Tribuna d´opinió

Jaume Ramos Merino Monitor

Cada estiu, més de 500.000 infants i joves participen a Catalunya en activitats de lleure educatiu. La xifra és contundent. I, tot i així, sovint continuem parlant de les colònies com si fossin només una opció lúdica, una solució de conciliació o, en el millor dels casos, unes «vacances diferents».

Però la realitat és una altra. I crec que, com a societat, encara no hem acabat de dimensionar-ho.

Fa més de vint anys que treballo en el món del lleure educatiu. He estat monitor, mestre i avui treballo des d’una mirada més estratègica. I si hi ha una cosa que he vist de manera repetida és aquesta: les colònies transformen. No de manera espectacular ni immediata, però sí profunda i sostinguda.

Un fenomen arrelat… i especialment urbà

Quan analitzem d’on provenen majoritàriament els participants, el patró és clar: grans entorns urbans, especialment Barcelona i la seva àrea metropolitana.

No és casualitat.

Els infants que creixen en contextos urbans tenen una vida molt estructurada, amb poc marge per a l’exploració lliure, menys contacte amb la natura i, sovint, menys oportunitats per desenvolupar autonomia real en el dia a dia. En aquest context, les colònies no són un extra. Són un contrapès educatiu necessari.

Autonomia i emoció: allò que no s’ensenya, però es viu

Hi ha un concepte clau en educació: l’aprenentatge significatiu. Aquell que no només s’entén, sinó que es viu i es recorda.

Dormir fora de casa per primera vegada. Gestionar la convivència amb nous companys. Prendre decisions sense la presència constant de la família. Afrontar petits reptes quotidians. Tot això construeix autonomia real.

I sobretot, construeix seguretat interna.

Molts infants arriben amb dubtes, amb pors petites però reals. I marxen amb una idea nova sobre ells mateixos: «soc capaç». Aquest canvi, aparentment subtil, és un dels grans actius educatius de les colònies.

Quan és el moment adequat?

No hi ha una edat exacta, però l’experiència ens situa en una franja bastant clara: entre els 6 i els 7 anys com a punt d’inici habitual, amb propostes adaptades.

A partir d’aquí, cada any suma. Perquè les colònies no són una experiència puntual, sinó un procés acumulatiu de creixement.

De la muntanya als interessos personals

Les colònies tradicionals —de muntanya, multiactivitat, contacte amb la natura— continuen sent la base del sector. Però en els darrers anys han evolucionat per connectar millor amb els interessos dels infants i joves.

Avui trobem propostes vinculades al teatre, la dansa urbana, la ciència o la creativitat gastronòmica. No són només activitats: són llenguatges educatius que permeten que cada infant trobi el seu espai.

Algunes organitzacions —entre elles Eix Estels— hem intentat fer aquest pas: innovar sense perdre l’essència, mantenint el valor educatiu de les colònies però incorporant nous continguts i referents.

Una decisió familiar que va més enllà del present

Hi ha, però, un element que sovint queda en un segon pla: el paper de les famílies.

Portar un fill o una filla de colònies no és una decisió neutra. Suposa una inversió econòmica rellevant. I en un context com l’actual, això no és menor.

Però potser la pregunta que ens hauríem de fer no és només «quant costa?», sinó «quin impacte té?».

Des d’una mirada educativa, les colònies són una de les experiències amb més retorn en el desenvolupament personal d’un infant: autonomia, gestió emocional, habilitats socials, capacitat d’adaptació, confiança.

Parlem sovint d’invertir en educació —idiomes, activitats extraescolars, tecnologia— però a vegades oblidem que hi ha experiències que, en pocs dies, generen aprenentatges que difícilment es poden replicar en altres entorns.

Les colònies són una d’elles.

I potser com a famílies hauríem de començar a mirar-les no com una despesa opcional, sinó com una inversió educativa de primer nivell, amb un impacte real i durador.

Mirant cap al futur

Vivim en una època de sobreestimulació, d’immediatesa i de poca experiència vivencial profunda. En aquest context, les colònies esdevenen un espai gairebé excepcional.

Un espai on els infants es relacionen, s’equivoquen, aprenen, riuen, es troben.

I potser per això, quan mirem enrere, molts adults recordem les colònies com un dels moments més significatius de la nostra infància.

No recordem només el que vam fer.

Recordem qui vam començar a ser.

Jaume Ramos Merino Monitor, mestre, MBA per la UPC i responsable estratègic d’Eix Estels