La portaveu d’ERC al Parlament, Ester Capella, no ha descartat que els republicans demanin responsabilitats, incloses eventuals dimissions, per l’error en les proves PISA a Catalunya si les explicacions que doni el president Salvador Illa en la seva pròxima compareixença al Parlament no són satisfactòries. «Aquesta és una responsabilitat que no pot sempre quedar circumscrita als càrrecs tècnics o a les persones tècniques, perquè com amb tota la vida, hi ha responsabilitats que sempre van cap a dalt quan les coses fallen», ha afirmat. Capella ha dit que els republicans esperen primer saber “què és el que ha passat” i que es donin “les explicacions pertinents”. “I si no són satisfactòries, ERC demanarà el que calgui”, ha afegit.

Capella ha dit que ERC estarà «molt atenta» a les explicacions que Illa doni en la seva compareixença al Parlament, prevista, segons ha dit, per abans de La Mercè i que els republicans ja havien reclamat en un primer moment.

La portaveu ha assenyalat que abans de decidir si cal reclamar més responsabilitats cal conèixer què va fallar en l’elaboració de l’informe. «És evident que els resultats de PISA respecte a Catalunya no són fiables perquè algú no va fer el que tocava fer», ha afirmat.

Sobre la vaga educativa, Capella ha considerat que és «molt greu començar el curs escolar amb una vaga» i ha defensat que cal trobar solucions per revertir aquesta situació.

Capella ha situat com a prioritat «reconstruir un sistema d’avaluació rigorós i transparent». En aquest sentit, ha reclamat un acord de país per l’educació que impliqui el Govern, el Parlament, els sindicats, la comunitat educativa i la societat.

A parer seu, aquest ha de garantir «l’estabilitat, l’avaluació independent i objectius compartits durant la pròxima dècada». La portaveu ha defensat fixar un horitzó a deu anys amb pressupost i estabilitat per poder avaluar si les mesures que es prenen a curt, mitjà i llarg termini funcionen.

Diada Nacional de Catalunya

Pel que fa a l’11S, Capella ha situat l’independentisme en un «moment d’impàs» i ha alertat d’un replegament d’una part del sobiranisme cap a «l’etnicisme». Davant d’això, ha reivindicat un independentisme democràtic que «genera i que vol generar suma», capaç d’incloure i de pensar «un país lliure, just i pròsper», i que lligui «el nacional i el social de forma indestriable».