El cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos, Ramon Chacón, ha alertat que el crim organitzat està guanyant presència en alguns barris i ha avisat del risc de corrupció policial, especialment vinculada al tràfic de marihuana. Ho ha dit en la jornada ‘Criminalitat organitzada i corrupció pública’, de l’Oficina Antifrau de Catalunya i el CEJFE. Ha afirmat que «la cosa no pinta bé», i ha vinculat els quatre homicidis amb arma de foc que han tingut lloc a Barcelona aquest 2026 i diversos segrestos recents amb aquesta activitat delictiva. Alhora, ha detallat que l’any passat van desarticular 98 estructures criminals i que en dues de les organitzacions investigades es van detectar policies que facilitaven informació.

Chacón ha expressat la seva preocupació pel volum de droga intervinguda a Espanya i ha assenyalat que, segons l’última publicació de la Comissió Europea sobre confiscacions de drogues, Espanya és el país europeu que més cocaïna, haixix i marihuana intervé. També ha destacat que el país s’ha situat en les primeres posicions en confiscacions d’heroïna i ha remarcat el pes de Catalunya en aquestes dades.

Per al cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, aquestes xifres mostren la dimensió del fenomen i el risc que l’activitat vinculada al narcotràfic derivi en altres formes de criminalitat, entre elles la corrupció. “Veient aquestes dades ja se’ns haurien de posar els pels de punta”, ha comentat Chacon que ha assenyalat el vincle entre la corrupció i el tràfic de substàncies estupefaents.  

En aquest context, ha fet referència als quatre homicidis amb arma de foc registrats a Barcelona aquest 2026, al carrer de la Mineria, el carrer del Taulat i el carrer de Balmes. Sobre aquest últim, ha remarcat que els autors haurien actuat “a cara descoberta, davant d’un edifici de la Policia Nacional”, i haurien marxat caminant després de disparar.

També ha posat com a exemple els quatre segrestos exprés que han passat a Catalunya en el darrer mes, tot recordant que els Mossos treballen amb xifres d’entre sis i set casos anuals.

Chacón ha assenyalat que aquests episodis són “els símptomes” d’una realitat que, segons ha explicat, no sempre genera una percepció de risc entre la ciutadania. Ha assegurat que tot i l’increment del crim organitzat, no hi ha una alarma social immediata com sí passa amb altres fenòmens com el terrorisme.  

Presència als barris

El responsable policial ha advertit també de la capacitat d’algunes organitzacions criminals per establir-se en determinats barris i exercir pressió sobre els seus habitants. Per explicar aquesta dinàmica, ha relatat el cas d’un clan familiar amb vincles de sang presumptament dedicat al tràfic de drogues que hauria proposat a un veí instal·lar una plantació de marihuana en un habitatge. Segons el relat de Chacón, el veí hi hauria accedit i, posteriorment, després que li robessin la plantació, el grup li hauria reclamat 30.000 euros anuals, corresponents als beneficis que presumptament obtenien del cultiu, i l’hauria amenaçat amb quedar-se el pis. Segons el comissari, aquesta situació s’hauria repetit amb una dotzena de víctimes d’un mateix barri.

Ha explicat que aquestes organitzacions poden arribar a controlar diversos immobles i negocis i generar una economia paral·lela. “Llavors hi ha un control del barri”, ha afirmat Chacón que ha assegurat que en general les víctimes tenen moltes dificultats per denunciar aquesta episodis. “Qui és el valent que se’n va a presentar una denúncia dient que traficava i tenint en compte les represàlies a les quals s’exposa per part d’aquests grups”, ha apuntat.

Segons Chacón, aquest fenomen pot passar desapercebut per a bona part de la ciutadania, però és perceptible per als investigadors policials. El responsable dels Mossos ha comparat aquest risc amb la situació d’alguns barris perifèrics de França, on, segons ha explicat, els agents tenen dificultats per patrullar amb normalitat.

“Si la policia deixa de ser-hi, també desapareix part de la presència de l’Estat i les organitzacions criminals poden acabar imposant les seves normes de seguretat i controlant l’activitat econòmica”, ha valorat.

Corrupció policial

La possible penetració de les organitzacions criminals en els cossos policials ha estat un altre dels eixos de la intervenció de Chacón. “Que les màfies entrin a les organitzacions policials és un desastre”, ha opinat.

Ha explicat que, històricament, els Mossos havien tingut menys exposició a determinats riscos de corrupció vinculats al narcotràfic perquè no estaven presents en els principals punts d’entrada de droga. Segons el seu relat, gran part de la cocaïna entra a l’Estat pels ports, mentre que el haixix arriba principalment per la costa, àmbits en què tradicionalment treballen sobretot la Guàrdia Civil i altres cossos estatals.

Segons el responsable policial, aquesta situació ha canviat amb l’expansió del cultiu de marihuana a Catalunya. A diferència d’altres drogues, ha indicat, els cultius de marihuana estan molt estesos pel territori, fet que incrementa el contacte entre les organitzacions dedicades al tràfic i els agents dels Mossos.

En aquest context, ha dit que alguns policies poden ser objecte d’intents de captació perquè facilitin informació sobre investigacions, vehicles policials o operatius. “Ara s’estan obrint aquestes finestres en què determinats policies, pel vincle, pel que sigui, perquè els donen diners, comencen a treballar amb aquestes organitzacions de tràfic de marihuana”, ha assenyalat.

El comissari ha explicat que els Mossos van desarticular l’any passat 98 organitzacions i grups criminals. Segons les dades que ha aportat, 20 d’aquestes estructures eren organitzacions i la resta, grups. En dues de les 20 organitzacions, ha explicat, es van detectar policies que facilitaven informació.

Chacón també ha assegurat que el cos investiga cada any policies presumptament vinculats al tràfic de drogues i que rep informacions sobre possibles agents relacionats amb aquestes activitats.

En aquest sentit, ha destacat el paper de la Divisió d’Afers Interns i de l’àrea d’anticorrupció del cos, així com de les fiscalies especialitzades i altres organismes de control. Segons Chacón, l’existència d’aquestes estructures té un efecte dissuasiu davant possibles intents de corrupció.

Una unitat per coordinar la lluita contra la corrupció pública

La fiscal adscrita al Fiscal de Sala Coordinador de Delictes contra l’Administració Pública, Belén Martínez, ha recordat que l’any 2024 es va crear aquesta unitat per coordinar i supervisar les seccions especialitzades en delictes contra l’Administració pública i garantir una actuació homogènia al conjunt del territori.

Martínez ha explicat que certs delictes contra l’Administració com el suborn, la prevaricació o el tràfic d’influències requereixen qüestions processals que van més enllà de l’àmbit estrictament penal. Ha aclarit que la unitat i la Fiscalia Anticorrupció són “dues eines diferents però complementàries”.

“La Fiscalia Anticorrupció existeix des de fa dècades i investiga determinats delictes quan presenten una especial transcendència, mentre que els casos que no compleixen aquest requisit són assumits per les fiscalies territorials”, ha relatat. Així, ha detallat que la unitat no intervé directament en procediments concrets, sinó que coordina i supervisa les seccions especialitzades “per garantir una actuació homogènia i reforçar el principi d’unitat d’actuació”. Entre les funcions de la unitat també hi ha impulsar la formació dels fiscals especialitzats i elaborar informes anuals que s’incorporen a la memòria de la Fiscalia General de l’Estat.

Martínez ha defensat, a més, que en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat no s’ha de posar el focus únicament en les multes, sinó també en altres penes i mesures que poden tenir un efecte dissuasiu. En aquest sentit, ha assenyalat el decomís dels beneficis obtinguts per les organitzacions criminals com una de les qüestions que més preocupa la unitat. “L’actuació sobre els béns s’ha d’iniciar des del principi de la investigació per assegurar que es puguin decomissar posteriorment”, ha opinat.

La fiscal ha explicat que un dels reptes actuals és el desplegament de la nova estructura territorial. La implantació de la xarxa va començar a finals de 2025 i, segons Martínez, encara falten tres províncies per completar el desplegament.