La banda barcelonina Mujeres llança ‘Es un dolor inexplicable’, un treball que torna al ‘garage pop’ amb el qual denuncien la voracitat de la indústria musical, la recerca de la notorietat immediata i l’obsessió per l’acumulació d’oients i ‘sold outs’, cosa que contrasta amb la seva concepció de l’èxit: no descarregar la furgoneta dilluns.

Malgrat el nom, el grup està compost per tres nois que es van conèixer estudiant cinema a l’ESCAC a començaments dels 2000: el guitarrista i cantant Yago Alcover, el baixista Pol Rodellar i el bateria Arnau ‘Tito’ Sanz.

Aquests dos últims reben EFE al seu local d’assaig, un cubicle situat a l’extrem Besós de Barcelona, ja al terme municipal de Sant Adrià (Barcelonès), que forma part d’un complex compartit amb desenes d’altres bandes.

«Som un grup que es va donar a conèixer en sales de concert petites i comprant discos, en un entorn musical que crea una escena. I el que ens interessa és protegir justament aquests espais que estan desapareixent», explica Rodellar, que veu en aquest esperit l’espurna que va portar a moltes de les lletres d»Es un dolor inexplicable’ (Sonido Muchacho).

«És un disc que parla una mica de veure’s en un món en què hi ha uns interessos generals que no van gaire en sintonia amb el que un pot sentir. Són cançons que parlen sobre aquesta incomoditat general», segueix el baixista.

«No ens sentíem gaire a gust amb com està anant la indústria musical, sobretot referent a tot el tema d’escoltes, de Spotify, d’aquesta obsessió de voler treure ja un single i que en 24 hores sigui un rècord. De voler fer un ‘sold out’ en dos dies, d’aquesta obsessió de les bandes mitjanes en acabar el WiZink o el Sant Jordi. No ens sentim còmodes amb aquestes obsessions, amb aquests objectius que tenen certes bandes i segells», analitza al seu torn Sanz.

És per això que Mujeres tiren de carretera i recorren festivals i sales per tot el territori, una aposta apresa d'»una escena que funcionava totalment de forma autònoma i independent», cosa que ara veuen com un dels seus motius de supervivència després de prop de dues dècades de trajectòria.

«Hem compaginat la nostra feina amb el grup els caps de setmana i tampoc hem tingut moltes expectatives, simplement fer les cançons que ens agradaven i poder tocar», admet Sanz, que explica que el creixement del grup ha estat gradual i que a poc a poc han pogut incorporar al seu equip un tècnic de so o un conductor que a més s’encarrega del material.

«L’èxit és no descarregar la furgoneta dilluns!», fa broma el bateria mentre matisa que fins a ‘Desde flores y entrañas’, l’anterior disc del 2023, el projecte els obligava a mantenir una altra feina en paral·lel.

La seva empremta, ineludible en el panorama independent espanyol, ha servit com a referent perquè d’altres bandes com Carolina Durante, The Parrots, Hinds, Biznaga o Axolotes Mexicanos es llancessin a les guitarres i, «encara que ells ho estiguin petant més, tu ets allà, en una posició estable».

Pel que fa a la música, aquest setè treball d’estudi parteix de la idea de «tornar al disc curt, ràpid», tal com havien fet a ‘Siento muerte’ (2020), i embolcallar les seves lletres d’aquest ‘garage pop’ inconfusible.

«Juguem amb la diferència entre les dues cares. Potser si l’escoltes digitalment veus que és un encadenament de temes seguits, però al vinil tens una primera cara que és frenètica, i quan el gires es va relaxant», detalla Rodellar, que insisteix en la diferència de matisos entre la cara A, que va d»Alucinante’ a ‘Cristales’, i la B, que comprèn d»Es un dolor inexplicable’ a ‘Si pudieras ver mi futuro’.

De fet, la seva aposta pel vinil és una altra de les batalles que juguen a favor de la creació d’escenes, ja que van treure els singles ‘Alucinante’, ‘Después destello’ i ‘Caen imperios’ en format set polzades amb un o dos temes inèdits a la cara B, un material que van distribuir per uns quants comerços especialitzats.

«La idea era treure la gent de Spotify i portar-los a les botigues de discos, justament perquè volem una ciutat en què, en sortir al carrer, et puguis trobar una botiga de música o una sala de concerts petita», explica el baixista.

«També pensem, tot i que no explícitament perquè ens ho vam trobar després, que aquestes botigues estan maltractades quan surten certes edicions totxes que els poden salvar el mes, com va passar amb Rosalía, que al principi només va distribuir a grans superfícies», afegeix Sanz.

Ara, els barcelonins es preparen per ensenyar aquest ‘Es un dolor inexplicable’ a la primavera i l’estiu per festivals com el Vida de Vilanova i la Geltrú, el Blockparty d’Arganzuela o l’Ebrovisión de Miranda de Ebro, abans d’arrencar amb més de 20 dates per sales de tot el territori entre l’octubre del 2026 i el febrer del 2027. EFE