Una carnisseria que canvia de mans després d’una jubilació i una fruiteria que torna a aixecar la persiana després d’anys tancada. Són les històries de la Maria Gallardo, nascuda a Bolívia i al capdavant des de fa sis mesos d’una parada al mercat del Clot, i de la jove parella formada per l’Iman Hassoune i l’Abdeladim El Bouhssini, que ha recuperat un espai sense activitat al mercat del Poblenou. Els tres formen part d’una nova generació de comerciants nouvinguts que busca fer-se un lloc als mercats municipals i donar continuïtat a les parades. «Soc la nova del mercat», bromeja Gallardo, que assegura que els altres paradistes l’han ajudat a instal·lar-se. Al Poblenou, alguns clients se sorprenen de trobar oberta la parada de la fruita.

La història de Gallardo amb l’ofici de carnissera va començar abans d’arribar al mercat del Clot. A Bolívia ja s’hi dedicava, però quan va emigrar ara fa més de vint anys va haver d’aprendre la manera de tallar i preparar la carn d’aquí. «Em van agafar com a aprenenta al Carmel», recorda.

Més endavant va poder tirar endavant la seva pròpia botiga i, gràcies a la relació amb els clients, es va assabentar que una carnisseria del mercat del Clot quedaria lliure perquè la propietària es jubilava. «En aquell moment em vaig entusiasmar», celebra. Va visitar la parada, va arribar a un acord amb l’anterior responsable i fa sis mesos que hi treballa.

«Soc la nova del mercat, però estic molt contenta, em porto bé amb els veïns i m’ajuden molt», explica Gallardo, que destaca especialment el tracte quotidià amb la resta de paradistes.

Una parada tancada durant anys

Al Poblenou, Hassoune i El Bouhssini han seguit un camí diferent. La parella ha recuperat una fruiteria que portava entre quatre i cinc anys sense activitat. «Encara hi ha gent que ens diu: ‘Fa quant que heu obert?’», explica Hassoune, que assegura que alguns habituals se sorprenen quan descobreixen que ja fa prop de mig any que hi són.

El Bouhssini, procedent del Marroc, ja havia treballat en altres mercats de Barcelona i volia tenir el seu propi negoci. La parella va optar a una de les parades desertes que sortien a subhasta perquè els permetia posar en marxa el projecte sense afrontar una inversió inicial tan elevada. «Ens diuen que feia falta una altra fruitaria al mercat, que només hi ha una, i que està bé, que li falta una mica de vida al mercat», explica.

«La gent del barri ve al mercat»

Per a Hassoune, mantenir les parades obertes també contribueix a conservar el vincle dels mercats amb el seu entorn. «Jo crec que ajuda el barri perquè la gent del barri ve al mercat», afirma. Per la seva banda, Gallardo també reivindica el paper del petit comerç per la proximitat amb els clients i defensa que comprar a les botigues del barri permet mantenir un tracte més directe i personal.

Les dues experiències exemplifiquen el relleu que es produeix en algunes parades dels mercats municipals, ja sigui amb el traspàs de negocis per jubilació o amb la recuperació d’espais que feia anys que estaven buits. Un procés que coincideix amb la Capital Europea del Comerç Local 2026, que Barcelona dedica aquest any a posar el focus, entre altres àmbits, en el comerç de proximitat i els mercats municipals.