La compra d’un cotxe, el rebut d’una perruqueria o una foto en un restaurant serveixen als inspectors d’Hisenda com a pista per esbrinar si una persona viu a Espanya -i si, per tant, hauria de tributar al país-, una forma de lluita contra el frau fiscal que, en ocasions, acapara tots els focus.

L’Audiència Nacional ha donat aquesta setmana la raó a la cantant Shakira en reconèixer que Hisenda no ha pogut demostrar que el 2011 vivia a Espanya, la qual cosa ha suposat l’anul·lació de la multa que se li havia imposat per no pagar els seus impostos, una decisió que l’Agència Tributària (AEAT) ja ha avançat que recorrerà.

L’AEAT porta anys vigilant la simulació de trasllat de la residència fiscal a d’altres països amb l’objectiu d’evadir impostos, una conducta «extremadament lesiva per als interessos de la Hisenda Pública», tal com recull el Pla de Control Tributari i Duaner d’aquest 2026.

Focus en els ‘influencers’

Aquest document, que fixa les prioritats de l’Agència per a l’any, al·ludeix específicament al cas dels ‘influencers’ per assenyalar que atendrà «especialment a l’anàlisi de la veritable residència fiscal dels qui participen en aquestes noves formes de negoci».

Són diversos els ‘influencers’ i ‘youtubers’ que s’han traslladat fora d’Espanya en els últims anys, des del Rubius fins a TheGrefg, Agustin51, Willyrex, Vegeta777 o Patry Jordán, alguns d’ells reconeixent obertament que ho han fet amb l’objectiu de pagar menys impostos, sense que de moment hagi transcendit cap conflicte amb Hisenda per aquest motiu.

Molts d’aquests creadors de contingut han fixat la seva residència a Andorra, una via que ja van utilitzar en el seu moment la tennista Arantxa Sánchez-Vicario -que va ser multada amb 5,2 milions d’euros per no tributar a Espanya entre 1989 i 1993- o la cantant Montserrat Caballé -que va acordar retornar mig milió d’euros i abonar una multa de 254.231 euros-.

També la baronessa Thyssen, Carmen Cervera, que té fixada la seva residència al Principat des del 1992, o el seu fill, Borja Thyssen, que, com Shakira, va ser finalment absolt després que l’Administració no aconseguís acreditar que va viure a Espanya més de la meitat de l’any 2007.

Col·legis, metges i gimnasos

La normativa espanyola considera que una persona resideix fiscalment a Espanya quan està al país més de la meitat de l’any (és a dir, més de 183 dies) o quan constitueix el nucli dels seus interessos econòmics o vitals.

Determinar on viu un contribuent és prou senzill en la majoria dels casos, però per a alguns perfils, com cantants o creadors de contingut, es converteix en una labor minuciosa de recerca que ha estat fins i tot portada a la petita pantalla en la sèrie ‘Celeste’.

El portaveu de l’associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) José María Peláez explica a EFE que hi ha «indicis» que porten a sospitar que persones que no han presentat la declaració de la renda són, en realitat, residents, com per exemple que hagin comprat cases, cotxes o joies.

A partir d’aquí, comença la recerca per intentar provar que va passar més de 183 dies al país, cosa que abasta des de comprovar l’assistència a cites mèdiques, perruqueries o retirades de diners en caixers, a qualsevol informació publicada en xarxes socials: una foto en un restaurant és un indici que es pot convertir en prova amb un requeriment d’informació a l’establiment -i, fins i tot, directament si no es qüestiona la seva veracitat-.

Peláez adverteix que la recerca no acaba en aquests 183 dies, ja que també computen com a dies a Espanya les sortides esporàdiques -per exemple, per oferir concerts o jugar partits de tennis-, sobretot si no es passa més de la meitat de l’any a cap altre país.

De fet, encara que la persona passi més de la meitat de l’any a un altre país pot ser considerat resident si té a Espanya el seu centre d’interès econòmic, és a dir, el seu habitatge, els seus comptes bancaris o el lloc on signa els seus contractes, per exemple.

També si té a Espanya el seu centre d’interès vital i familiar, entès com el lloc on resideix el seu cònjuge, on estan escolaritzats els seus fills, on té el seu gimnàs o el seu metge.

Peláez apunta, en el cas dels ‘youtubers’ que s’han traslladat a Andorra: si s’han comprat un habitatge i s’han portat a la seva família, «Hisenda no té res que dir», però si retransmeten uns dies des d’un estudi llogat i la resta del temps el passen a Espanya, on tenen el seu habitatge, la seva família i els seus comptes bancaris, «per molt que estiguin físicament a Andorra més de 183 dies, aquestes persones segueixen sent residents a Espanya». EFE