L’accés a l’habitatge ha atrapat la inseguretat com a principal problema de Barcelona, segons l’Enquesta de Serveis Municipals 2026 publicada aquest dimecres i amb periodicitat anual des del 1989. Trobar lloc on viure puja tres punts com a principal neguit i arriba al màxim històric del 23%, pràcticament a l’altura del primer problema percebut de la ciutat, la inseguretat, amb un 23,8% i una caiguda de tres punts. D’altra banda, el català continua amb una caiguda progressiva i és la llengua habitual dels 33,6% dels residents, vuit punts menys que fa una dècada (41,4%). L’enquesta també reflecteix una millora de l’opinió sobre la gestió de l’Ajuntament, que passa dels 6,37 als 6,45 punts sobre 10, igualant el màxim històric del 2018.

L’habitatge ha experimentat un creixement continuat des del 2022, quan era el primer problema de la ciutat per al 6,7% dels veïns, mentre que ara ho és pel 23%, segons l’enquesta que ha comptat amb un treball de camp entre el febrer i l’abril a 6.000 participants. Al seu torn, la inseguretat manté el primer lloc, tot i tocar sostre el 2024 amb el 27,7% i baixar des de llavors quatre punts. La neteja cau lleugerament, però manté el tercer lloc (6,4%), per sobre del turisme (6,2%), que puja mig punt en un any. Els barcelonins creuen que el principal problema de Catalunya és l’habitatge (17,1%) i, el d’Espanya, els aspectes polítics (21,5%).

Per districtes, el problema més crític que veuen els ciutadans és la inseguretat a tots, excepte a Gràcia, on és l’habitatge, i a Sarrià-Sant Gervasi, on és la neteja. Destaquen Ciutat Vella, on un 44,2% de la gent posa en primer lloc la inseguretat, cosa que també fan un 28,6% de residents a Nou Barris i un 24,2% de santsencs.

El baròmetre també pregunta sobre quin és el principal problema personal –i no de ciutat–, i aquí l’habitatge s’imposa amb claredat (16,9%) a la inseguretat (12,5%), eixamplant distància respecte a l’any passat. Els problemes econòmics (9,3%) i l’atur o les condicions de treball (7,3%) són les altres afectacions personals més rellevants.

Les principals demandes que els veïns fan al consistori són millorar la seguretat (15,1% dels enquestats), l’accés a l’habitatge (14,8%) o bé la neteja (10,3%).

La valoració de la gestió de l’Ajuntament toca sostre

D’altra banda, la gestió de l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Jaume Collboni, ha crescut una dècima fins als 6,45 punts, una xifra que només troba en el 2018 un nivell tan alt des de l’inici de la sèrie. La Generalitat (6,3) i el govern espanyol (5,7) se situen per darrere en valoració. Pel que fa a la gestió dels diners que fa el consistori, un 51% creu que és bona o molt bona, un màxim històric en 37 anys, mentre que un 25% té una visió negativa.

Per serveis, els bombers (8,3 punts sobre 10), les biblioteques públiques (8,1) encapçalen el rànquing de valoració, per davant dels centres cívics i el tramvia (7,7). A l’altra banda de la balança, el soroll (6 sobre 10), la seguretat ciutadana (5,6), la circulació (5,4) i l’aparcament (4,2) estan a la cua. La neteja (6,6), la Guàrdia Urbana (6,4) o la seguretat ciutadana (6,2) se situen a mitja taula, així com la gestió municipal del barri propi (6,7).

El català, llengua habitual de només un terç de barcelonins

Pel que fa a la llengua, el català és l’idioma habitual del 33,6% dels enquestats, una caiguda de més d’un punt respecte a l’any passat. La tendència no té aturador, ja que l’any 2021 aquesta xifra se situava en el 38,8%, i el 2016, en el 41,4%. L’any 2000, a les portes del nou segle, la proporció era del 48%, mentre que el castellà ho era del 51%. D’aleshores ençà, mentre que la llengua catalana ha caigut, el castellà no ha crescut en la mateixa proporció: aquest any, un 56% dels ciutadans diuen que aquesta és la seva llengua principal, un punt més que l’any passat. Des d’inici de segle, el col·lectiu que ha crescut més és el que tenen altres llengües com a habituals, passant de l’1% al 10% actual.