El pla metropolità de mobilitat urbana pel període entre 2025 i 2030 aposta per ampliar el servei públic de bici, ajudar els ajuntaments a implementar les zones de baixes emissions (ZBE) i avançar en la millora de la xarxa de bus. Aprovat aquest dimarts al Consell Metropolità, el document entra ara en una fase d’informació pública de 45 dies abans de ser aprovat definitivament. El pla, de caràcter continuista, fixa les principals línies d’actuació per complir amb els objectius europeus de reducció d’emissions, i calcula que cal una inversió de més de 22.000 milions d’euros per desplegar totes les mesures proposades.

Un dels eixos centrals del pla és l’impuls de la bicicleta com a mode de transport quotidià. El pla preveu ampliar el servei de bicicleta pública metropolitana AMBici i estendre la xarxa pedalable a cinc municipis del Vallès, la zona nord del Baix Llobregat i una petita part del Maresme.

En aquest àmbit, l’AMB també treballa amb la mirada posada en una futura integració amb el sistema Bicing de Barcelona, coincidint amb el fet que el contracte actual del servei a la capital finalitza el 2030. L’objectiu és avançar cap a un sistema més coordinat a escala metropolitana. Tot i que la voluntat política de l’AMB va en aquesta direcció, encara no hi ha un acord amb el govern municipal de Jaume Collboni.

En paral·lel, el document aposta per  reforçar les zones de baixes emissions (ZBE), ajudant els municipis a desplegar-les o ampliar-les d’acord amb la normativa vigent, que estipula que a partir del 2028 els municipis de més de 50.000 habitants hauran de restringir els vehicles amb etiqueta groga.

En aquest sentit, l’AMB veu amb bons ulls el calendari marcat per la Generalitat i s’erigeix en una institució capça de coordinar i donar suport tècnic als ajuntaments per definir criteris comuns d’accés, senyalització i sistemes de control, així com avançar en la integració tecnològica dels sistemes de vigilància i sanció.

Una xarxa de bus amb més capil·laritat

Pel que fa al transport públic, el pla posa el focus en la millora del servei de bus. L’AMB planteja canviar la titularitat d’algunes línies que passen íntegrament per municipis de l’àrea de Barcelona, i reforçar aquests serveis per fer-los més eficient i competitius, amb mesures com la millora de la freqüència, la velocitat comercial i la fiabilitat.

El pla s’emmarca en una estratègia continuista respecte als anteriors instruments de planificació metropolitana, però incorpora nous reptes vinculats a la descarbonització i a l’adaptació del sistema de mobilitat a les noves necessitats socials i ambientals.

Així, el document inclou també altres línies d’actuació per transformar el model de mobilitat més enllà del bus, la bici i les ZBE, com ara la promoció del vehicle compartit i el foment de la intermodalitat, amb millores en els intercanviadors i la integració tarifària.
També preveu avançar en la digitalització del sistema de transport, amb eines d’informació en temps real, així com impulsar el transport a la demanda en zones amb menys densitat.

A més, aposta per l’optimització de l’aparcament i per avançar en la descarbonització del sector amb la renovació de flotes i l’impuls de combustibles alternatius.

Millora de la qualitat de l’aire

Pel que fa als objectius ambientals, el pla preveu una reducció notable de l’impacte de la contaminació en la salut. Segons les estimacions, l’escenari del 2030 permetria disminuir de manera dràstica les morts atribuïbles a la contaminació vinculada al trànsit: en el cas del diòxid de nitrogen (NO₂), passarien de 560 el 2023 a només 12; les derivades de les partícules PM10 baixarien de 84 a 6, i les de PM2,5 de 307 a 23.

El document també apunta a una reducció significativa de la població exposada a nivells de contaminació per sobre dels límits fixats per la normativa europea, passant del 80% dels ciutadans a entre un 18 i un 8%, en funció de la partícula.

El 92% del pressupost es destina a infraestructures

En l’àmbit econòmic, el pla calcula una inversió total de 22.374,8 milions d’euros, dels quals la gran majoria —20.673,2 milions, un 92%— es destinaran a infraestructures de mobilitat i transport. La resta, 1.701,6 milions (8%), es repartiran en altres mesures com governança, digitalització o canvi d’hàbits.

Per eixos, destaca el pes del transport públic, que concentra més de 1.500 milions en actuacions sense infraestructures, mentre que el conjunt del pla suma més de 20.600 milions en grans projectes d’infraestructura.