La defensa de Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, va tenir un atac en el seu recurs contra el «curat degoteig» de filtracions policials de la investigació sobre la mort del seu pare Isak, i critica la seva «innecessària» detenció, la qual cosa li ha provocat una «sort de condemna social com a pena anticipada».

L’equip d’advocats de Jonathan Andic, sota la direcció de l’advocat Cristóbal Martell, ha presentat un recurs d’apel·lació, al qual ha tingut accés EFE, en què demana a l’Audiència de Barcelona que revoqui les mesures cautelars que la jutgessa va dictar després de la seva detenció dimarts passat, que inclouen presó sota fiança d’un milió d’euros i la retirada del passaport.

L’escrit se centra a rebatre, un per un, els indicis aportats pels Mossos en què es basa la jutgessa per acordar presó sota fiança per a Andic com a presumpte autor de la mort del seu pare Isak, qui va morir el 14 de desembre del 2024 en estimbar-se des de 100 metres d’alçada en una excursió a Collbató (Baix Llobregat), a la muntanya de Montserrat, a soles amb el seu fill.

El recurs carrega contra la investigació dels Mossos, que segons la defensa ha estat «calculadament filtrada, sense possibilitat de defensa, en un tortuós oprobri socialment lacerant», i critica que Andic fos detingut per ser conduït a declarar davant la jutgessa «com a avantsala d’imatges gràfiques inevitablement divulgades».

«Condemna social anticipada»

Aquest «paseíllo» d’Andic, que va ser fotografiat emmanillat, contradiu segons els lletrats la normativa europea i ha desembocat en un «tsunami informatiu» al voltant de l'»interlocutòria interessadament lliurada als mitjans» que ha comportat una «sort de condemna social anticipada insuportable en un Estat social i democràtic de Dret».

El recurs rebutja l’argument de la jutgessa del risc de fuga en Jonathan Andic: segons la defensa, les tesis i línies d’investigació policial -geologalització, intervenció telefònica, etcètera- s’han anat publicant «amb extraordinària presència als mitjans» i, malgrat això, l’imputat «va esperar pacient a ser citat».

De fet, les filtracions sobre la investigació, que va estar durant mesos sota secret de sumari, van motivar una pregunta parlamentària del grup d’ERC al Govern per saber si s’havia obert algun expedient intern als Mossos d’Esquadra per la publicació de detalls del cas.

Els advocats enlletgeixen també als Mossos que prenguessin declaració a Andic en dues ocasions en qualitat de testimoni el dia de la caiguda mortal i el 31 de gener del 2024, malgrat que la investigació policial estava ja centrada en la seva imputació, cosa que al seu entendre suposa una «infracció processal».

«En efecte, quan es pren declaració i la investigació es condueix i enfoca a l’atribució dels fets delictius al declarant no pot retardar-se ni obviar-se la il·lustració de la imputació (…) i facilitarse-li l’exercici del conjunt de garanties instrumentals pròpies del dret de defensa», afegeix l’interlocutòria. EFE