El 77% dels ocells agraris han reduït la seva presència a Europa l’última dècada, segons una recerca del Consell Europeu de Cens d’Ocells, liderada pel CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). El treball ha analitzat 43 espècies d’ocells vinculades a paisatges agraris com conreus o pastures. Aquesta davallada pot comportar conseqüències greus, perquè, entre altres coses, aquests animals poden contribuir al control natural de plagues i insectes, dispersen llavors i, en general, actuen com a indicadors de la salut dels ecosistemes. Entre les regions més afectades hi ha la península Ibèrica, França i Itàlia.

L’equip investigador ha desenvolupat una nova eina capaç de generar mapes de distribució d’ocells i que es poden actualitzar amb molta freqüència, amb l’objectiu d’orientar polítiques de conservació i restauració. L’investigador del CREAF i de l’ICO, autor principal de l’estudi i president de l’European Bird Census Council, Sergi Herrando, ha destacat que amb la integració de dades que s’ha fet es pot saber, «amb molt de detall», on augmenten, disminueixen o es mantenen estables les poblacions d’ocells d’ambients agraris.

Algunes espècies que mostren una clara regressió a la península Ibèrica són el torlit, que, segons Herrando, pateix els efectes de la intensificació agrícola. Dues espècies també en declivi són el capsigrany i el còlit ros. Aquesta última ha patit una pèrdua general de probabilitat d’aparició a tota Europa d’un 3,7% en només deu anys.

En contrast, hi ha algunes espècies que, tot i que hi ha una tendència general negativa, han augmentat en punts concrets, com el gaig blau, que mostra millores significatives en alguns sectors del nord-est de la península. «Aquesta millor potser s’explica, almenys en part, gràcies als esforços de conservació que s’hi han fet», afegeix Herrando.

El treball no ha analitzat directament les causes del declivi, però l’equip assenyala que podria ser una combinació de factors. Per exemple, l’ús de productes químics en l’agricultura intensiva, l’abandonament rural, que fa que el bosc guanyi terreny i desplaci ocells vinculats a espais oberts; les pluges torrencials, que poden malmetre nius i ous; o l’augment de temperatura, que fa que alguns ocells tinguin dificultats per mantenir la seva població a l’àrea mediterrània.

Per elaborar els mapes, s’han utilitzat dades de seguiment d’ocells recopilades a través del Pan-European Common Bird Monitoring Scheme. En concret, la recerca ha analitzat els canvis entre dos períodes de cinc anys: 2013-2017 i 2018-2022.

Informació per influir

La informació que aporta l’estudi és clau per guiar mesures de restauració i conservació, i també saber si estan funcionant o no. Per exemple, gràcies a la recerca, la IUCN disposa de nova informació per avaluar l’estatus d’amenaça del botxí. Les dades indiquen que aquesta espècie, que es troba només a la península Ibèrica i al sud de França, estaria en una categoria propera a l’amenaça. Aquesta informació apunta que no només no s’ha recuperat en els darrers 10 anys, sinó que hi ha àmplies zones on l’espècie perd presència de forma destacada.

Un altre cas és la tórtora de bosc, que com mostra el treball havia perdut presència entre 2013 i 2022. Però gràcies a una moratòria de la caça posterior determinada per la UE, se sap que ha experimentat una millora recent i avui dia es pot tornar a caçar.