El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha revalidat aquest dilluns la seva decisió d’aixecar les ordres nacionals de cerca i captura i detenció de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig, cosa que acosta al final el seu procés judicial.

En la interlocutòria, Llarena ha acordat revalidar la seva decisió de deixar sense efecte les ordres nacionals de cerca i captura i detenció en considerar aplicable als tres polítics independentistes la doctrina constitucional sobre la concessió de l’amnistia al delicte de malversació fixada en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va concedir l’empara a l’exconsellera Dolors Bassa.

No obstant això, Llarena matisa que el pronunciament d’aquest dilluns «es limita a l’aixecament de les ordres, i no comporta la conclusió d’un sumari pendent de determinats recursos», ni tampoc «substitueix la resolució definitiva sobre l’extinció de la responsabilitat i el sobreseïment que correspongui adoptar per l’òrgan competent», en aquest cas la Sala d’enjudiciament.

En la interlocutòria, Llarena també deixa clar que no comparteix les raons del Constitucional per aplicar la llei d’amnistia en aquest cas, i torna a exposar els motius pels quals considera que va existir un benefici personal per part dels dirigents independentistes.

A criteri del Suprem, recorda Llarena, «el benefici personal podia consistir a quedar alliberat d’una obligació econòmica, encara que els diners s’haguessin emprat íntegrament en el referèndum».

«La discrepància d’aquest instructor no se situa al marge dels principis constitucionals, sinó en el mateix pla en el qual cinc magistrats del Tribunal Constitucional han defensat la validesa de la interpretació que els altres set rebutgen», apunta Llarena.

Afegeix el magistrat que reconèixer qui té l’última paraula «no exigeix compartir que el problema només admetia una resposta».

Malgrat que Llarena es mostra «convençut» de la seva interpretació prèvia, això «no autoritza a conservar els seus efectes»: «La discrepància queda expressada en aquest fonament, però la decisió que s’adopta s’ha d’ajustar íntegrament a la doctrina expressada ara pel Tribunal Constitucional», matisa. EFE