Alguns camins forestals que donen accés a l’entorn natural de Mataró s’han convertit des de fa temps en abocadors incontrolat de deixades de diversa índole. Un sofà, una nevera, cadires, mobles desballestats o, fins i tot, la carrosseria pràcticament sencera d’un cotxe. Aquest és el ‘decorat’ que hi ha fa setmanes al Camí de Lorita, que surt del barri de Vallveric per endinsar-se muntanya amunt. Segons dades de 2025, a la ciutat es van recollir 30 tones de residus en abocaments il·legals i, d’aquestes, entre deu i quinze tones es trobaven a l’entorn natural. El govern municipal lamenta l’incivisme i el «turisme» de residus que arriba d’altres municipis i treballa en mesures preventives i reactives per combatre aquesta «xacra».

En camins i rieres pròxims a l’entorn urbà del nord de la ciutat, sovint s’hi poden trobar també restes d’obra, pneumàtics, ordinadors o mobiliari de cases senceres. Hi ha racons del bosc que són ja abocadors il·legals que de manera recurrent s’omplen de runa i deixalles. 

Segons comprovacions fetes els darrers mesos, la brutícia s’hi acumula durant setmanes, fins que el Servei de Recollida de Residus i Neteja Viària ho acaba retirant. Al cap de pocs dies, però, apareixen al mateix lloc noves deixalles, mobles i runa que tornen a inundar l’espai natural més pròxim al nucli urbà. 

El consistori detalla que hi ha un «servei específic» per atendre abocaments i que en casos com aquests, que afecten el medi natural, la recollida es fa dos cops per setmana. Els recursos, però, s’han demostrat insuficient i de cara al nou contracte de neteja, que ha d’entrar en vigor a finals d’any, es preveuen recollides diàries d’abocament.

El tinent d’alcalde d’Ecologia Urbana, Xesco Gomar, ha explicat a l’ACN que el govern municipal està «molt preocupat» per la situació, ja que genera una gran despesa de recursos, molta feina i el deteriorament global de la imatge de la ciutat. «Mataró no pot ser la capital de l’abocament del Maresme», ha etzibat.

De fet, Gomar lamenta que això passi en una ciutat on la recollida de residus preveu un servei de recollida de voluminosos a domicili, dues deixalleries fixes, deixalleries mòbils setmanals als diferents barris de la ciutat o la rebaixa de la taxa de la brossa pel bon ús d’aquests serveis. «Oferim un servei perquè no passi i acabi passant», es lamenta.

En aquest sentit, el regidor també denuncia un alt índex de «turisme de residus». Gomar assegura que bona part dels abocaments provenen de fora de la ciutat i critica que municipis de l’entorn no tinguin la seva pròpia deixalleria o funcionin amb contractes del servei desactualitzats que dificulten als ciutadans el fet de desfer-se d’aquests residus.

Inspectors específics pel control d’abocaments

Conscients de la problemàtica, l’Ajuntament de Mataró ja es va dotar l’any passat d’un cos d’inspectors amb l’objectiu de posar ordre a l’espai públic. La mesura va ser una proposta de Junts, que el govern municipal (PSC i Comuns) va fer seva i va implementar el maig de 2025, amb vigència d’un any en fase de prova pilot. 

El programa pretenia atacar diferents problemàtiques que permetessin garantir un bon estat general de la ciutat, com la venda ambulant, l’ocupació indeguda de la via pública, els danys provocats per l’incivisme i també els abocaments incontrolats de residus en diferents espais de la ciutat.   

El nou equip, però, es va posar en marxa amb un dimensionament de només dos inspectors i una administrativa, per a una ciutat de 131.000 habitants. A més, aquests inspectors es dediquen a altres tasques, una realitat en què Gomar també vol incidir per tenir un equip exclusiu dedicat als abocaments. «El futur ens porta a això», defensa.

L’ordenança de residus 

D’altra banda, segons l’ordenança de residus municipal, que es va actualitzar per darrer cop el 2015, l’abocament de deixalles es considera una infracció greu, amb sancions de fins a 30.000 euros. A més, la reincidència està castigada com una falta molt greu i les multes poden arribar als 60.000 euros. 

En aquests espais d’entorn forestal, també és habitual veure-hi terres, runes i residus provinents de la construcció. En aquests casos, les sancions són notablement diferents. Els imports màxims van dels 1.500 euros, en cas dels particulars, als 3.000 euros, si provenen d’una activitat econòmica.

Tot i el marc normatiu, Gomar admet que és difícil enganxar els infractors perquè la majoria de vegades és impossible vincular les deixalles al seu titular. «Se’ls ha d’enxampar in fraganti», avisa el regidor. Amb tot, el govern municipal també obre la porta a revisar els imports de les sancions previstes per redoblar la pressió.