L’Audiència de Barcelona ha condemnat a 15 anys de presó un home acusat de matar-ne un altre en un ajust de comptes vinculat al pagament d’un deute relacionat amb drogues a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) el maig del 2020, i el cadàver del qual no ha estat localitzat, igual que el seu cotxe i el seu mòbil.

En virtut del veredicte del tribunal del jurat, que va declarar culpable per unanimitat a l’acusat, l’Audiència de Barcelona li imposa la pena de 15 anys de presó per un delicte d’homicidi, la mateixa condemna que sol·licitava la Fiscalia, així com una indemnització de més de 700.000 euros per als familiars de la víctima.

La sentència del tribunal del jurat ha acordat també la mesura de llibertat vigilada per un termini de cinc anys, una vegada complerta la pena privativa de llibertat, així com la prohibició d’acostament a menys de 1.000 metres i de comunicació per qualsevol mitjà amb la dona i els fills de la víctima.

En el seu veredicte, el jurat popular va considerar provat que l’11 de maig del 2020, en ple confinament per la pandèmia del coronavirus, la víctima, molt enfadada, va trucar l’acusat -en presó provisional des de la seva detenció el juny del 2022- per quedar amb ell i exigir-li el pagament d’un deute econòmic vinculat al tràfic de marihuana per la qual tenien desavinences des del 2019.

Quan la víctima va arribar a les 11.01 hores davant de la nau de Sant Andreu de la Barca en què es trobava l’acusat, li va fer una trucada perduda, com era habitual, perquè li obrís: va ser l’última activitat que consta al seu mòbil, que malgrat que posteriorment va rebre diversos missatges, no van ser ni llegits ni respostos fins que la bateria es va esgotar l’endemà a la tarda.

Igual que va sostenir el ministeri públic en el seu escrit d’acusació, el jurat va declarar provat per unanimitat que dins de la nau l’acusat va matar «intencionadament» la víctima, d’una forma que no s’ha pogut determinar, sense que fins al moment no s’hagi pogut localitzar el seu cadàver, com tampoc el seu mòbil ni el cotxe amb què es va desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca.

D’aquesta manera, i a partir de la prova practicada durant la vista oral, els membres del jurat van raonar que la víctima no havia desaparegut «voluntàriament», donada l’estreta relació que mantenia amb la seva família i perquè «mancava de mitjans econòmics suficients de vida per començar en una altra part», subratlla la sentència del tribunal del jurat.

Descartada una desaparició voluntària, el jurat popular va emetre el seu veredicte de culpabilitat sobre l’autoria del crim sobre la base de nombrosos indicis, entre ells, que l’acusat va ser l’última persona que va mantenir contacte amb la víctima, durant la trobada que aquella havia sol·licitat per exigir-li el pagament del deute, i que «a partir d’aquí no ha tornat a ser vista amb vida», puntualitza la resolució judicial.

A més, el jurat va donar credibilitat als testimonis que van declarar durant el judici, alguns dels quals van afirmar que l’acusat tenia armes de foc a la nau i que es vantava amb frases com «jo mato algú i no em poso ni ‘colorao’.»

Per contra, ressalta la sentència, l’acusat no va donar una «explicació raonable ni cap alternativa possible» a la presència del vehicle de la víctima a la seva nau, a «la seva conducta d’esborrar deliberadament» missatges, a les diverses contradiccions en les seves successives declaracions, al seu comportament «tant durant la recerca» de la víctima com a «l’absència d’empatia cap a ella i la seva família, així com a la possessió de diverses armes de foc.