El Museu de la Música de Barcelona ha presentat aquest dimecres l’exposició ‘Josep Cercós, rara avis’, que es pot veure fins al 17 de maig. Comissariada per Bernat Cabré i Helena Martín-Nieva i emmarcada en l’Any Josep Cercós, la mostra convida a revisar el llegat d’un compositor desconegut entre la població. El recorregut analitza l’evolució estètica de Cercós, el caràcter peculiar, la seva relació amb el món cultural a Barcelona i també el seu paper com a intel·lectual, divulgador de la música i llibertari compromès amb la situació política en ple franquisme. Entre les peces més destacades que s’hi poden veure hi ha el manuscrit de la seva tercera simfonia, salvada de la destrucció per Joan Brossa, i un original d’Antoni Tàpies.

En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN),  el comissari Bernat Cabré ha explicat que haurien volgut trobar més manuscrits de Cercós, però que no ha estat possible. Igualment, la mostra s’ha enriquit amb diversitat de documents i peces.

Un exemple és un manuscrit estripat que es pot veure a l’exposició. Es tracta de les partitures de la tercera simfonia de Cercós, que ell va estripar, però que Joan Brossa va salvar.

Entre el que més sorprèn al visitant hi ha un quadre original que Antoni Tàpies va regalar al compositor i un collage del pintor Modest Cuixart que s’havia perdut i que va aparèixer de forma “miraculosa”. Aquest collage es va realitzar l’any 1949, quan el compositor era jove, quan ja era influent dels del moviment Dau al sec.