El Govern apel·la a l’esperit «d’unitat dins la diversitat» de la manifestació del 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera gran mobilització per la Diada després del franquisme que aquest any compleix 50 anys. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha argumentat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, també celebrarà la Diada a Extremadura per posar en relleu «la capacitat d’integració» en referència als extremenys que van anar a viure a Catalunya als anys 60 i 70. El cartell de la Diada d’enguany, signat pel creador visual Javier Jaén, representa «l’origen de la senyera» a través de centenars d’impremtes dactilars «tenyides de la sang de Guifré el Pilós».
Paneque ha explicat que de cara a la Diada d’enguany, el Govern vol recuperar «la força i l’esperit» de la manifestació de fa 50 anys. «No per fer una mirada nostàlgica del passat sinó per establir un diàleg entre aquell moment i el nostre present amb projecció cap al futur», ha afegit. És a dir, connectar la Catalunya del 2026 amb «l’esperit» de fa 50, quan es va recuperar l’espai públic per la Diada.
La portaveu ha remarcat que es vol transmetre la idea que Catalunya és un «país plural» amb «sensibilitats diverses» però que sempre troba camins per «avançar de manera compartida i conjunta». En aquest sentit, Paneque ha remarcat que «la unitat no s’ha de confondre amb la uniformitat».
Preguntada per les reivindicacions polítiques de fa 50 anys i les actuals, Paneque ha dit que el PSC ha estat durant anys «l’única força» a defensar la unitat del catalanisme. «La força que represento ha estat molt sola en la casa del catalanisme», ha conclòs.
Empremtes digitals amb la sang de Guifré el Pilós
El creador del cartell Javier Jaén ha explicat que la senyera no només està present en el títol, en referència a la lletra i de Diada, sinó que la imatge es basa en la idea de la primera senyera i la llegenda de Guifré el Pilós. Així doncs, segons ha explicat, les impremtes dactilars evoquen els dits tenyits de sang. «Representa com cadascú de nosaltres fa aquesta bandera, no és tan individual com un col·lectiu», ha explicat.
Illa trasllada la Diada a Extremadura
Per primera vegada la Diada se celebrarà a Extremadura i els actes seran el 16 i 17 de setembre. Preguntada pel motiu pel qual aquest any el president Illa celebrarà l’Onze de Setembre des d’Extremadura, Paneque ha assenyalat que hi ha un «vincle de població» entre els dos territoris fent referència a la migració dels anys 60 i 70.
Segons ha afegit, la voluntat del Govern amb l’acte a Extremadura és posar en relleu la «capacitat integradora» que hi va haver en un moment en concret i en què el català va actuar com a «eix vertebrador».
L’acte institucional repeteix al TNC
Uns dies abans de la Diada, el 9 de setembre, el president de la Generalitat, Salvador Illa, encapçalarà l’acte commemoratiu del 50è aniversari de la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat. El president també farà el tradicional missatge institucional amb motiu de la Diada el 10 de setembre, a les 21.00 hores, des del Palau de la Generalitat.
L’endemà el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) tornarà a acollir l’acte central amb motiu de l’Onze de Setembre. L’efemèride dels 50 anys de la primera Diada després de 40 anys de franquisme serà la base del relat de l’acte institucional. La música hi tindrà també un protagonisme destacat. Hi actuaran la ballarina Lorena Nogal, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Alosa, Andrea Motis, Naïm Smaili, Monique, Xarim Aresté, Maria Callís, Pepa Plana, Guillem Roma, Rauxa Cia, Jordi Corominas, Encantades, Colla Sardanista Mare Nostrum de Barcelona, Cobla Lluïsos de Taradell, Cor de Teatre i la Coral Renaixença.
