El Teatre Lliure i el Festival Grec han presentat aquest dilluns la nova producció de ‘L’òpera de tres rals’, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, un dels grans títols de la dramatúrgia del segle XX. Les dues institucions recuperen així la peça coincidint amb el cinquantenari del teatre i del festival i obrirà la temporada de cada espai.

La nova producció presenta una “mirada contemporània” d’un clàssic que des de la seva estrena al Berlín d’entreguerres esdevé una radiografia incisiva del capitalisme i el poder. Amb direcció escènica de Marta Pazos, direcció musical de Dani Espasa i coreografia de Mabel Olea, el repartiment intergeneracional està encapçalat per Nao Albet i el completen noms com Miriam Moukhles, Eduard Farelo o Roc Bernadí.

L’obra original està ambientada en un Londres marginal i ple de tensions socials. La peça segueix la història de Mackie el Navall, la seva relació amb Polly Peachum i la guerra soterrada entre delinqüents, captaires i autoritats. La direcció escènica de Marta Pazos, però, connectarà l’original de Brecht amb les inquietuds actuals. Així, s’ubicarà en una “no-ciutat” i farà dialogar l’esperit crític de l’autor amb un present on encara perduren les desigualtats, l’oportunisme i els mecanismes de supervivència.  

El muntatge inaugurarà el Grec el 29, 30 de juny i l’1 de juliol i obrirà la temporada vinent del Teatre Lliure, del 17 de setembre al 12 d’octubre. El repartiment està encapçalat per Nao Albet i està acompanyat per Miriam Moukhles, Eduard Farelo, Marta Bernal, Júlia Truyol, Roc Bernadí, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo Carulla, Joan Esteve, Clara Mingueza i Biel Rossell.

Durant la presentació de la proposta que marcarà el 50è aniversari del Grec i el Lliure, el regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona, Xavier Marcé, ha aplaudit la col·laboració entre les dues institucions per l’efemèride i ha constatat que la peça té un interès “especial” perquè parla de qüestions com la justícia, els barris, la ciutat, la redempció i el pecat i que planteja elements que es poden trobar a Barcelona.

Al seu torn, el director del Teatre Lliure, Julio Manrique, ha apuntat que el projecte connecta amb l’obra que ja va fer Fabrià Puigserver a la primera temporada del Lliure el 1976-1977. Leticia Martín, directora del Festival Grec, ha reivindicat les dimensions del projecte i ha celebrat que es torni a inaugurar el Grec amb un espectacle teatral. ‘L’òpera de tres rals’ ja es va poder veure al Festival Grec 2002 de la mà de Calixto Bieito i l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure.

La directora Marta Pazos ha explicat que l’obra incorpora elements propis de l’autor com l’estranyament, la ruptura de la quarta paret i l’ofici del teatre amb una posada en escena “trepidant”, “divertida”, “cabaretera” i connectada amb l’essència del fet teatral.

Pazos ha dit sentir-se còmode amb l’espai “híbrid” que planteja l’autor entre la cultura més alta i la més baixa. Ha defensat “dialogar amb els clàssics”. La responsable escènica ha assegurat que per tirar endavant el projecte calia una companyia “d’elit”

El director musical Dani Espasa, que ja formava part de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure que va escenificar l’obra al Grec de 2002, ha parlat de l’orquestra de deu músics que interpretarà la música en directe des del fossat. “He intentat que es conservés l’esperit multiinstrumentista”, ha afirmat. Espassa ha destacat que el projecte és una “antiòpera” perquè presenta “música popular” i es feia amb tota mena d’instruments.

Marc Rosich, encarregat de fer la nova traducció al català, ha dit que ha buscat fer un text planer, directe i amb un català actual i correcte. “Les cançons traduïdes de l’alemany poden tenir idees molt obscures. Hem volgut  que la traducció es pogués seguir”, ha apuntat Rosich.

El repartiment d’intèrprets compta amb professionals amb una trajectòria lligada al Lliure, com Nao Albet que hi ha ofert 14 espectacles, o Marta Bernal, que no hi ha treballat mai.

L’argument

‘L’òpera de tres rals’ originalment és u projecte concebut amb tota l’esplendor “a què els pobres poden aspirar, però prou barata perquè els pobres puguin permetre-se-la”.

Nascuda en el fragor del Berlín d’entreguerres, en paral·lel a l’ascens del nazisme, la peça és una crítica al capitalisme que té com a escenari els baixos fons de Londres, on criminals i prostitutes, comerciants i captaires lluiten aferrissadament per sobreviure.

A la vigília de les celebracions de la coronació de la Reina, el famós criminal Mackie el Navalla es casa en secret amb Polly, la filla dels Peachum, els usurers que controlen el negoci dels captaires de tota la ciutat. Per poder recuperar la seva filla, els Peachum mouran fils perquè Mackie acabi entre reixes. Però una cosa se’ls escapa, no han previst que a Mackie l’uneixen uns forts llaços d’amistat amb el temut Tigre Brown, cap de la policia.

La partitura de Kurt Weill, en què la paròdia dels llocs comuns de la música clàssica es dona la mà amb el jazz més popular, és indissociable de la fama de la peça, amb cançons que han esdevingut estàndards, com la famosa ‘Balada de Mackie el Navalla’.