El 24 de març de 2016 el món del futbol es va quedar sense un dels seus grans genis. Desproveït de la seva primera icona cultural com a futbolista modern. Orfe d’un tècnic revolucionari l’ascendència i impacte en el joc del qual encara perdura. Aquell dia va marxar Johan Cruyff, però deu anys després el seu llegat segueix viu.

El futbol ha evolucionat molt en aquesta última dècada. Els jugadors cada vegada són més joves, més alts, més ràpids i més forts. I el GPS, la intel·ligència artificial i el ‘big data’, amb els seus eficients algoritmes i les seves mètriques precises, són els que milloren el rendiment, prevenen les lesions i optimitzen tàctiques.

«En el futbol ja no hi ha res de subjectiu…», deu raonar Cruyff, amb to de resignació, mentre el mira, escèptic, assegut a sobre d’una pilota des d’allà dalt. Ell, que era un geni intuïtiu, obsessionat per la lògica del joc, la que advertia que només hi ha un esfèric per a 22 i que tot passa per recuperar-lo ràpid i tenir-lo el major temps possible a través de l’ocupació d’espais i la passada a un o dos tocs.

«Jugar a futbol és molt simple, però jugar un futbol simple és el més difícil», deia reivindicant que el futbolista més talentós és sempre el més veloç, però que el més veloç no és el que més corre sinó el que s’anticipa a la resta en la lectura del joc.

Almenys, en aquest futbol cada vegada més físic, la pressió alta que a Johan tant li agradava com a tècnic, i que tan bé practicava com a jugador en aquella ‘Taronja Mecànica’ que era l’Holanda dels 70, torna a estar de moda.

Perquè molts entrenadors per fi s’han adonat que, per jugar bé a aquest esport, es necessita la pilota, i que la millor forma de tenir-la és intentar recuperar-la ràpid quan la perds.

Un estadi amb el seu nom

Han passat dos lustres des que se’n va anar i el Barcelona continua sense guanyar la seva sisena Lliga de Campions. Ell, que el 1992 va mostrar el camí al club català aixecant a Wembley la primera amb el seu mític ‘Dream Team’, aquell equip que va enamorar amb el seu 3-4-3, la seva alta i precisa circulació de pilota i un estil ofensiu que va marcar una època.

L’última Champions que va guanyar el Barça, llavors amb Luis Enrique com a entrenador, va ser el 6 de juny del 2015 a Berlín. I quatre mesos després, Cruyff va anunciar que li havien detectat un càncer de pulmó.

Moltes coses han canviat des que ens va deixar amb 68 anys. I ara hi ha un estadi que porta el seu nom, on juga el millor equip femení i més cruyffista d’Europa i també el Barça Atlètic.

El club volia que al camp on jugués el filial -amb capacitat per a 6.000 espectadors i que serà ampliat pròximament- es digués com ell, perquè Johan Cruyff sempre va defensar que invertir a la pedrera era la forma més rendible d’aconseguir que el teu equip tingués un estil i una identitat propis.

I és que amb ell va començar tot. Perquè sense Cruyff no hagués estat possible que els quatre capitans del primer equip presents el 27 d’agost del 2019 a la inauguració del seu estadi fossin Messi, Sergio Busquets, Piqué i Sergi Roberto. Tots quatre formats a La Masia, com Puyol, Xavi o Iniesta al seu dia.

Segur que durant l’estrena del seu camp, mentre veia el seu nom immortalitzat en la nova instal·lació, va recordar que 24 anys abans el seu Barça havia golejat el Betis al Benito Villamarín (1-5) amb vuit futbolistes del futbol base blaugrana a l’equip inicial…

En aquella època, el que ell va fer amb la batejada com a ‘Quinta del Mini’ es va considerar una cosa única i excepcional entre els grans clubs d’Europa. Ara, que en un onze del conjunt blaugrana coincideixin Lamine Yamal, Cubarsí, Eric García, Gavi, Balde, Fermín, Olmo, Casadó o Bernal sembla un dia més a l’oficina.

Un llegat que continua deixant empremta

I és que ell sempre ho veia tot abans que ningú. Per això, Pep Guardiola, un dels entrenadors amb més èxit i influents del futbol modern, li demanava consell a la menor ocasió. «Quan dubto, em pregunto què faria Cruyff», ha confessat més d’una vegada des de la seva marxa.

I també Joan Laporta, el president més cruyffista de la història del Barcelona, que sempre el va tenir com a mentor i que acaba de renovar el seu mandat amb el suport de 32.934 socis, entre ells, Danny Cruyff, l’esposa de Johan, a la qual va acompanyar a votar el dia de les eleccions.

Qui no va participar en la jornada electoral va ser el seu fill Jordi, que va estar un parell d’anys com a secretari tècnic barcelonista, però que ara està enfeinat, com a nou director esportiu, a ressuscitar l’Ajax, immers en una crisi institucional i esportiva que dura ja massa anys.

Al club d’Amsterdam, antigament l’abanderat del ‘futbol total’ amb Cruyff com a gran estrella, el seu fill s’ha endut Óscar García, un altre jugador que, com Pep, Johan va tenir a les seves ordres i que ha acabat a les banquetes inspirat per tot el que va aprendre amb ell.

Perquè la seva ascendència futbolística ha estat tal que ha deixat empremta en molts tècnics que destaquen avui dia sense ni tan sols haver coincidit amb ells en la seva etapa professional.

Per exemple l’actual entrenador del Barcelona, Hansi Flick, qui sempre s’ha declarat admirador seu. «M’estic esforçant al màxim perquè Johan, des de dalt, se senti orgullós de tot el que fem», ha declarat en un documental que s’acaba d’estrenar amb motiu del desè aniversari de la mort del ’14’ més famós de la història.

Una fundació que no para de créixer

Flick -quina cosa- diu ara que el Barça serà l’últim equip al qual pensa entrenar, com li va succeir al tècnic holandès, que va decidir retirar-se de les banquetes el 1996, amb només 49 anys. I encara que va reaparèixer de forma esporàdica per dirigir alguns partits de la selecció catalana, la seva llavors recentment creada Cruyff Foundation, dedicada a integrar els nens i joves més desfavorits a través de l’esport, va passar a ser la seva màxima prioritat.

Aquell petit projecte amb el qual volia inspirar, de nou a través de la seva figura però aquesta vegada fora del futbol professional, està present ara a 21 països, té un impacte setmanal en 200.000 nens i compta ja amb 266 pistes públiques de futbol i 520 patis escolars.

Una dècada després, el futbol i el món continuen girant, però Johan ha deixat a tots dos millor del que se’ls va trobar. Per això, tard o d’hora, fins i tot el més descregut del cruyffisme acaba abraçant el seu llegat.

El que diu que cal «sortir i gaudir», que «tot desavantatge té el seu avantatge» i que tothom vol guanyar, però «el regal més important és que la gent et copiï i admiri el teu estil». EFE