
Barcelona ha homenatjat aquest 30 de maig l’arquitecte Oriol Bohigas, en el marc del centenari del seu naixement, amb un acte institucional que ha reunit familiars, representants del món de l’arquitectura i responsables municipals. La comitiva s’ha desplaçat a la casa natal de l’arquitecte on s’ha destapat una placa commemorativa que reconeix el seu vincle amb la ciutat de Barcelona. Durant l’acte, s’han presentat també les activitats de l’Any Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que inclourà, entre altres, exposicions al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al Museu del Disseny i un congrés al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per debatre el model de creixement de la ciutat.
També se celebrarà un cercle de debats a l’Ateneu Barcelonès, sota el títol “Passar per la pedra / Pedra ferit”, així com un fòrum sobre la formació dels arquitectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
El comissariat va a càrrec de l’arquitecte i dissenyador Juli Capella. També formen part del comitè executiu Beth Galí, arquitecta i esposa d’Oriol Bohigas; Josep Bohigas, arquitecte i fill d’Oriol Bohigas, i Pati Núñez, periodista i especialista en comunicació d’arquitectura.
La commemoració proposa convertir el seu llegat “en una eina activa per reflexionar sobre els grans reptes urbans, socials i culturals del present”, segons ha detallat el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en un comunicat.
Guim Costa Calsamiglia degà en funcions del COAC ha destacat que Bohigas “va alimentar aquest vincle tota la vida (…) sempre amb la convicció que la ciutat és una obra col·lectiva i que el nostre deure com a arquitectes és contribuir-hi amb generositat”.
L’homenatge ha recordat el “paper fonamental” de Bohigas en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona. Des del despatx MBM, juntament amb Josep Martorell i David Mackay, va impulsar projectes emblemàtics com l’Escola Garbí, l’Escola Thau, l’Escola Costa i Llobera, la illa de cases Pallars, els Habitatges Meridiana i els projectes de la Vila Olímpica i el Port Olímpic.
Més enllà de la seva obra, Bohigas va destacar com a docent i director de l’ETSAB, i com a gestor públic a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va contribuir decisivament a la renovació urbana i cultural de la ciutat. Fou també l’impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d’MBM. Al llarg de la seva trajectòria, va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional d’Arquitectura (2006), la Medalla d’Or del COAC (2007) i la Medalla d’Or de Barcelona (2018).




