«Estem més enamorats de Catalunya que d’un partit»: amb aquestes paraules, Artur Mas es despedia de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i validava la decisió d’enterrar aquestes sigles per refundar-les en un nou projecte.

Eren les quatre de la tarda del 8 de juliol del 2016 i CDC celebrava el seu congrés de dissolució, quatre hores abans que comencés allà mateix, al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, el cónclave fundacional del partit en el qual havia de reencarnar-se Convergència.

Deu anys després, exdirigents com Artur Mas, Jordi Turull, Josep Rull, Francesc Sánchez o David Bonvehí, consultats per EFE, reflexionen sobre la decisió de donar el relleu a 42 anys d’història d’una formació que va ser hegemònica a Catalunya, per donar pas al PDeCAT, que va tenir una curta i poc brillant trajectòria.

Mas espera que Junts recuperi «el millor llegat» de CDC

«Sempre vaig dir que sacrificar l’eina, CDC, havia de servir per salvar el projecte de país que representava Convergència. Deu anys després, la qüestió no és penedir-se o no, sinó recuperar plenament el projecte convergent, posat al dia», assenyala Mas.

En la política actual, Mas enyora «la capacitat de negociació i de pacte que tenia Convergència», que va conviure durant dècades amb Unió i va arribar a acords amb ERC, amb el PSC, amb el PP i fins i tot «amb alguns sectors de la CUP».

Troba a faltar la «previsibilitat» que tenia Convergència: «Es podia intuir què defensaria en cada moment. Confio que Junts acabarà recuperant tot el millor llegat de Convergència», afegeix.

Turull: «No vaig ser partidari de tancar Convergència»

Jordi Turull, que el 2016 va figurar en les quinieles per liderar el nou partit tot i que al final va deixar via lliure al tàndem Marta Pascal-David Bonvehí, assenyala: «No vaig ser partidari de tancar Convergència, crec que es va prendre una decisió estructural per motius cojunturals».

L’ara secretari general de Junts recorda que aleshores hi havia un «assetjament judicial», encoratjat des de les «cloaques de l’Estat», contra una CDC que, a més, patia l’esgotament per les retallades durant el Govern de CiU.

Tot això va dur a una decisió de molt pocs que ningú no va entendre. Per això, no deixa de sorprendre que qui va decidir tancar CDC ara apel·li al retorn de Convergència, quan el context social i polític ha canviat radicalment», afirma Turull, convençut que qui avui «sintetitza millor» els valors d’aquest catalanisme és JxCat.

Rull: «Segurament va ser una decisió poc encertada»

Coincideix amb ell Josep Rull, que va ser coordinador general de CDC i ara presideix el Parlament: JxCat ha heretat «la manera de fer convergent» i els valors de «sumar, integrar, construir i servir el país», opina, tot i que «potser sobra exclusió i desarrelament i falta convicció a l’hora de defensar aquella idea que sumar és més important que restar, fer és més important que desfer».

Va ser un error dissoldre Convergència? «Sens dubte va ser una decisió poc encertada, que es va precipitar per un context molt concret».

Francesc Sánchez: «Un 30 % de la militància s’hi va oposar»

Francesc Sánchez, que va ser coordinador de règim intern de CDC i que durant la fase precongresual va desenvolupar funcions equivalents a la secretaria general, recorda que dos mesos abans del cónclave es va organitzar una consulta interna en la qual un 67 % va donar suport a la idea de fundar un nou partit: «Vam errar a l’hora de no valorar que més d’un 30 % dels militants van dir ‘no’ a canviar el nom», assenyala.

«Segurament, la situació complexa que travessava el partit ens va dur a prendre una decisió que aleshores podia semblar encertada, però que ara es veu que no va ser la millor solució», raona.

Pascal enyora la «centralitat» de Convergència

Marta Pascal, que va prendre les regnes del PDeCAT després de la seva fundació, assenyala que CDC «necessitava una actualització de lideratges, una posada al dia del seu ideari», però «va ser un error tancar-la».

«En fer-la desaparèixer com a partit, els catalans han perdut el punt de referència d’aquesta manera de fer política», afegeix Pascal, que ara troba a faltar «la centralitat i el pragmatisme» de CDC.

Bonvehí: «L’error va ser renunciar al llegat de CDC»

Per a David Bonvehí, primer coordinador organitzatiu del PDeCAT, «el que va ser un error va ser renunciar al llegat, la trajectòria, la manera de fer i els èxits de Convergència, voler desmarcar-se de tot això».

«Alguns no hi vam estar d’acord amb això», assenyala Bonvehí, que valora com Convergència combinava «radicalitat en els objectius i pragmatisme en les actuacions», actuant amb «sentit de país, sense renunciar a cap espai de poder polític i institucional». EFE