El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès a tràmit aquest dimecres el recurs d’empara presentat pel Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de suspendre cautelarment el dret a vot dels nacionalitzats a través de la llei de nets. Ho ha fet amb 10 vots a favor i 2 en contra dels magistrats progressistes Ramón Saéz i Juan Carlos Campo, que han anunciat que formularan un vot particular. El Defensor del Poble va demanar mesures cautelars per aixecar la suspensió del vot a les prop de 160.000 persones afectades, però el TC ho veu “prematur” perquè el procediment continua obert al TS. De fet, aquest divendres expira el termini que l’alt tribunal va donar als afectats per a presentar al·legacions a la resolució.

El Defensor del Poble va presentar el recurs després que el Suprem confirmés que manté la suspensió del dret a vot per al 29-N i obrís un període d’al·legacions. En concret, l’alt tribunal va rebutjar les peticions de l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia, que havien demanat aixecar la mesura cautelar sol·licitada per Vox i Iustitia Europa d’anul·lar el vot dels nacionalitzats a través d’aquesta via.

L’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia van al·legar que no hi ha temps per revisar el cens abans del 29-N, però el Suprem creu que l’avançament electoral reforça la necessitat de preservar ”la correcció, claredat i transparència” del procés. Així, sosté que el dret a sufragi no és de caràcter absolut, sinó que està supeditat a interessos generals com “preservar la inexistència d’irregularitats al cens”.

La llei de nets

L’anomenada llei de nets és una disposició inclosa a la Llei de Memòria Democràtica aprovada pel Congrés el 2022 que preveu “la nacionalització dels nascuts fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia que originàriament haguessin estat espanyols i que, com a conseqüència d’haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o d’orientació sexual l’haguessin perdut”.

Tanmateix, la polèmica sorgeix arran d’una disposició que va aprovar el Ministeri de Justícia sis dies després de l’aprovació de la llei amb les directrius per interpretar la norma. En aquest text, el ministeri va dir que “es presumiria” la condició d’exiliats a tots els espanyols que van sortir de l’Estat d’Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1855, sense necessitat d’acreditar la condició d’exiliats.

Aquesta instrucció va ser la que va motivar Vox i Iustitia Europa a portar el cas al TS. En els seus recursos, van demanar suspendre les altes al CERA dels nacionalitzats a través de la llei de nets al·legant que el ministeri havia ampliat “indegudament” els supòsits d’accés. El 10 de setembre, l’alt tribunal va decidir aturar cautelarment el dret a vot dels nacionalitzats a l’espera d’una sentència definitiva.