El tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, creu que la ciutat està «molt poc videovigilada» i confia arribar a les 500 càmeres noves el 2027. Actualment, Barcelona disposa d’unes 186 càmeres comptant les que ja hi ha a la plaça Catalunya (14) i al front marítim (12). Malgrat que queda menys d’un any per acabar el mandat, Batlle manté en una entrevista a l’ACN l’objectiu d’arribar a mig miler de càmeres noves el 2027: «Estem en el bon camí». De fet, l’Ajuntament té previst informar aquest mateix dimarts de noves ubicacions de càmeres autoritzades. D’altra banda, creu que la Guàrdia Urbana ja té prou detectors de metalls per detectar armes blanques i dona per fet que el cos policial comptarà amb pistoles elèctriques.

Batlle admet que han hagut de fer feina per «remoure moltes reticències» respecte a la instal·lació de noves càmeres de seguretat ciutadana i crear diàleg perquè es faci «amb totes les garanties» però, a la vegada, cobrint les necessitats que té Barcelona. Segons indica, tan bon punt es té l’aval de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC), s’inicia «immediatament» el procés d’adquisició, instal·lació i posada en marxa de les càmeres. Aquest mateix dimarts Batlle informarà de noves ubicacions recentment autoritzades. 

Les zones on han de col·locar-se, diu, han de ser de gran concentració de persones, on hi ha més activitat delictiva i també espais susceptibles de ser utilitzats per a un atac terrorista. «Són els tres elements: el terrorisme, la massificació i l’activitat delictiva». Entre les ubicacions on l’Ajuntament ja ha dit que instal·larà càmeres pròximament hi ha la rambla del Raval (21 noves càmeres) i la plaça Reial (20). S’han començat algunes primeres tasques d’instal·lació, però cal obra civil i encara no és clar quan estaran en marxa. A banda, també es va dir que es duplicarien les de la Rambla, passant de 32 a 62 un cop finalitzin les obres el febrer del 2027. Finalment, Batlle assegura que també es posaran a les bateries del Turó de la Rovira, on els veïns han denunciat diversos incidents, però en tot cas no serà aquest estiu.

El tinent defensa que la videovigilància és un element de «dissuasió» de delictes i acompanyament a la tasca policial i afegeix que les càmeres també són útils per a la resolució d’activitat delictiva. Preguntat, per exemple, pels resultats de les càmeres de la plaça Catalunya, instal·lades a l’abril, comenta que «hi ha una certa activitat delictiva que ha sigut captada i esbrinada a través d’elles». A més a més, reitera que és un sistema «molt garantista» amb la intimitat de les persones. 

Segons els plans que ja va explicar l’Ajuntament, del paquet de 500 càmeres noves pel que queda de mandat, la fase 1 preveu 134 càmeres perquè estiguin instal·lades entre finals del 2025 i el 2026. Les fases 2 i 3 són un total de 121 càmeres i la instal·lació es preveu entre finals del 2026 i el primer trimestre del 2027. La fase 4 inclou 245 càmeres i preveu la instal·lació el 2027.

Detectors de metalls i pistoles elèctriques

A banda de les noves càmeres, hi ha altres instruments que també contribueixen a la seguretat. Per exemple, actualment la Guàrdia Urbana disposa d’un centenar de pales detectores de metalls, una eina útil per detectar navalles o altres tipus d’armes blanques. Batlle comenta que és una xifra «suficient» per ara tenint en compte els controls que es fan. Matisa que una pala detectora no forma part de l’equipació individual dels policies sinó que els vehicles que patrullen per la ciutat porten aquestes pales, per això creu que un centenar ja és suficient. D’altra banda, destaca que sobretot incrementen la intervenció amb aquestes eines quan hi ha grans concentracions en festes majors o llocs de molta afluència on es pot produir algun tipus d’incident.

Segons dades de la darrera Junta Local de Seguretat de Barcelona, els incidents relacionats amb armes blanques han disminuït un 20,9% el primer semestre d’enguany, mentre que les intervencions policials amb aquest tipus d’armes han baixat un 6,1%. L’evolució positiva està vinculada als controls policials tant de la Guàrdia Urbana com els Mossos d’Esquadra amb actuacions preventives i de proximitat per evitar la normalització de la denominada «cultura de la navalla».

D’altra banda, pel que fa a l’objectiu de dotar la Guàrdia Urbana amb pistoles elèctriques –com ja tenen els Mossos i altres policies locals–, Batlle dona per fet que serà possible aquest mandat. Al juliol, la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar inicialment el reglament que en regula la dotació i l’ús. El següent pas ara és la seva votació definitiva al plenari.

Així, tot i que el ple ja va tombar el juny del 2025 el reglament per a l’ús de les pistoles elèctriques pel vot contrari de Junts a última hora, Batlle creu que aquest fet no es repetirà. De fet, Junts ja va votar a favor en la darrera votació en comissió fa un mes. «Les converses que hem tingut amb Junts i amb altres forces polítiques ens permetran portar l’aprovació i l’adquisició d’aquest instrument», afirma durant l’entrevista i aprofita per agrair la «bona predisposició» i el canvi de posició de Junts.

Convivència i assentaments

Altres línies de treball per millorar la convivència a Barcelona tenen a veure amb la nova ordenança de civisme, que endureix sancions. El tercer tinent d’alcaldia es mostra satisfet amb els primers resultats de l’ordenança. Segons dades fetes públiques fa menys d’un mes, la Guàrdia Urbana ha interposat 17.461 denúncies vinculades a la nova ordenança entre el 15 de febrer i el 30 de juny. «Els primers mesos demostren l’eficàcia d’aquesta mesura que ens permetrà també millorar els estàndards de convivència de la ciutat», apunta. A més a més, destaca el paper d’agents cívics i equips de mediació com a vies també per resoldre conflictes de convivència.

D’altra banda, preguntat pels assentaments a la via pública, admet que «proliferen» i indica, en primer lloc, que la qüestió «desborda molt» l’àmbit de la seguretat i assenyala que també cal un tractament «molt delicat» des del punt de vista social. «Nosaltres hem de lluitar perquè no hi hagi un ús abusiu i conflictiu de l’espai públic, que és el problema que tenim», comenta. Reconeix que la qüestió dels assentaments el preocupa «molt», especialment aquells pròxims a la ronda Litoral, i per això indica que s’han fet algunes actuacions i se seguiran fent en el futur. A més a més, alerta que moltes vegades hi ha  gent en una situació «de molta vulnerabilitat», però també hi ha «qui aprofita per fer activitats delictives». «Hem de fer un control de l’espai públic perquè no hi hagi una situació de desbordament d’aquestes ocupacions, però és claríssim que tot això ha d’anar acompanyat del conjunt de les polítiques socials», conclou.

Comerç i inspeccions a Ciutat Vella             

Batlle, que també és el regidor responsable del Districte de Ciutat Vella, valora positivament el nou Pla d’Usos aprovat al juny, un pla que estableix un nou marc de regulació de les activitats econòmiques del districte. Amb tot, també creu que no s’han de «sacralitzar» aquest tipus de plans: «Hi ha tota una sèrie d’activitats que de la nit al dia no les anirem canviant». Per això, defensa que s’ha d’anar modulant les activitats que no es volen i alhora recórrer a altres eines que van més enllà de l’àmbit municipal, com ara la Llei del Comerç.

Segons ell, la nombrosa presència de clubs cannàbics, botigues de carcasses de mòbils o comerços «sense cap mena de valor afegit» no es resol només amb un pla d’usos. Per això, creu que també cal modificar la Llei del Comerç i en paral·lel, com ja va avançar l’alcalde Jaume Collboni a l’ACN, regular els lloguers comercials. «És molt trist veure desaparèixer comerços tradicionals i que, en canvi, siguin substituïts per establiments que estan pagant 4.000 i 5.000 euros al mes per vendre carcasses o per vendre objectes de record sense cap tipus de qualitat de res», lamenta.

En aquest sentit, Batlle també fa valdre la feina feta amb les multiinspeccions a locals. De fet, els darrers anys l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat l’activitat inspectora al districte, amb una estratègia centrada a incrementar la pressió sobre els negocis reincidents, especialment en activitats econòmiques, terrasses, soroll i allotjaments turístics. Entre 2023 i 2025 s’han realitzat 21.349 inspeccions i s’han tramitat 17.039 procediments, amb un 78% dels procediments restitutius i sancionadors finalitzats amb l’ordre acomplerta.