Després de deu anys en l’àmbit de la comunicació política, Bernat Gimeno, exdirector de comunicació (‘dircom’) de la conselleria d’Interior en l’etapa d’ERC, dona el salt a la ficció amb un thriller en què surten a relluir les lluites de poder als partits: «La política catalana dona molt de joc».

En una entrevista amb EFE, Bernat Gimeno ressalta que ‘Set de poder’ (Rosa dels Vents), novel·la que se centra en els moviments d’una carismàtica dirigent extremista que maniobra per controlar el seu partit, no pretén ser «neutra políticament» i pot no agradar a l’extrema dreta, ja que, malgrat que tot és ficció, el lector podrà trobar «paral·lelismes» en la política catalana.

Segons l’autor, la ficció política és un gènere «poc explotat» a Catalunya, a diferència del que passa, per exemple, als Estats Units o amb sèries com Borgen, a Dinamarca.

I això, malgrat que considera que la política catalana «dona molt de joc», com es demostra al seu judici en l’àmbit de l’humor amb el veterà programa ‘Polònia’ de TV3.

«Si podem fer humor amb la política catalana, jo crec que hem de poder fer ficció. I en aquest cas, un thriller que representi un sistema de partits català que no és real, que és ficcionat, crec que s’ha de poder fer i que forma també part de la normalitat», apunta.

A Gimeno li sembla «saludable» la possibilitat que el lector d’aquesta novel·la, així com de qualsevol producte cultural o d’entreteniment, pugui construir «paral·lelismes» amb la realitat.

«És un element de normalitat que puguis llegir una novel·la amb una realitat ficcionada, però que òbviament està centrada a Catalunya, i que per tant, com tot, pot ser objecte de paral·lelismes i que alguns personatges recordin a alguns polítics o partits», insisteix.

En qualsevol cas, aclareix que no s’ha basat en la seva experiència personal de deu anys dedicat a la comunicació política: «Tot és ficció».

No és una novel·la «antipolítica»

A més, apunta que novel·les d’aquest tipus poden contribuir a combatre el desinterès de la ciutadania amb la política, perquè, malgrat reflectir les lluites de poder i el joc brut, amb traïcions i corrupteles, també reivindica la bona política: «No he volgut que fos una novel·la antipolítica. He volgut dibuixar les dues cares».

«En la política, com en qualsevol esfera, com el món econòmic, el mediàtic o l’empresarial, hi ha lluites de poder. I això no se li escapa a ningú. Però, a la vegada, la política també és la gent que es deixa hores del seu temps lliure per anar a reunions, participar en assemblees, penjar cartells i organitzar actes», subratlla.

Per aquest motiu, apunta que el llibre té «dualitats», ja que hi ha una trama que s’endinsa en les lluites de poder i la part més fosca «no només de la política sinó de la condició humana», i una altra, representada en aquest cas per un personatge secundari -un diputat progressista-, que està en política per ideals i no aspira a càrrecs ni al poder pel poder.

Gimeno afirma que «Set de Poder» és una novel·la «que no pretén ser neutra políticament i que segurament no agradarà a l’extrema dreta, si se la llegeix».

El llibre té un «missatge polític», segons l’autor, ja que vol plasmar una realitat que «desgraciadament es va imposant poc a poc tant a Catalunya com a nivell global», sobre el joc brut i les lluites de poder. EFE.