Ferrer i Condal (1914-2011) va ser metge de professió i paleontòleg d’afició que va aplegar una extraordinària col·lecció de fòssils de jaciments catalans i de tot el món, obtinguts per intercanvis amb altres aficionats o museus de tot el món. La família de Ferrer va fer fa dos anys la donació de la col·lecció amb més de 5.000 peces fòssils al Museu d’Isona, que abasta un rang de temps de gairebé 500 milions d’anys. Ferrer i Condal va fer algunes troballes excepcionals, com la primera ploma d’ocell trobada a Catalunya o una nova espècie de granota, fòssils que es mostren en aquesta exposició, i va acabar conformant una col·lecció de més de 3.000 exemplars que tenia exposats a la seva casa de la Fuliola.

L’exposició ‘Lluís Ferrer i Condal, la singular història d’una col·lecció de fòssils feta per un metge rural’ vol contextualitzar la col·lecció Ferrer i Condal en el marc dels anys de la postguerra (1940-1960) on la disciplina paleontològica, a l’estat espanyol, es trobava a les beceroles.

Va ser metge a Salàs de Pallars (Pallars Jussà), Tírvia (Pallars Sobirà) i la Fuliola (l’Urgell) i és conegut que escollia els seus destins en funció de la possibilitat de recollir fòssils. Àngel Galobart, director del Museu d’Isona, ha explicat que la seva col·lecció de fòssils té un alt valor científic i patrimonial, per la seva amplitud cronològica i diversitat geogràfica, i evidència una clara voluntat de conservació i difusió.

La ploma viatgera

Entre tots els fòssils en destaca dos d’excepcionals: una ploma i un esquelet d’una petita granota. La ploma va ser trobada per Ferrer i Condal durant la primavera de 1953 a la Pedrera de Meià. Galobart ha explicat que tot i una menor transcendència científica, es tracta d’un fòssil «excepcionalment conservat i un dels registres d’ocell més antics coneguts» datat al cretaci inferior.

La peça es va mostrar a Walter Kühne, que en va reconèixer la naturalesa i en va impulsar la presentació al Xl Congrés d’Ornitologia de Basilea, on es publicà una nota que en destacava el valor. Anys més tard, la ploma va viatjar fins a Anglaterra on va ser mostrada al Duc d’Edimburg durant un sopar. El director del National History Museum de Londres, Gavin de Beer, va enviar a Ferrer i Condal una carta d’agraïment que ara es mostra a l’exposició del Museu d’Isona.

L’esquelet de granota

Durant la primavera de 1953, Ferrer i Condal va trobar a la Pedrera de Meia un dels fòssils més rellevants de la seva trajectòria: l’esquelet gairebé complet d’una petita granota, que va despertar l’interès de la comunitat científica.

Galobart ha narrat que les calcàries litogràfiques es divideixen en dues lloses que conserven el fòssil a banda i banda: Ferrer i Condal en va guardar una meitat i l’altra va ser adquirida el 1954 pel Museo de Ciencias Naturales de Madrid per 20.000 pessetes (uns 2.700 euros actuals).

Peces de la pedrera de Meià disperses en una dotzena de museus europeus

La col·lecció de fòssils del metge rural presenta diferents particularitats, per una banda, el seu origen, just després de la Guerra Civil espanyola, en un context en què les ciències naturals no tenien cap reconeixement per part de les autoritats. Destaca la seva persistència, amb visites constants a jaciments propers als municipis on exercia la seva tasca com a metge rural, que li va permetre recuperar fòssils de gran qualitat. Per altra banda, el difús marc legal sobre la protecció del patrimoni li permetia fer aquestes prospeccions alhora que va introduir a investigadors internacionals (Museus d’història Natural de Londres o París) en jaciments com la Pedrera de Meià, on es van extreure molts fòssils que van anar a parar a aquests museus.

El responsable del Museu d’Isona ha subratllat la importància de donar a conèixer aquestes col·leccions privades perquè passin a mans públiques. Actualment, s’estan duent a terme tasques d’identificació i catalogació de milers de peces de la pedrera de Meià disperses en una dotzena de museus europeus, en el marc d’un procés de recuperació i posada en valor del patrimoni històric de la vida. La voluntat és més endavant poder reclamar aquestes peces als museus perquè retornin al territori.