El president de la Generalitat, Salvador Illa; el president d’ERC, Oriol Junqueras; i el president del Parlament, Josep Rull, han lloat l’expresident Josep Tarradellas, el qual han definit com una figura «inspiradora» i «providencial». Durant l’acte inaugural de l’Any Josep Tarradellas, que marcarà la commemoració del 50è aniversari del retorn de l’expresident i del restabliment de la Generalitat contemporània, Illa ha destacat la seva «càrrega simbòlica», que «pocs presidents de l’Europa contemporània» igualen. El president també ha reivindicat la seva defensa de «la unitat del poble que fa la nació», així com la seva «intel·ligència» per plantejar un projecte de país «que anava més enllà de les sigles polítiques i les ideologies».

“Tenia la ferma convicció que un país com Catalunya, sense més força que la seva gent, només podia avançar unida”, ha subratllat. Ara bé, Illa ha afegit que “unitat no vol uniformitat”, sinó entesa “com el consens renovat de la ciutadania en la seva pluralitat al servei d’una causa comuna”.

El president ha remarcat que l’ambició de Tarradellas era governar el país “per refer i construir-lo” amb dues prioritats: “la unitat de Catalunya i l’arrelament de la democràcia a Espanya”. En el seu retorn de l’exili, Illa ha afirmat que l’expresident “es va arremangar i va afrontar tots i cadascun dels reptes, amb altura de mires i amb els peus a terra”.

Illa també ha reivindicat la necessitat d’unes institucions democràtiques “de tothom i per a tothom”, eficients i eficaces, definida pels valors humans i cívics “compartits” amb una llengua pròpia “a preservar i desenvolupar al màxim” com a camí per construir un país “viu i per viure-hi”.

En aquest sentit, ha llistat cinc “aspectes” impulsats per Tarradellas i que Illa s’ha proposat preservar”, amb la unitat “com a element primordial”. “Avui ens cal la participació de totes les forces polítiques democràtiques, o almenys de totes les forces del catalanisme, per afrontar les transformacions que Catalunya demana”.

També ha reclamat el “màxim autogovern per a Catalunya”, i ha argumentat que el nou model de finançament permetrà al país disposar dels recursos necessaris per desplegar “amb garanties i amb la màxima ambició” inversions i els serveis públics. A més, Illa ha remarcat la importància que Catalunya continuï “fidel” a la llibertat i la lleialtat, tingui una administració professionalitzada, i promogui la integració i la pertinença. “No hi ha res més oposat al sentir i la manera de fer dels catalans que la xenofòbia i el racisme”, ha sentenciat.

Junqueras defensa la «dignitat» de Tarradellas

Junqueras ha ressaltat que Tarradellas va treballar per preservar la institució de la Generalitat des de l’exili “amb la màxima dignitat possible” malgrat les “enormes dificultats” del context polític. “És l’única institució republicana que va ser restaurada. És una institució que existeix abans de l’aprovació d’una nova Constitució espanyola”, ha dit Junqueras, qui ha afegit que la Generalitat “farà aviat set segles d’història”, cosa que la converteix en “la institució de govern més antiga d’Europa”.

“Tarradellas va servir les institucions amb el convenciment que les institucions havien d’estar a l’altura de les esperances i les aspiracions d’un país. Va servir la seva nació, i en aquest servei ens serveix d’exemple a tots nosaltres”, ha assegurat.

Rull subratlla la «figura magna» del president a l’exili

Rull ha definit la figura de l’expresident com a “inspiradora, providencial”. “Hi ha moments que el destí atorga a la nació persones excepcionals”, ha dit, abans de lloar la “figura magna” de Tarradellas. “Davant de moments altament complexos, Tarradellas va entendre que havia posat la unitat del país per davant de tot”, ha afirmat.

El president del Parlament també ha destacat que, durant el seu període a l’exili, Tarradellas va actuar amb sentit de “transcendència, generositat i dignitat”. “Ell tot sol va ser capaç de mantenir la força de la institució des de l’exili, i això està reservat a molt poques persones”, ha afegit. En aquesta línia, Rull també ha definit l’exili com “una font de legitimitat i d’inspiració”, i ha advertit que “avui encara hi ha ciutadans d’aquest país” que el pateixen.

«L’home que va entendre les institucions»

Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, també ha destacat el paper de Tarradellas en la restitució de la Generalitat, reivindicant-lo com “l’home que va entendre que les institucions només sobreviuen si hi ha algú disposat a cuidar-les”, fins i tot quan semblen “condemnades a desaparèixer”.

L’acte també ha comptat amb una glossa de l’exsecretària de Tarradellas, Montserrat Catalan, qui ha compartit «el vessant més personal» de l’expresident, i de qui n’ha destacat la seva «alta qualitat humana».

Divulgar la figura

Els actes de l’Any Tarradellas, que s’estendran de setembre de 2026 a octubre de 2027, pretenen donar a conèixer «més a fons» la figura del president, tant en l’àmbit acadèmic com en el ciutadà, i posant èmfasi en els joves. Així mateix, s’abordarà les circumstàncies que van conduir al seu retorn el 1977 i al restabliment de la Generalitat.

Un dels objectius és també fer valdre l’autogovern de Catalunya, segons explica el seu comissari, Joan Esculies. La commemoració programa activitats arreu del territori, per traslladar aquest horitzó fora de Barcelona.

Acte amb expresidents

Un dels actes institucionals més destacats és una trobada amb els expresidents de la Generalitat, en format de diàleg moderat per reflexionar sobre Tarradellas i la preservació de la institució durant l’exili, entre d’altres.

Coincidint amb el 50è aniversari de la reunió de l’Assemblea de Parlamentaris del 25 de juny de 1977, un acte a la cambra catalana recordarà el paper dels parlamentaris sorgits de les primeres eleccions democràtiques. L’Any Tarradellas culminarà amb una cloenda el 23 d’octubre, el mateix dia del seu retorn.

Madrid i París

A Madrid, tindrà lloc una conferència-debat sobre el retorn i la recuperació de l’autogovern des de la perspectiva de l’Estat. A París, es comptarà amb una conferència a la Sorbona dedicada a la relació entre Tarradellas i França durant els anys d’exili.

També es dignificarà la tomba del president a Cervelló, on també va néixer. A més, hi haurà una jornada acadèmica a Tolosa de Llenguadoc i, d’altra banda, a Perpinyà, per reivindicar la ciutat en la història de l’exili català.

Un còmic, exposicions i taules rodones

La programació inclou l’exposició central al Palau Robert, prevista per al febrer de 2027. També comptarà amb un cicle de taules rodones a Girona, Manresa, Lleida Tarragona i Tortosa, que incorporaran persones d’àmbit local que van viure el moment del retorn o poden analitzar-lo localment.

Amb la intenció d’arribar a públics més joves, es presentarà un còmic que explica el procés polític del retorn, les negociacions que el van precedir i la restauració de la Generalitat, entre altres publicacions. També destaca un acte dedicat a la seva esposa, Antònia Macià, el Dia Internacional de les Dones, i a la seva filla, Montserrat Tarradellas, el Dia Mundial de la síndrome de Down.