El CaixaForum revisa la figura i el llegat del rei assiri Assurbanipal a través de més de 150 peces del British Museum

L’exposició ‘Soc Assurbanipal, rei del món, rei d’Assíria’ obre les portes aquest dimecres a CaixaForum Barcelona amb una mostra de 158 objectes de la col·lecció del British Museum de Londres que revisen la seva figura i llegat. Més de 2.600 anys després de la caiguda de l’imperi assiri, el seu últim gran sobirà i un dels monarques més poderosos de l’antiguitat torna a prendre la paraula a través dels objectes que han sobreviscut al pas del temps. La directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo, el conservador del Departament d’Orient Mitjà del British Museum, Paul Collins, i la directora d’Implicació Internacional del British Museum, Amanda Mayne, han presentat aquest dimarts la mostra, que es podrà visitar fins al 29 de març de 2027.

Assurbanipal, fort i imponent, rep els visitants amb una escena en què s’enfronta a un lleó. Un relleu de grans dimensions mostra el monarca en el moment de clavar l’espasa a l’animal, una imatge en què el rei representa l’ordre establert pels déus, i el lleó, les forces perilloses que queden fora del món civilitzat. Una imatge que representa que l’ordre venç el caos.

El títol de l’exposició recupera una de les fórmules amb què el líder es definia: “Soc Assurbanipal, gran rei, rei poderós, rei del món, rei d’Assíria, rei dels quatre cantons (del món), descendent d’Assarhaddon, descendent de Senaquerib”. 

A partir d’aquí, la mostra trasllada el públic al govern d’Assurbanipal entre els anys 669 i 631 abans de Crist des de Nínive, l’actual Mossul, al nord de l’Iraq. Durant el seu regnat, l’Imperi assiri va assolir la màxima expansió i va estendre el seu domini des de les costes de la Mediterrània oriental fins a les regions de l’Iran occidental, reunint territoris, llengües i tradicions molt diferents. Més enllà de ser un conqueridor, va voler projectar-se també com un home de lletres, interessat en les ciències, la literatura i el coneixement. 

Assurbanipal no estava destinat inicialment a ocupar el tron. Era el seu germà gran, Xamaix-xum-ukin, qui havia de succeir el pare, Assarhaddon. Aquest, però, va rebre el govern de Babilònia, i Assurbanipal va heretar Assíria. Això explica que, abans de convertir-se en rei, rebés una educació en escriptura, lectura i coneixement dels textos antics, capacitats poc freqüents entre els reis de l’època.

L’espectador s’endinsa en el monumental palau que Assurbanipal es va fer construir a Nínive, un espai que reflectia el poder i el luxe de la cort assíria. Els objectes exposats permeten reconstruir-ne l’esplendor: mobiliari ricament ornamentat, objectes de bronze, pedra i marfil, i trons i taules decorats amb caps d’animals, urpes de lleó i peülles. 

Alguns relleus que decoraven el palau amb escenes explícites de violència, el representen amb un estilet, instrument que s’utilitzava per escriure sobre les tauletes de fang, subjectat al cinturó. Un detall que reivindicava la seva condició d’erudit. Instal·lacions interactives amb llums de colors pinten algunes de les obres, perquè el públic pugui teletransportar-se a l’època.

La biblioteca de Nínive, el gran llegat d’Assurbanipal

Si avui es pot conèixer la seva història és perquè Assurbanipal “va deixar, no només uns edificis extraordinaris, folrats de grans lloses de relleus, sinó també la primera biblioteca de coneixement del món, on aquest estava replegat en un mateix lloc, de tal manera que ell pogués governar l’imperi a través de les armes, i també de les fites intel·lectuals”, ha relatat Collins en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies.

El monarca va reunir a la biblioteca de Nínive les tauletes d’argila amb textos de tota mena, des de tractats de medicina, astronomia i matemàtiques, fins a obres literàries i relats mitològics, que es poden observar a l’exposició. Una col·lecció que reflectia l’entesa del coneixement com una forma de poder.

Quan Nínive va ser saquejada i incendiada per una coalició de medes i babilonis el 612 aC, les flames van acabar enderrocant l’imperi. Paradoxalment, la mateixa calor que va arrasar la biblioteca va coure les tauletes d’escriptura cuneiforme i en va facilitar la conservació, fins a més de 2.600 anys després. Entre els textos que s’hi han conservat, hi ha versions de l’Epopeia de Guilgameix, una de les grans obres de la literatura antiga.

Relats que «tenen a veure amb la nostra vida moderna»

La mostra no es limita a reconstruir el passat, sinó que també busca establir ponts amb el present. Collins ha afirmat que Assurbanipal «és un sol rei de moltes històries que hi ha per explicar de la Mesopotàmia Antiga» i ha assegurat que molts d’aquests relats encara «tenen a veure amb la nostra vida moderna».

La trajectòria d’Assurbanipal posa de manifest les contradiccions del poder: el mateix rei que va fer de la cultura i el coneixement una eina per engrandir el seu llegat, va governar mitjançant la força militar, les deportacions i el sotmetiment d’altres pobles. Més de dos mil·lennis després, aquestes contradiccions continuen interpel·lant un món marcat pels conflictes territorials, les guerres i els desplaçaments forçats de població.

El recorregut també recorda que aquest patrimoni no ha deixat d’estar amenaçat. El 2015, Estat Islàmic va difondre imatges de la destrucció d’escultures al Museu de Mossul i va atacar jaciments com Nimrud i l’antiga Nínive, en un intent d’esborrar les empremtes d’una història mil·lenària. Així, l’exposició abaixa el teló reivindicant «la memòria com una forma de resistència» i convida a reflexionar sobre la fragilitat del patrimoni davant la violència i els intents d’imposar un relat únic del passat.