Catalunya va reduir en 2025 el pes de les energies renovables en el seu sistema elèctric fins a cobrir únicament el 15,3 % de la demanda, nou dècimes menys que l’any anterior, la qual cosa l’allunya de l’objectiu del 50 % fixat per a 2030 i augmenta la seva dependència energètica exterior, segons el diagnòstic de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat).

Aquesta entitat ha presentat aquest dimarts el seu últim informe, en el qual fa balanç de 2025, i que detalla que les renovables van generar el passat any 6.940,68 gigawatts hora (GWh) a Catalunya, un 3,1% menys que el 2024, mentre que la demanda elèctrica va augmentar un 2,7%, fins als 45.250,58 GWh.

Com a conseqüència d’això, la cobertura renovable sobre la demanda va descendir del 16,2 % de cobertura de la demanda amb renovables el 2024 a la dada del 15,3 % registrat el 2025.

«Catalunya continua allunyant-se dels objectius de desplegament renovable. Estem molt lluny de l’objectiu del 50 %. Ens estem allunyant i cal corregir aquesta tendència», ha alertat Víctor Cusí, portaveu d’aquest observatori, durant la roda de premsa.

L’informe atribueix aquest retrocés a l’augment del consum elèctric, la caiguda de la generació eòlica i al limitat creixement de la potència renovable instal·lada, tot i l’increment registrat en l’energia solar fotovoltaica.

Les importacions superen la generació amb renovables

L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, una iniciativa d’associacions de renovables, col·legis professionals o patronals, entre d’altres actors, adverteix a més d’una altra dada negativa recollida en l’informe: Catalunya va importar més electricitat el 2025 de la que va generar amb fonts renovables, una situació «preocupant», ha subratllat Cusí.

En concret, el saldo importador va assolir els 7.144,97 GWh, un 6,4 % més que l’any anterior i el tercer més gran registrat des del 1990, mentre que la producció renovable es va situar en 6.940,68 GWh.

«Tenim una pèrdua de sobirania energètica», ha alertat Cusí, que és també president d’EolicCat, la patronal eòlica catalana.

La solar fotovoltaica creix, però amb prou feines cobreix l’1,1 %

El 2025 l’energia nuclear va continuar sent la principal font de generació elèctrica a Catalunya, amb 22.812,07 GWh, el 50,4 % de la demanda, seguida de la hidràulica, que va aportar el 8,4 %, i l’eòlica, el pes de la qual va descendir fins al 5,2 % després de reduir la seva producció un 16,8 %.

La solar fotovoltaica, sense comptar l’autoconsum, va augmentar un 17,5 %, en generar 495,14 GWh, tot i que únicament va cobrir l’1,1 % de la demanda elèctrica.

Catalunya va incorporar 78,5 MW nets de renovables el 2025

Durant el 2025 es van incorporar 78,51 megawatts (MW) nets de nova capacitat renovable, dels quals 73,34 MW van correspondre a instal·lacions solars fotovoltaiques i 12,2 MW a energia eòlica.

Pel que fa a les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, el 2025 es van posar en marxa 14.890 instal·lacions d’aquest tipus, amb una potència instal·lada de 231 MW, cosa que suposa una caiguda del 34 % en potència instal·lada anual en relació a l’any anterior i del 31 % en nombre d’instal·lacions executades.

L’informe destaca que el ritme de noves instal·lacions es va alentir després del final dels ajuts europeus Next Generation, l’augment dels tipus d’interès i la reducció de l’atractiu econòmic percebut pel descens del preu de l’electricitat.

Potencial de la cartera de projectes renovables

Malgrat el retard en el desplegament d’energies renovables, l’informe també dona una dada positiva, ja que la cartera potencial de Catalunya en renovables seria «suficient» per complir amb els objectius fixats en l’anomenada Proencat, la planificació energètica de Catalunya.

I és que l’informe identifica 231 projectes eòlics amb una potència conjunta de 8.181,96 MW i 1.107 projectes solars fotovoltaics sobre terreny amb 10.913,88 MW, unes xifres que, de dur-se a terme, serien superiors a les previstes en la planificació energètica.

Vista la dinàmica actual de desplegament de renovables, no obstant això, els autors de l’estudi no creuen que al ritme actual es puguin assolir els objectius fixats fins al 2030, però esperen un acceleració del ritme de desplegament de les renovables en els pròxims anys.

L’informe també valora l’actitud del govern català i les eines posades en marxa per facilitar la implantació de les renovables.

Lentitud administrativa

Tot i això, l’observatori adverteix que la lentitud administrativa continua essent el principal obstacle per materialitzar aquests projectes i considera necessari accelerar-ne la tramitació mitjançant instruments com el Pla Territorial Sectorial per a l’Aprofitament de les Energies Renovables (PLATER) que impulsa el govern català.

L’informe també alerta que Catalunya aplica les taxes administratives per tramitar parcs eòlics més elevades d’Espanya, fet que, unit a la complexitat dels procediments i als llargs terminis de resolució, redueix la competitivitat del territori per atraure inversions en energies renovables.

Per altra banda, l’informe destaca el potencial de la repotenciació dels parcs eòlics existents i situa així mateix l’emmagatzematge energètic com un dels pilars imprescindibles de la transició energètica.

Tot i això, una altra dada negativa per al desplegament de les renovables és la falta de professionals qualificats en el sector instal·lador, que actualment és d’uns 22.000 treballadors, un 12 % més que l’any anterior. EFE