El Pla Nacional del Llibre i la Lectura mobilitza més de 20 milions d’euros en tres anys. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha presidit aquest dimarts la reunió del Consell Nacional de la Lectura, el màxim òrgan de supervisió del Pla Nacional del Llibre i la Lectura (PNLL), per presentar conjuntament l’informe de 2025. Com a novetat, l’informe anual també fa balanç del primer cicle del Pla i constata «l’alt grau de desplegament de les actuacions previstes», amb 72 de les 73 mesures del Pla ja completades o en fase d’execució. Durant aquests tres primers anys, la major part de la inversió s’ha destinat al suport a l’ecosistema del llibre, amb 10,7 milions, seguit de les actuacions de foment de l’hàbit lector, amb 7,5 milions.

El Departament de Cultura ha recordat que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura té com a objectiu general fomentar l’hàbit lector i contribuir a l’increment dels índexs de lectura, especialment en català, tot atenent la diversitat social i cultural de Catalunya i vetllant per la sostenibilitat del sector del llibre.

L’informe anual 2025 del Pla Nacional del Llibre i la Lectura constata «el bon ritme d’execució del Pla». Durant el 2025, han desgranat, es van destinar 9.947.546 euros al desenvolupament de les diverses mesures, una xifra superior a la pressupostada. El gruix del pressupost prové del Departament de Cultura amb 7.807.231 euros. L’import executat durant el 2025 ha augmentat prop d’un 6% respecte a la previsió, principalment per la incorporació de recursos associats a mesures que no es van poder executar el 2024 i que s’han reprogramat durant l’exercici 2025.

Respecte al 2024, el 2025 es van iniciar vuit mesures que estaven pendents d’iniciar. Cultura ha apuntat que ha estat «un any clau per acabar d’activar totes les potencialitats del Pla». Durant el 2026 es posarà en marxa l’única mesura que el 31 de desembre estava pendent d’iniciar.

«Àrees que requereixen ajustos»

L’informe apunta un escenari de desplegament sòlid, però «amb àrees que requereixen ajustos per garantir-ne la plena efectivitat»: reforçar la governança, reduir la complexitat operativa dels eixos més transformadors i assegurar els recursos econòmics necessaris per impulsar les mesures del Pla amb més dificultats.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, han afegit, permetrà aviat donar-li estabilitat i també contribuirà a donar impuls a algunes mesures i reforçar l’equip de coordinació del Pla.

El Pla Nacional del Llibre i Lectura té com a objectius concrets i quantificables fer que el 76% de la població major de 14 anys llegeixi almenys un cop al trimestre (el 2022 era d’un 70,7%), el 65% de la població major de 14 anys llegeixi almenys un cop a la setmana (el 2022 era d’un 60,35%) i el 40% de la població major de 14 anys llegeixi habitualment en català (el 2022 era d’un 34,5%). Segons el darrer informe d’hàbits de lectura a Catalunya (2025), el 73,8% de la població catalana de més de 14 anys ha llegit llibres almenys una vegada al trimestre, situant-se a només 2,2 punts percentuals de l’objectiu del 76% establert pel PNLL per al 2030 (i tres punts per sobre de les dades de 2022). La resta d’indicadors es mantenen estables.

El període 2023-2025 deixa «un balanç clarament positiu»: el Pla està plenament activat, amb totes les mesures en marxa. Aquesta primera etapa ha permès engegar les estructures essencials, generar dinàmiques de treball compartides i demostrar que el país és capaç d’impulsar una política pública de lectura amb continuïtat i ambició.

Segona fase

Cultura ha destacat que la segona fase del PNLL (2026-2030) requereix «reforçar» les línies estructurals que ja han demostrat impacte i garantir la viabilitat de totes les mesures, ja sigui reformulant-les o redimensionant-les. «Algunes mesures d’èxit també s’estan integrant com a programes estructurals i, en el cas de proves pilot que han funcionat, s’estan escalant perquè arribin a tot el país», han indicat.

Entre les diferents mesures orientades a tenir impacte a tota cadena de valor del foment de la lectura, destaquen, per exemple, les beques per a la creació per a autors novells, convocades per la Institució de les Lletres Catalanes, per impulsar la creació d’obres en català o occità per part d’autors que tinguin una o cap obra publicada, amb la voluntat de fomentar noves veus i acompanyar-les en el procés de creació. La mesura es va implementar el 2025 i es van concedir 12 beques de 3.000 euros (se’n preveien 6), que s’acompanyen d’un pla de formació i d’una mentoria personalitzada.

També destaca la creació de la nova Casa de les Lletres, ubicada al Palau Requesens de Barcelona, que acollirà la Institució de les Lletres Catalanes i diverses entitats del sector literari català i que esdevindrà un espai aglutinador de la literatura catalana amb la vocació de ser capçalera del sistema literari del país.

Pel que fa a mesures amb potencial transformador tenen un paper rellevant, destaca el rellançament del programa ‘Nascuts per llegir’, coordinada per la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, que afavoreix l’accés primerenc als llibres i la creació d’hàbits lectors des de les primeres etapes del desenvolupament infantil (de 0 a 3 anys), amb impacte en l’equitat educativa. En el seu rellançament, la iniciativa comptarà amb la participació de 70 biblioteques i més de 50 centres d’atenció primària de tot el país. En aquest sentit, també destaca la mesura ‘Totes les veus’, impulsada per la Institució de les Lletres Catalanes, un programa de reconeixement del talent literari per a joves que consisteix en un curs d’escriptura creativa en català per a alumnes de secundària.

També han intervingut aquest dimarts el secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i FP, Ignasi Giménez Renom, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, que coordina el Pla.