Catalunya ha superat el llindar dels 10.000 milions d’euros captats dels fons europeus Next Generation EU, procedent del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), amb un total de 10.180 milions d’euros captats. Ho ha anunciat aquest divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un acte a Barcelona per presentar l’impacte dels fons europeus. El president ha remarcat que Catalunya ha sigut la comunitat autònoma que més recursos hi ha capta i ha posat els Next Generation com un exemple de “federalisme” a Europa. Illa també ha defensat fer un “salt d’escala política” dins la Unió Europea (UE) per afrontar els reptes de manera més conjunta. Un informe del Govern eleva a més de 262.000 els beneficiaris dels fons captats.

Entre altres sectors beneficiats pel Next Generation, Illa ha destacat les plantes de Seat i Ebro, amb 527 milions d’euros captats del fons, així com el sector agrari que, segons diu el president, creix un 9,3% després d’haver rebut 290 milions per fer-hi inversions. També ha subratllat altres 1.000 milions d’euros en diversos àmbits com l’habitatge públic, les residències per a la gent gran, la modernització d’hospitals o el pla Cura per millorar la dependència.

Els fons Next Generation han tingut quatre vies d’entrada a Catalunya, segons un informe que ha publicat aquest divendres pel Departament d’Economia i Finances: en forma de concessió directa del govern espanyol a entitats catalanes (494 milions d’euros), des de fons captats per beneficiaris catalans que s’han presentat a convocatòries que publica l’executiu espanyol en règim de concurrència (4.605 milions), en conferències sectorials entre govern espanyol i comunitats (4.076 milions) i per les adjudicacions de licitacions del govern espanyol que tenen Catalunya com a lloc d’execució (1.005 milions).

Del total dels diners captats a Catalunya, uns 9.345 milions ja s’han distribuït entre 262.321 beneficiaris, inclosos 191.216 particulars, 67.829 empreses, 2.174 entitats sense ànim de lucre i del tercer sector, 735 corporacions locals, i 367 centres de recerca o formació, entre d’altres.

Per temàtiques, uns 4.100 milions d’euros han anat al sector del coneixement en àmbits com el desenvolupament i recerca (R+D), serveis, indústria i sector primari. També han contribuït a finançar infraestructures amb 3.924 milions per mobilitat, energia, aigua, medi ambient i connectivitat digital, així com 1.320 milions repartits entre economia social, educació, ocupació, foment de la llengua i la cultura catalanes, esport i sistema sanitari.

Des que la Comissió Europea va aprovar el pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) d’Espanya, el govern espanyol ha assignat a la Generalitat un total de 4.076 milions d’euros de fons MRR i, en data de 31 de març del 2026, el Govern ha publicat convocatòries i licitacions per valor de 4.170 milions d’euros. Actualment, s’han compromès 3.241 milions d’euros a Catalunya als beneficiaris finals, un 78% dels recursos publicats.

Defensa una UE del “bé comú” i els “valors humans”

En l’acte, Illa ha expressat que Catalunya mostra el seu “compromís inequívoc” amb Europa i ha apostat perquè els pressupostos de la UE tinguin “les regions al centre” i també perquè els territoris participin directament en la presa de decisions i en el desplegament i execució d’inversions.

El president ha reivindicat el projecte de la Unió Europea perquè, segons reitera, la ciutadania n’és beneficiada en moments múltiples com quan un jove accedeix a un habitatge públic, un grup d’universitaris empren per crear una nova empresa o es gaudeix d’un parc públic protegit.

“Les institucions no poden caure en mans de qui pretenen buidar-les de contingut o posar-les al servei d’interessos que no responen ni al bé comú i als valors humans. El futur es construeix avançant i en sentit col·lectiu, no pas amb involució i amb projectes excloents”, ha conclòs Illa.