L’expresident del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) creu que ha arribat el moment d’escenificar el relleu al capdavant de l’entitat blaugrana i donar pas a «gent més jove i amb noves idees», ja que considera que l’etapa de la generació de 2003, de la qual ell és membre al costat de Sandro Rosell i Joan Laporta, ja està esgotada.

En una entrevista concedida a EFE, Bartomeu irromp en la campanya del club català per defensar la seva gestió al capdavant de l’entitat, opinar sobre la labor de la junta sortint i explicar com està vivint aquests dies el procés electoral.

L’herència econòmica de Bartomeu

Pregunta: El seu nom i la seva famosa ‘herència’ econòmica han estat tendència en aquesta campanya. Laporta ha qualificat la seva gestió de «desastrosa», assegurant que quan va arribar a la presidència el club estava en fallida tècnica, no es podien pagar les nòmines i la massa salarial esportiva estava disparada.

Resposta: El tema de l’herència de Bartomeu ho he escoltat constantment aquests últims anys, no solament en campanya. I cansa veure com ho utilitzen sempre com a excusa, perquè han tingut cinc anys i mig per solucionar els problemes derivats del covid i sembla ser que no els han solucionat del tot.

L’herència va ser dolenta, ho reconec, però provocada per la pandèmia. Quan jo agafo la presidència del club, el balanç dels meus primers cinc anys és un benefici acumulat de 109 milions d’euros i 13 títols.

Amb la pandèmia no tenim l’estadi obert, no hi ha ‘ticketing’, no hi ha abonaments, la botiga està tancada, no hi ha museu, ni escoles de futbol, i aquesta reducció d’ingressos òbviament provoca una falta de tresoreria que se salva amb endeutament. Això és el que els va passar a la immensa majoria de clubs d’Europa.

P: En la temporada 2019-20, la primera en pandèmia, ja declaren unes pèrdues de 128 milions d’euros.

R: Sí, principalment per la caiguda d’ingressos. Teníem previst superar els 1.000 milions i acabem facturant 200 milions menys. Però aconseguim que tots els jugadors, no només del primer equip de futbol, sinó de tots els equips professionals del club, es reduïssin el salari un 12%.

El mantra dels salaris diferits

Sigues que hi ha aquest mantra que diu que aquests salaris eren diferits, que s’havien de pagar després, però no és cert. Aquest any tots els jugadors es van baixar el seu sou un 12% a fons perdut i aconseguim un estalvi molt important de la massa salarial gràcies a això.

P: Però arriba l’exercici 2020-21, el primer que tanca la junta de Laporta, i es declaren 555 milions de pèrdues, quan vostè va defensar en el seu moment que durant aquella temporada es van perdre solament 225 milions.

R: En 2021, la junta entrant provisiona pèrdues per depreciació de jugadors i possibles litigis per valor de 283 milions, però aquestes no són les pèrdues reals del club, i aquestes pèrdues són les que afecten després al ‘fair-play’ financer, un problema que encara arrosseguem a dia d’avui.

Laporta va inflar les pèrdues: La marxa de Leo Messi

La pròpia Lliga de Futbol Professional emet un informe a l’octubre de 2021 en el qual estima en 500 milions l’impacte del covid en l’economia del Barça. I en l’Impost de Societats d’aquest any, Hisenda els demana fer correccions fins a reduir aquestes pèrdues declarades de 555 milions a sol 280 milions. Si ells no haguessin inflat aquestes pèrdues i haguessin reconegut a més que havien estat causades pel covid, tal com deia LaLiga, podien haver-les amortitzat en cinc anys, com permetia la legislació per la situació especial de pandèmia.

Això provoca que es prenguin moltes decisions, però per a mi la més penosa és la marxa de Leo Messi. És molt trist que hagis d’acomiadar al millor jugador de la història, al que encara li quedava molt futbol amb nosaltres i que hauria coincidit, a més, amb aquesta generació de jugadors joves sortits de la Masia tan reeixida que tenim ara.

El gran tret en el peu de la directiva de Laporta

P: Per què creu que ho van fer si aquesta decisió anava a condicionar la capacitat del Barça per operar al mercat de fitxatges durant molt temps?

R: Aquesta és la gran pregunta que es fa molta gent que ha estat en el club. No sé per què ho van fer, però és el gran tir en el peu d’aquesta junta. Perquè si un pensa en el club, evidentment el millor és intentar mantenir el teu ‘fair-play’ financer.

Jo crec que en aquell 2021 no van pensar en les conseqüències que això podia comportar, no van pensar en el Barça i van pecar d’ingenuïtat, de no conèixer com funciona el món del futbol. Potser no Laporta, que ja tenia experiència en la gestió, però sí algun dels seus directius.

P: Vostè estava vivint una època de bonança econòmica i esportiva, on es batien rècords de facturació i se celebraven títols. Però de sobte arriba la pandèmia, els ingressos cauen en picat i, en dues temporades, la massa salarial es dispara fins al 98% dels ingressos. Sent que aquell projecte va morir d’èxit víctima del ‘trident’ i del ‘triplet’, el seu famós lema de campanya?

R: En 2010, el club facturava 415 milions i abans de la pandèmia arribem als 1.000. Havíem doblegat ingressos, i el Barça no és com altres clubs on hi ha accionistes que cada any esperen dividends. En el Barça no hi ha repartiment de beneficis, sinó que aquests beneficis han d’invertir-se a guanyar títols.

Salaris estratosfèrics entre 2017 i 2018

És veritat que, quan es guanya molt, el jugador demana més, i el Barça és un club al que li costa vendre als seus estels. I en 2017 i 2018, per mantenir alguns estels en el nostre equip, vam haver d’assumir uns salaris que estaven considerats de la zona alta del mercat, perquè els nostres jugadors rebien ofertes constantment.

P: I a sobre, aquesta tempesta perfecta que assota al club i que és el covid, el Reial Madrid l’aprofita per reformar el seu estadi i cobrar avantatge. Per què no va escometre vostè la reforma del Camp Nou, un projecte que va ser aprovat a l’inici del seu mandat?

R: Aquesta és una pregunta per a l’Ajuntament de Barcelona. A l’abril de 2014, els socis van aprovar per referèndum l’Espai Barça, que contemplava no solament la reforma de l’estadi sinó un canvi urbanístic amb el qual portàvem quatre anys treballant amb l’alcalde d’aquell moment, que era Xavier Trias.

Ada Colau i el problema amb els permisos del Camp Nou

Estava previst que, una vegada aprovat en referèndum, poguéssim tenir els primers permisos en menys d’un any. Però al maig d’aquell 2014, va guanyar una altra opció política a la ciutat de Barcelona i l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip urbanístic ens van exigir començar tot el treball de zero. Un treball que va culminar amb un pacte de ciutat en 2019 que la CUP va impugnar però, quan es va resoldre tot, ja estàvem en pandèmia.

P: Laporta i la seva junta insisteixen que han salvat al club de la ruïna i que la seva gestió va començar a ser negligent abans del covid.

R: A principis de 2021, la revista Forbes va dir que el Barça era el club més valuós del món, prenent les dades de 2020, aquest any de pandèmia pel qual he estat tan criticat per Laporta per l’herència nefasta que suposadament li vaig deixar.

Per primera vegada en la història, Forbes va dir que el Barça era el club número 1, per davant d’altres clubs com l’United, el Madrid o el Bayern. No crec que el treball que vam fer fora tan dolent quan ens van donar aquest guardó que actualment ja no tenim.

P: Està seguint la campanya electoral entre Joan Laporta i Víctor Font?

R: Sí, l’estic seguint i la veritat és que veig que no es parla molt de projectes. Se senten molts retrets entre els uns i els altres, i a mi m’agradaria veure una campanya electoral com la de 2015, on es debatien projectes.

Recordo que tots els candidats tenien uns programes electorals realment molt bé treballats: el de Benedito, el de Freixa… bé, el de Laporta no. El Laporta de 2015, el que va perdre les eleccions quan es va enfrontar a mi, no tenia programa, com tampoc ho té ara. És la seva forma de ser, treballa sobretot a cop d’intuïció. I això de vegades funciona i de vegades no.

El canvi generacional en el Barça

P: Quina espera que passi diumenge que ve? Anirà a votar?

R: Sí, aniré a votar. I crec que el Barça ha de plantejar-se un canvi generacional. La nostra generació de 2003, la del ‘cercle virtuós’ i el ‘powerpoint’, és la més exitosa en la història del club, però algun dia ha d’acabar.

Jo crec que, en el que ha estat l’etapa Laporta-Rosell-Bartomeu, el soci del Barça ha gaudit moltíssim del nostre futbol, de punts i tants títols, i ha d’estar agraït. Però en aquests 23 anys han passat moltes coses, perquè la relació no ha estat la més desitjable i hem tingut problemes judicials i moltes crítiques entre nosaltres. I de vegades, és necessari fer neteja, obrir les finestres i que entrin noves generacions amb noves idees.

Portem cinc anys i mig amb Laporta com a president i la situació econòmica no està del tot restablida. Aquest últim mandat ha tingut algunes llacunes, han passat coses estranyes i al soci també se li han dit moltes mentides, i això no és bo per a la salut del club. Per tant, encara hi ha molt treball per fer i penso que hem de permetre que una generació més jove, més o menys preparada com el vam estar nosaltres, servei el Barça avanci.