Barcelona suspèn noves llicències d’autoserveis i establiments alimentaris oberts 24 hores

L’Ajuntament de Barcelona ha acordat suspendre temporalment la concessió de noves llicències d’autoserveis i establiments alimentaris que poden obrir 24 hores, davant la proliferació d’aquests negocis i la necessitat d’una regulació «coordinada a escala de ciutat». La mesura s’ha publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i té efecte immediat. Tindrà una vigència d’un any mentre es treballa en un nou planejament per protegir el comerç de proximitat, preservar la diversitat comercial i evitar processos de monocultiu. Barcelona compta actualment amb 1.300 establiments d’aquesta tipologia. En paral·lel, l’executiu local seguirà efectuant una acció inspectora continuada per garantir el compliment de la normativa.

L’Ajuntament ha avisat que la implantació generalitzada d’aquest tipus d’establiments a la capital catalana ha generat «problemàtiques de convivència amb el veïnat, sobretot en zones amb elevada densitat residencial o forta pressió turística». Tot plegat ha posat de manifest la necessitat d’una regulació global i coordinada a escala de ciutat.

Aquesta suspensió temporal s’emmarca en la voluntat municipal d’ordenar un fenomen que ha crescut en els darrers anys i va dirigida estrictament als epígrafs comercials que han facilitat la proliferació d’aquest tipus d’establiments, amb l’objectiu de redactar un futur pla d’usos de ciutat. 

Segons el consistori, els negocis afectats per la suspensió, que solen tenir una superfície igual o inferior a 300 metres quadrats, queden alliberats del compliment de les limitacions horàries de la normativa sectorial autonòmica. La limitació afecta específicament les diverses tipologies d’establiments alimentaris que, segons la seva llicència, poden operar 24 hores al dia. Entre aquests s’hi inclouen els categoritzats com a negoci polivalent alimentari; autoservei (de 60 a menys de 150 metres quadrats de superfície de venda); superservei (de 150 a menys de 400 metres quadrats de superfície de venda); superservei amb venda al detall de productes carnis (de 250 a menys de 400 metres quadrats de superfície de venda), i botiga de conveniència.

La suspensió s’estén tant a l’atorgament de noves llicències com a la tramitació de comunicacions per a obres destinades a la implantació o ampliació d’aquestes activitats. La mesura no afecta els mercats municipals, que queden explícitament exclosos.

Districtes ja regulats

Aquesta regulació arriba després que districtes com Sant Martí i Ciutat Vella ja disposin de regulacions recents i restrictives alineades amb els criteris del futur planejament municipal. Així, el consistori ha apuntat que aquests àmbits han quedat exclosos de la suspensió, atès que ja compten amb instruments de regulació propis.

Alhora, ha apuntat que les dades recollides fins ara han revelat que aquestes limitacions han estat eficaces en aquestes zones, “fet que reforça la necessitat d’estendre el model al conjunt de Barcelona per evitar desplaçaments i concentracions d’aquestes activitats en altres zones”.

Amb aquesta actuació, l’Ajuntament vol guanyar temps per fer els estudis necessaris que permetin avaluar l’impacte d’aquest model comercial i definir un marc regulador que garanteixi un desenvolupament equilibrat i sostenible del teixit urbà i comercial de Barcelona.

S’intensifica la tasca inspectora

En paral·lel a la suspensió de llicències, l’Ajuntament seguirà efectuant una acció inspectora continuada per garantir el compliment de la normativa dels establiments alimentaris que poden obrir 24 hores. Ho ha fet a través de campanyes de multiinspecció, que consisteixen en inspeccions intensives, proactives i exemplaritzants en col·laboració interadministrativa i amb el treball d’equips multidisciplinaris.

Poden actuar tant de dia com de nit i poden estar formats per personal de la Direcció de Serveis d’Inspecció, els districtes, la Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, inspectors de Treball, l’Institut Municipal d’Hisenda, personal del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Medi Ambient.

Aquest mandat s’han impulsat catorze campanyes de multiinspecció en diversos districtes i, en totes, s’han trobat incompliments relacionats amb la tipologia d’establiments alimentaris de 24 hores. En total, s’han revisat més de 230 locals d’aquest tipus.

La multiinspecció més rellevant va ser a l’Eixample el desembre de 2024, on es van inspeccionar 112 establiments d’aquest tipus.

Múltiples infraccions

Les multiinspeccions evidencien una elevada concentració d’incompliments transversals. Durant aquestes intervencions s’han detectat més de 1.440 infraccions relacionades amb requeriments de la llicència; 252 infraccions de salut pública; 163 de gestió de residus; 123 en matèria laboral, i 116 vinculades a Hisenda, a més de múltiples incidències urbanístiques i de paisatge urbà.

Per altra banda, la inspecció ordinària a la ciutat en matèria urbanística i de salut pública ascendeix a un total de 2.880 inspeccions, que han generat 87 precintes provisionals, 513 ordres de restitució, 253 sancions i 85 multes coercitives per un valor de 440.180 euros.

Les infraccions que es detecten principalment són activitat no ajustada a la llicència, infraccions relacionades amb la protecció contra incendis, altres vinculades a incompliments de la normativa d’alcohol i, en l’àmbit de la seguretat alimentària, qüestions d’higiene i incompliments de l’obligació de presentar plans de control.

El PP aconsegueix frenar l’obertura de nous supermercats 24 h

Barcelona posa fre temporal a l’expansió dels supermercats oberts les 24 hores. L’Ajuntament ha anunciat una moratòria d’un any que impedirà la concessió de noves llicències per a aquest tipus d’establiments mentre s’elabora una regulació específica per ordenar-ne la implantació a la ciutat, una mesura que el Partit Popular atribueix a la pressió exercida des de l’oposició municipal.

El president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, va criticar l’actuació del govern municipal i va assegurar que la situació actual és conseqüència d’una manca de planificació i control. «L’Ajuntament ha arribat tard. Durant anys ha permès el creixement descontrolat d’aquest tipus d’establiments sense preveure l’impacte que tindria sobre els barris i el comerç tradicional», va afirmar.

Sirera va sostenir que el consistori només ha reaccionat quan el problema ja era evident en nombrosos punts de la ciutat. «No pot ser que ara es presenti com una solució allò que en realitat és una rectificació obligada després d’anys d’inacció», va assenyalar.

La mesura arriba en un context de fort creixement d’aquests negocis. Segons dades municipals, durant la segona meitat del 2025 van entrar en funcionament 92 nous supermercats oberts les 24 hores, fet que suposa una mitjana superior a 3,5 obertures setmanals. Entre l’octubre del 2020 i finals del 2025 se’n van comptabilitzar un total de 643.

La proliferació d’aquests establiments s’ha fet especialment visible a zones cèntriques de Barcelona. Un dels casos més recents es troba al carrer Consell de Cent, entre rambla Catalunya i passeig de Gràcia, una zona on la presència d’apartaments temporals, espais de coliving i pisos turístics ha transformat notablement el paisatge urbà i comercial.

La suspensió, publicada aquest dijous al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), té efecte immediat. Durant aquest període, el consistori treballarà en una normativa específica destinada a evitar la concentració excessiva d’aquest tipus de negocis i preservar l’equilibri comercial dels barris.

«El govern municipal ha actuat sense capacitat d’anticipació i sense eines de control eficaces. Barcelona necessita una política comercial clara i no anar resolent problemes quan ja s’han desbordat», va afegir Sirera.

Actualment, Barcelona compta amb prop de 1.300 supermercats amb horaris ampliats agrupats en diferents categories. L’expansió d’aquests establiments ha generat preocupació entre veïns i comerciants, que alerten de la pèrdua progressiva del comerç de proximitat i de la diversitat comercial als barris.