris.

El president de Vox a l’Ajuntament, Gonzalo de Oro-Pulido, ha acusat el govern municipal de «populisme» i ha qüestionat la utilitat de la mesura, tenint en compte que Barcelona preveu eliminar les llicències turístiques el 2028. «És fum», ha afirmat. De Oro-Pulido ha sostingut que la iniciativa reduirà l’oferta d’habitatge i ha criticat que, segons el seu parer, no s’hagi presentat cap estudi econòmic ni una previsió de les persones afectades. També ha retret al govern municipal que no hagi rebaixat impostos i ha defensat mesures com facilitar la construcció d’habitatges, eliminar els topalls dels lloguers i reforçar la seguretat jurídica.