El canvi climàtic, el consum intensiu del sector primari i de la indústria, i una gestió «ineficient» comprometen l’aigua a Europa, on l’escassetat, la contaminació i la pressió sobre els recursos hídrics amenacen tant el medi ambient com l’economia i el benestar social.

En aquest context, fonts de la Comissió Europea subratllen que la Unió Europea (UE) impulsa des del 2025 una estratègia per reforçar la resiliència hídrica i situar l’aigua «al centre de la seva agenda política i econòmica».

Europa compta amb un dels marcs normatius més avançats del món en matèria d’aigua, amb la Directiva Marc com a eix, però els resultats «estan lluny dels objectius» fixats per al 2027.

Segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, només el 37 % de les aigües superficials europees presenten un bon estat ecològic i el 29 % un bon estat químic, mentre l’escassetat d’aigua dolça afecta cada any al 20 % del territori i al 30 % de la població.

Fonts de la Comissió Europea (CE) adverteixen que aquesta situació respon «no només al canvi climàtic, sinó també a una gestió inefficient» i a les demandes creixents de sectors com l’agricultura i la indústria.

L’estratègia comunitària planteja tres grans objectius: restaurar el cicle de l’aigua, garantir l’accés a aigua neta i construir una economia més eficient en l’ús d’aquest recurs.

La Comissió posa el focus en la necessitat de recuperar l’equilibri del cicle de l’aigua, «profundament alterat per l’acció humana», amb exemples com Països Baixos o Espanya, on gran part dels sistemes hídrics han estat artificialitzats.

En aquest sentit, la CE aposta per una «gestió integrada» que tingui en compte tant la quantitat com la qualitat de l’aigua, així com per reforçar la retenció hídrica al territori i fomentar la reutilització.

A més, s’insisteix en la importància que la ciutadania compri millor el valor de l’aigua i participi en decisions que, segons les fonts, «seran cada vegada més complexes».

Eficiència hídrica i reptes a Espanya

La UE aspira a millorar l’eficiència hídrica almenys un 10 % d’aquí a 2030, amb mesures que prioritzen la reducció de la demanda, la reutilització i, en última instància, l’augment del subministrament mitjançant solucions com la dessalinització.

No obstant això, fonts de la Comissió Europea adverteixen que aquestes infraestructures «han d’integrar-se en estratègies més àmplies i sostenibles», atès el seu elevat cost energètic.

En el cas d’Espanya, l’informe de la Comissió senyala importants desafiaments estructurals, com el risc de desertificació que afecta el 74 % del territori i l’elevada pressió del sector agrícola, principal consumidor d’aigua.

Així mateix, persisteixen problemes de contaminació, com els relacionats amb els nitrats, que han motivat sentències europees per deficiències en la seva aplicació que afecten diverses comunitats autònomes.

A això s’hi sumen reptes en depuració d’aigües residuals, gestió del turisme i adaptació a fenòmens extrems que ja hem vist com sequeres i inundacions.

Revisió normativa al sector

Tot i que es preveuen inversions en aquesta matèria, com els 15.000 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions fins al 2027, les fonts apunten que serà imprescindible mobilitzar també capital privat.

En paral·lel, la Comissió Europea ha obert aquesta setmana una convocatòria de dades per revisar la legislació comunitària en matèria d’aigua, en un procés que també busca «compatibilitzar la protecció ambiental amb necessitats estratègiques» com l’accés a matèries primeres crítiques.

Aquesta consulta pública, oberta fins a l’abril, suposa el primer pas cap a possibles canvis en la normativa i reflecteix la «creixent importància de l’aigua en l’autonomia i seguretat de la UE».

Segons fonts europees, la resiliència hídrica serà determinant no només per afrontar el canvi climàtic, sinó també per «garantir la competitivitat i la cohesió social» a Europa durant els propers anys. EFE